Diverses escoles concertades de les comarques gironines lamenten que l'acord per a la reducció de l'hora lectiva entre el departament d'Educació i els sindicats -que entrarà en vigor a partir de l'1 de gener i que preveu incorporar 3.500 docents a la xarxa pública- eixampla «encara més» les diferències entre els dos models. De fet, mentre que els mestres dels centres públics recuperaran les 23 hores lectives setmanals, els docents de les escoles concertades imparteixen 25 hores de classe a la setmana.

El director de l'escola Vedruna de Palamós, Mario Mercader, denuncia que «una vegada més» l’escola concertada «torna a quedar al marge» de les mesures adoptades per la conselleria. Una situació de «desavantatge» que també impacta a nivell laboral i dibuixa un «element comparatiu» entre els docents de l’escola pública i la concertada. «Les condicions del professorat depenen de si treballen a la xarxa pública o a la concertada», lamenta Mercader, que afegeix que aquest desajustament «genera desavinença». Amb tot, reivindica que la vocació és la mateixa: «nosaltres també estem oferint un servei públic, som admiradors de l’escola pública de la mateixa manera que ells també fan una mirada pedagògica al treball que estem fent des de l’escola concertada». En aquest sentit, reclama «igualar les condicions» perquè «estem oferint una alternativa per a les famílies».

Per la seva banda, la directora del Col·legi Immaculada Concepció de Lloret de Mar, Maria Dolores Montero, també apunta a la manca de recursos per a atendre l’alumnat vulnerable escolaritzat al centre. «Hem d’acompanyar als alumnes socioeconòmicament més desfavorits gairebé fent malabarismes, no tenim prou recursos per a atendre als més de 100 alumnes nouvinguts que tenim a l’aula d’acollida». A més, el director de l'escola Vedruna de Palamós afegeix que «els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu es reparteixen entre tots els centres del municipi però a l’hora de repartir els recursos per a poder atendre l’alumnat (com les hores de vetllador) sempre en sortim molt malparats». En aquest sentit, apunta que tenen «només una tercera part» de les hores de vetllador que necessitarien. Una situació similar a la que viu l'escola Pia de Salt. Segons la seva directora, Anna Planella, compten amb 10 hores setmanals de vetlladors, un còmput que qualifica de «minso». «Som una escola de gran complexitat i molts dels nostres alumnes necessiten algú permanentment al seu costat».

Amb tot, confessa, se senten «de segona». Tot i això, aposta per «deixar de parlar d’escola pública i concertada» i passar a utilitzar el terme «educació». «Així deixaríem enrere les lluites absurdes perquè al final tots volem el mateix pels nostres alumnes: una educació de qualitat», sosté.