L’abans i el després de l’arribada al poder dels talibans. Així és com el professor de Llengua espanyola de la Universitat de Kabul, Najibullah Afghan, va il·lustrar ahir el gir de 360º que han patit els ciutadans afganesos amb la irrupció del nou règim. Tot i que només fa cinc mesos que ha aterrat a Barcelona fugint del conflicte, ja n’ha avaluat els danys socials i ahir els va compartir davant d’una cinquantena de persones, que es van congregar a la Casa de Cultura de Girona.

El primer estadi és la vida quotidiana. «Abans de l’arribada dels talibans, a les ciutats hi havia un estil de vida modern i les dones guanyaven cada vegada més llibertat per a poder estudiar, treballar i fins i tot viatjar soles». Tot i això, només representaven el 20% del mercat laboral. Ara, va assegurar, «les lleis radicals islàmiques dels talibans han imposat una societat molt tradicional i ningú s’atreveix a canviar-la perquè se senten obligats a viure així». I, per extensió, el rol de les dones ha desaparegut. «Les dones estan amagades, els han prohibit sortir al carrer», va lamentar. Però no només les dones. «Els talibans han empresonat mestres afganesos només per voler obrir les escoles». En altres àmbits laborals, simplement han desaparegut. «Els talibans han passat a ocupar tots els càrrecs a l’administració, ni tan sols saben quina responsabilitat té el seu càrrec perquè només han rebut educació religiosa», va assenyalar.

A nivell de seguretat, va denunciar que ha anat «de mal en pitjor». «L’any 2003 l’Afganistan tenia un bon nivell de seguretat, els talibans defensaven que l’existència de ciutadans estrangers era la causa de la guerra i prometien que aturarien la lluita si aquests sortien del país, però ha passat just el contrari, el conflicte no ha fet més que escalar fins que ha caigut el govern», va lamentar.

A més, l’arribada al poder dels talibans també «ha empitjorat» tant el sistema educatiu com el sanitari, a banda de provocar un èxode de masses. «El 70% dels professors de la Universitat de Kabul hem fugit del país», va assegurar, i va afegir que els «experts de gairebé totes les disciplines» han abandonat l’Afganistan. A nivell econòmic, el país travessa una crisi de gran magnitud. I és que tot i que abans de l’arribada al poder dels talibans la corrupció i les inversions fantasma (que no es materialitzaven mai en cap projecte) estaven a l’ordre del dia, ara la inflació s’ha disparat i les exportacions i importacions s’han bloquejat. I els efectes es perceben directament a les butxaques dels ciutadans afganesos. «El salari d’un professor universitari ha passat dels 400 als 200 euros mensuals després de l’arribada al poder dels talibans». A més, va lamentar, després de la caiguda del govern «tothom va córrer a treure els diners dels bancs per por a perdre-ho tot i ara els han invertit fora del país».

Per la seva banda, el poeta i escriptor afganès Nawzadi Ahmad, ara refugiat a Girona, va fer una crida a sumar esforços. «L’Afganistan és el nostre país i tenim la obligació de reconstruir-lo», va assegurar, i va afegir que «no podrem aconseguir-ho sense la vostra ajuda (la de la comunitat internacional)». «El nostre compromís ha de ser molt ferm, no hem de pensar en el que ens separa, només hem de recordar el que ens uneix: que tots som afganesos», va proclamar.

«La situació a l’Afganistan està molt eclipsada per la guerra d’Ucraïna»

L’estudiant gironina del Saint George’s School, Gina Agustí, exercia d’amfitriona. Rebia amics, coneguts i saludats amb la desimboltura d’haver-ho fet tota la vida. Però de fet, aquesta era la primera vegada que organitzava una taula rodona. I ho feia en el marc del seu Treball de Recerca, amb l’objectiu de donar veu a dos refugiats afganesos que acaben d’aterrar a Catalunya fugint de les urpes dels talibans. I és que després de veure les imatges televisades de la irrupció dels talibans al poder l’agost de 2021, va quedar «absolutament impactada». «Havia de trobar la manera d’ajudar», assegura. Primer ho va fer amb una col·lecta, i ara ha decidit dedicar el projecte a l’Afganistan per a «desmentir la idea de que és un país perdut» i abordar els efectes del nou règim. Amb tot, lamenta que «la situació a l’Afganistan està molt eclipsada per la guerra d’Ucraïna».