La pandèmia ha esdevingut una de les principals causes de defunció a les comarques gironines. Prova d'això és que, segons dades del registre de mortalitat de Catalunya del 2020, la infecció per SARS-CoV2 va ser la primera causa de mort en majors de 64 anys i la segona en majors de 35 anys. Referent a altres causes de mortalitat en persones joves (d’entre 15 a 34 anys), la primera causa de mort van ser els accidents de trànsit. Malgrat tot, tenint present que en proporció a la població, la majoria de defuncions es concentren en majors de 64 anys, es considera que la covid-19 va ser la primera causa de mortalitat a Girona.

A la Regió Girona, fins al 31 d’octubre de 2021 van morir 2.337 persones d’aquesta infecció, d’un total de 101.802 casos positius de covid-19; 1.236 han estat homes i 1.101, dones. Aquesta dada és inferior a la mortalitat que ha tingut Catalunya en el mateix període: un 3,12‰ a Catalunya i un 2,68‰ a Girona. Entre el març i el juny del 2020, es va produir una concentració molt elevada de defuncions a la Regió Sanitària de Girona. De fet, en el primer mes i mig n’hi va haver 600. I, tot i que durant la segona onada no es van produir tantes morts, a partir del desembre hi va haver un altre repunt destacat que es va allargar fins al febrer del 2021.

La segona causa de mort a la Regió Sanitària de Girona és diversa en el territori i es diferencia entre homes i dones. En els homes són el tumor maligne de tràquea, bronquis i pulmó, i les malalties isquèmiques del cor, mentre que en les dones són la demència senil o vascular —a la meitat de les comarques—, l’alzheimer, les malalties hipertenses i la insuficiència cardíaca.

El Pla de l’Estany és la comarca que concentra més morts i també on es redueix més l’esperança de vida

Referent a altres causes de mortalitat en persones joves, cal destacar que a Catalunya la primera causa de mort tant en dones com en homes de 15 a 34 anys van ser els suïcidis. A la Regió Sanitària de Girona, la primera causa de mort tant en homes com en dones en aquesta franja d’edat van ser els accidents de trànsit. Els suïcidis van ser la segona causa en homes joves i el tumor maligne d’encèfal va ser la segona causa en dones d’aquesta edat. 

En definitiva, l’impacte de la covid-19 ha influït en l’esperança de vida en néixer de la població gironina, tenint en compte que en les darreres dècades havia crescut a Catalunya, però l’augment de defuncions per coronavirus ha suposat la reducció en prop d’1,7 anys en les dones i d’1,6 anys en els homes. A la Regió Sanitària hi ha hagut un decreixement de l’esperança de vida durant el 2020 de 0,4 anys en els homes i 0,8 en les dones.

Anàlisi per comarques

Si s’analitzen les dades per comarques, el Pla de l’Estany és la que concentra un percentatge de mortalitat més elevat, ja que el 19,7% de defuncions van ser per covid-19, seguida del Gironès, amb un 18,7%. Cal recordar que, davant la poca població que té la comarca, hi va haver alguns brots de covid-19 especialment letals a residències, com per exemple el dels Cireres de Vilafreser, a Vilademuls, que va causar vuit morts. La taxa més baixa correspon a l’Alt Empordà, amb un 10,4%.

La mateixa comarca és la que té una reducció superior en l’esperança de vida l’any 2020 respecte del 2019, sobretot en els homes, en què va disminuir 3,08 anys. Aquesta reducció coincideix amb el percentatge de mortalitat per covid-19 del 2020.

Tot i que encara no hi ha dades oficials, la mortalitat per coronavirus el 2021 va ser sensiblement inferior a la del 2020, fet que posa en dubte que també acabés sent la primera causa del total de defuncions. Durant la tercera onada, que es va produir entre el gener i el febrer del 2021, hi va haver un nombre molt elevat de víctimes però a partir de llavors i gràcies, principalment a la vacunació, van anar diminuint i els contagiats esdevenien més lleus. De fet, en la cinquena onada que es va viure l’estiu de l’any passat, la mortalitat va ser gairebé trenta vegades inferior a la de la tercera onada. 

Estratègia de Salut

Un cop feta la diagnosi inicial, s’han treballat les principals línies i estratègiques del pla, partint del document de Catalunya. Així doncs, el segon bloc s’articula en les quatre grans estratègies del pla general, dins les quals es desenvolupen 15 eixos d’actuació, 50 objectius i les 176 accions necessàries per assolir-los, adaptats a la realitat de les comarques gironines. Les quatre estratègies se centren en la igualtat d’oportunitats en salut al llarg de la vida, els entorns saludables, la integració de l’atenció a la salut i les palanques de canvi transversals i transformadores.

Algunes de les accions més destacades, d’acord amb la visió de territori i amb les aportacions dels diferents processos participatius endegats, són accions per afavorir la coordinació i la millora de circuits en l’abordatge en xarxa de determinats problemes de salut, com ara l’ictus, la cronicitat i les malalties minoritàries en infants. Es prioritza l’atenció a les dones gestants i als seus fills, amb un adequat tracte perinatal, plans hospitalaris orientats a l’atenció obstètrica o un pla d’acompanyament a la prematuritat, prioritzant persones en situació de vulnerabilitat. S’inclouen accions per la millora del benestar de la gent gran, com ara impulsar l’adaptació territorial del protocol per a l’abordatge de situacions de maltractament a gent gran així com un registre unificat. També es contempla potenciar la captació i retenció de talent i de professionals.  

Girona destaca per la dispersió de la població, l’impacte de la població estrangera i estacional i l’envelliment

Per altra banda, s’hi recullen accions orientades a la dispersió de la població i a l’equitat territorial, com ara la necessitat que el desplegament de la salut comunitària sigui amb implicació local, incentivar projectes de millora de mobilitat pública per l’accés a serveis sanitaris i garantir una millor accessibilitat. Destaquen també accions orientades a polítiques de mobilitat saludable.

La radiografia inicial de la Regió Sanitària analitza factors poblacionals i de salut de la regió, a partir dels quals s’han treballat les línies traçadores del Pla. El document segueix els eixos marcats en el document global de Catalunya, però adaptant-se a les necessitats específiques del territori. Algunes de les característiques més destacades de la regió recollides en el Pla són la dispersió territorial de la població, la proporció de població estrangera per sobre de la mitjana catalana, un fort impacte de la població estacional i l’envelliment de la ciutadania i per tant una major prevalença a la cronicitat