El nou currículum de Batxillerat, encara en fase d'esborrany, s'ha començat a desplegar aquesta setmana amb l'inici del nou curs. Tot i que la comunitat docent de l'institut Salvador Espriu de Salt volia esperar a rebre la versió definitiva del document per a començar a cuinar -des de zero- les noves matèries optatives que havien d'oferir a partir del setembre, finalment van optar per a posar-hi fil a l'agulla abans de començar el curs acadèmic. «La desconfiança amb el Departament d'Educació ens ha salvat el curs, perquè si haguéssim esperat a tenir la versió final del currículum hauríem començat el curs sense absolutament res preparat», lamenta la professora del centre, Paula Tubert.

En el seu cas, a banda d'impartir la matèria de Filosofia, ha estat designada per fer-se càrrec de «Problemàtiques socials», una de les noves assignatures optatives de 1r de Batxillerat que configuren el nou currículum. D’entrada, assegura, li va fer «gràcia» poder dissenyar una assignatura des de zero. Però després, aquest sentiment va agafar forma de neguit. «Quan paeixes la notícia de que no hi ha cap temari, ets conscient que ho has de fer tot tu», confessa, i afegeix que s’imposa la pressió i el «respecte» de crear un contingut «adequat» pels estudiants de Batxillerat. L'única directriu que hi havia per part del Departament d'Educació, explica Tubert, era un document de dues pàgines on s’especificaven els objectius de l’assignatura (com «ha de poder estimular el pensament crític, tot plantejant situacions que fomentin la curiositat i el posicionament davant de dilemes i qüestions controvertides»), exemples i fins a tres competències que hauria d’adquirir l’alumnat matriculat, des de «identificar, seleccionar, organitzar i avaluar críticament informació» a «adoptar una posició i interpretació personal basada en criteris científics i plantejaments ètics».

Amb això en un costat de la balança i l'elevada demanda de l'assignatura a l'altra, va començar a dissenyar l'assignatura. Sense llibres, perquè tampoc cap editorial els havia creat. Però amb el compte enrere en marxa i un juliol farcit de formacions, va haver de destinar l'agost a vestir l'assignatura. «Sap greu haver de renunciar a les vacances perquè les coses no s'han fet a temps, però he tingut la oportunitat de crear un contingut que m'agrada i amb el que em sento còmode», assegura Tubert. En aquest sentit, ha volgut posar sobre la taula problemàtiques actuals, des dels drets humans al civisme, passant per la diversitat cultural o l’homofòbia, a partir d’on els estudiants hauran d’entrenar el seu sentit crític. «Vull que aprenguin a gestionar tota la informació que tenen a l'abast i que siguin capaços de posicionar-se a favor o en contra de manera crítica», sosté. Aquesta setmana ja ha començat a impartir l’assignatura i celebra que les problemàtiques socials que més preocupen als estudiants són, de fet, les que ha reflectit al temari. Per la seva banda, la també professora del centre Mariona Viñolas, que a partir d’aquest curs imparteix la nova optativa de 1r de Batxillerat, «Creació literària», lamenta que han tingut «poc marge de maniobra» per a preparar una assignatura que anirà nodrint al llarg del curs «en funció dels interessos dels estudiants». Amb tot, defensa que ha apostat per a «innovar» més enllà de la narració, la poesia i el teatre, donant cabuda a gèneres periodístics, d'opinió, anuncis publicitaris i articles acadèmics.

Matèries «necessàries»

Amb tot, Viñolas defensa que «tot el que sigui potenciar l’amor per la lectura i la consciència literària és molt necessari perquè no és el que més crida l’atenció als nostres alumnes». Una tesi que també comparteix la docent del centre Elisenda Navarro, al capdavant de la nova optativa «Reptes científics actuals», que assegura que ha «intentat que els coneixements impartits en l’assignatura siguin competències que els serveixin per a la vida», a partir d’on posarà sobre la taula aspectes des de la salut a la reproducció, passant per l’alimentació. «Vivim en una societat on hi ha molt poca cultura científica», lamenta, i defensa que és clau que els alumnes tinguin una «alfabetització científica potent» perquè «no es deixin enredar per pseudociències». Unes matèries optatives que, de moment, encara desconeixen si seran avaluables en el nou model de Selectivitat. «Podria passar perfectament», sosté Tubert.