Els Mossos d’Esquadra es mostren preocupats per l’increment dels accidents de trànsit amb fugida. És un tema que des de la creació de l’especialitat, l’any 1998, es troba entre els seus objectius a l’hora de perseguir aquesta infracció, recorda el cap de l’Àrea Regional de Trànsit, l’inspector Joan Costa. Les xifres mostren que, després de 24 anys, encara hi ha gent que protagonitza abandonaments que en alguns casos han acabat amb ferits molt greus i fins i tot morts. Les dades parlen per si soles: els Mossos han tramitat 239 denúncies de tipus administratiu des de l’any 2017 a les comarques gironines. I en 12 casos més -des del 2019- han acabat en delicte.
L’inspector detalla que cal diferenciar els dos tipus d’actuacions que fan els Mossos de Trànsit davant d’un cas d’un accident amb fugida del lloc. Una és la via administrativa, que és quan intervenen «en un petit accident amb danys materials i un dels vehicles fuig». En aquests casos, apliquen l’article 129 del Reglament General de Circulació, i quan localitzen el conductor fugit se’l denuncia i sanciona amb 200 euros per «no facilitar les dades del vehicle contrari».
D’aquesta tipologia és de la que hi ha més casuística i des del 2017 els Mossos han aplicat aquest article en 239 casos. És una xifra molt elevada i el cap de Trànsit a Girona, analitzant les dades [veure taula] recorda que entre el 2018 i 2019 es movien al voltant dels 40 casos per any. Però en canvi, el 2020, en plena pandèmia i restriccions de mobilitat, «en vam tenir 36, que gairebé és el mateix de l’any anterior». «I aquí cal tenir en compte que no hi havia mobilitat i això ja és un detonant que va in crescendo», indica. El 2021, les denúncies van tornar a pujar, i enguany les xifres auguren que poden ser superiors, comenta Costa, perquè ja hi ha hagut 35 casos fins al juliol.
Fugir és delicte
L’altra tipologia d’actuació dels Mossos davant d’un accident amb ferits molt greus o resultat de mort és un article que es va incorporar el 2019 al Codi Penal: el d’abandonament del lloc de l’accident. Forma part dels contra la seguretat viària i tipifica que fugir és delicte. Així, castiga el conductor infractor amb una pena que oscil·la entre 6 mesos i 4 anys de presó i entre 6 mesos i 4 anys de retirada del permís.
S‘ha convertit en una eina molt important pels policies de trànsit, remarca Costa, ja que «fins llavors hi havia com un buit o tenies només la via administrativa o l’anomenat delicte d’omissió de socors». Aquest últim delicte, però, no és exclusivament de la seguretat viària i a més, recorda l’inspector, «no contempla ben bé el fet, sinó que s’hi pot trobar qualsevol persona que no compleix ben bé el deute inexcusable d’auxiliar les persones quan pateixen un accident».
En canvi, el delicte d’abandonament del lloc de l’accident és una tipificació específica i un dels seus objectius és «sobretot, protegir la víctima per no deixar impune aquest fet».
Els casos de fuga d’un accident estan en augment i el cap dels Mossos de Trànsit té clar que en la major part dels conductors decideixen marxar perquè «tenen algunes irregularitats». Aquestes passarien pel fet que alguns conductors que fugen no tenen permís de conduir o el tenen retirat, o també perquè es troben sota els efectes de les drogues o de l’alcohol. Però no sols això, apunta el policia, sinó que «també poden presentar irregularitats amb el vehicle, anomalies amb l’asseguradora o fins i tot no tenir-ne». Després hi hauria un «tant per cent molt petit de persones que fuig perquè es bloqueja després de causar l’accident».
Per fer front a aquests casos d’abandonament, recorda Costa, va néixer al seu dia el Grup de Recerca i Documentació (GRD), que són els investigadors que amb petits detalls i vestigis aconsegueixen localitzar els conductors fugits. En el fets amb denúncia administrativa, l’índex de resolució seria del 95%. I en els penals, arriba fins al 99%. Cap cas es deixa mai d’investigar, apunta.
Els casos més mediàtics a Girona
A les comarques gironines, malauradament, hi ha hagut casos mediàtics de conductors fugits. Per exemple, el del maig del 2019, quan un conductor va atropellar un ciclista a la C-66 a Cornellà del Terri. Aquest va ser un dels primers en què els Mossos van aplicar el delicte d’abandonament del lloc de l’accident. Un conductor va atropellar el ciclista i aquest va acabar mort entre la vegetació a tocar la C-66. Van activar la investigació i en tres dies els agents del GRD van localitzar el vehicle i van detenir el conductor. Aquest fins i tot va retornar el vehicle de lloguer usat totalment destrossat.
De més recents, enguany, hi ha un cas amb resultat de mort: el d’un conductor que va atropellar mortalment un home a l’N-II a la Jonquera, va fugir amb el cotxe mig destrossat i la Policia Nacional Francesa el va veure quan volia travessar la frontera. Van alertar els Mossos i se’l va detenir.
51 conductors denunciats per no avançar amb seguretat els ciclistes
El 21 d’agost, un conductor va envestir un grup de ciclistes i dos d’ells van morir i un tercer va resultar crític a Castellbisbal. Els Mossos d’Esquadra van detenir el conductor del vehicle el mateix dia i aquest, a més, anava drogat en el moment de l’accident. El jutge el va enviar a presó provisional i haurà de respondre, entre d’altres, per dos delictes d’homicidi, conducció temerària i conducció sense permís, així com també abandonament del lloc de l’accident. Aquest és un exemple d’abandonament de l’accident amb conseqüències, a més, molt tràgiques.
Arran d’això es van incrementar més els controls a ciclistes i el cap de setmana del 27 i 28 d’agost, els Mossos de Trànsit a Girona van denunciar fins a 51 conductors per no avançar amb seguretat a ciclistes. Dotze d’ells va ser de forma penal, ja que van avançar-los generant una situació de perill. Per als primers suposa una sanció de 200 euros, però per als segons -denúncia penal- també la reducció de sis punts del seu permís de conduir. El cap dels Mossos de Trànsit a Girona, Joan Costa, diu que la moto espiell els ha estat molt útil en aquests casos, perquè no essent logotipada ha pogut apreciar molt millor la infracció. D’aquests controls, també amb motos, en fan sovint a terres gironines, ja que segons recorda és terra tant de motoristes com de ciclistes.
Costa demana conscienciació a tothom que circula a la carretera i que els ciclistes recordin que cal ser visibles als 150 metres i que han de portar una peça reflectant, així com també llum.
