L’estudiant banyolí Guiu Serra té una paràlisi cerebral i una discapacitat motriu del 65%, un tàndem que li impedeix caminar amb «normalitat». Tot i això, ha optat per fer més cas al cap que a les cames i, després de superar amb èxit la Selectivitat, s’ha fet un lloc a la universitat per a formar-se en la seva gran passió: la Filosofia.
Però mentre la resta d’alumnes escuren els darrers dies de vacances, ell viu una autèntica odissea per a trobar un transport que el pugui pujar fins a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona (UdG). El problema no és desplaçar-se de Banyoles a Girona (que ja ha decidit que ho farà en autobús i sense endur-se el tricicle ortopèdic, que pesa «una barbaritat»), sinó arribar al campus del Barri Vell des de les parades de Correus o l’estació d’autobusos de Girona (on el deixarà el transport interurbà). I és que en aquestes dues localitzacions, lamenta, «no es pot fer transbord directe amb el bus urbà L7 (la línia que arriba fins a la facultat) i l’has d’anar a buscar a la plaça Poeta Marquina o a la plaça Catalunya», un desplaçament que, tot i ser de pocs metres, és «inviable» degut a la seva condició física. A més, lamenta que la seva freqüència de pas és de 30 minuts.
Amb tot, denuncia «poca sensibilitat» per part de Transports Metropolitans de Girona (TMG): «em diuen que la parada és allà mateix», però lamenta que «ho serà si no tens cap discapacitat». A més, Serra assegura que hi vol poder arribar de manera «autònoma». «Hi ha gent que s’ha ofert a portar-me, però no vull haver de dependre de ningú», defensa.
Una vegada descartada aquesta opció, la seva família va començar a trucar a les portes d’administracions públiques i entitats per a buscar alternatives de transport adaptat, des de l’Ajuntament de Banyoles a la Creu Roja, passant per l’Ajuntament de Girona, MIFAS o Multicapacitats. «Estàvem convençuts que hi hauria algun transport per a persones amb discapacitat que el pogués pujar fins a la Facultat de Lletres per la impossibilitat de poder accedir-hi en transport públic», confessa la seva mare, Anna Aurich, però es van trobar amb que «tothom passa la pilota a l’administració o a l’entitat del costat». A més, lamenta que «si fos un noi amb una discapacitat psíquica enlloc de motriu tindria transport assegurat». Una situació que, denuncia, és un «greuge». Tot i això, i com a «excepció», els Serveis Socials de l’Ajuntament de Banyoles li va oferir una cadira en un vehicle per a persones amb discapacitat intel·lectual que el podia deixar a Can Gibert del Pla per a agafar la L7 a la mateixa hora que començava les classes, raó per la qual va haver de declinar la oferta. Un transport que, lamenta Aurich, superava els 200 euros al mes, «el triple que l’abonament mensual en un autobús ordinari». Però no es van rendir. I van intentar sol·licitar una beca de transport per a persones amb discapacitat al Ministerio de Educación y Formación Professional. No obstant, en intentar demanar-la, van topar amb que el sistema no permetia que els estudiants universitaris optessin a la beca. «No estem preparats perquè els discapacitats arribin a la universitat», lamenta, i afegeix que «ningú hi compta». Des de la Universitat de Girona, però, asseguren que «estem treballant perquè pugui arribar com sigui fins a la Facultat».
Després de quatre mesos i d’haver «explotat totes les vies», aquesta setmana Guiu Serra ha optat per utilitzar Twitter com a altaveu per a explicar el seu periple per a arribar a la universitat. «Volia aconseguir el que no havíem pogut resoldre durant aquests mesos», sentencia Serra. Després de dos dies, 2.169 likes i una allau de comentaris (des de persones anònimes a la consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya), lamenta que «no hi ha fets, només bones paraules». Amb impotència i a dues setmanes de l’inici de curs, ja busquen alternatives de transport privat. «Farem el que calgui perquè pugui anar a classe i, si abans del 28 de setembre no hem trobat cap opció viable, estem disposats a contractar un taxista perquè el pugi cada dia a la Facultat des del centre de Girona», conclou Aurich.
