Diari de Girona

Diari de Girona

Dos anys per accedir a un recurs residencial per a les persones amb discapacitat intel·lectual

El Ripollès cobreix el 70,8% de les necessitats d’habitatge del col·lectiu i és una de les tres úniques comarques catalanes que supera la barrera de l’equador, seguit de les Garrigues i el Segrià

Els usuaris de la Fundació Ramon Noguera, elaborant joies. MARC MARTÍ

El temps d’espera per a accedir a un recurs residencial per a persones amb discapacitat intel·lectual és de 22 mesos, segons dades del 2015 al 2020, una mitjana que augmenta fins als 32 mesos quan el tipus de suport necessari no està definit, segons un informe impulsat per Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual, i Granés Fundació.

El document, presentat ahir a Barcelona, assenyala que al setembre de 2021 hi havia 1.076 sol·licituds en llista d’espera per a accedir a un centre residencial i que, al maig de 2021, n’hi havia 2.307 per a una llar residència. L’informe també alerta que la cobertura de les necessitats residencials és molt desigual arreu de Catalunya, amb un fort desequilibri territorial. Així, només tres comarques superen el 50% de cobertura de les necessitats residencials per a les persones amb discapacitat intel·lectual: el Ripollès (70,8%), seguit de les Garrigues (54,8%) i el Segrià (50,4%).

En l’àmbit sanitari, els responsables de l’informe van considerar preocupant la «sobremedicació» a la que estan exposades les persones amb discapacitat intel·lectual. En aquest sentit, van destacar l’ús de psicofàrmacs sense un diagnòstic previ de trastorn psiquiàtric. La mitjana de fàrmacs diaris és de 4,34, amb un màxim de 17. Els investigadors van advertir que aquesta situació incrementa el risc d’interacció farmacològica que pot agreujar-ne l’estat de salut.

La presència d’alumnes en centres d’educació especial es manté pràcticament estable en els darrers 15 anys

decoration

Pel que fa a l’educació, l’informe mostra que la presència d’alumnes en centres d’educació especial es manté pràcticament estable en els darrers 15 anys, amb una xifra al voltant dels 7.000 alumnes. Els investigadors van posar de manifest que es detecta una lleugera tendència a l’augment d’alumnes en aquests centres, paradoxalment al que caldria esperar després de l’aprovació del decret 150/2017, de l’atenció educativa en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. El curs 2020-21 va ser el que va comptar amb més alumnes escolaritzats en centres d’educació especial, amb 7.818. A nivell laboral, el document revela que només una de cada cinc persones actives amb discapacitat intel·lectual té feina. Pel que fa a la participació en la vida política, l’autora de l’informe, Ariadna Fitó, va assegurar que «no han trobat ni una sola dada» i que, en preguntar a les persones del col·lectiu, han detectat que només un 14% té interès en la vida política. «No ens hauria d’estranyar gens ni mica, quan se’ls menysté des de la política», va assegurar.

Per la seva banda, el director de Dincat, Carles Campuzano, va assenyalar que sense dades «no es poden fer polítiques públiques ni avaluar-les i, per tant, no es poden garantir drets». A més, la directora gerent de Granés Fundació, Laura Masferrer, va afirmar que els preocupa el coneixement, la recerca i la transferència en la vida de les persones. Per la seva banda, la secretària d’Afers Socials i Famílies, Anna Figueras, va reconèixer que no tenen les dades «prou depurades ni identificades».

Aquesta ha estat la primera vegada que s’han recollit dades de forma sistemàtica sobre la realitat de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya. En aquest sentit, Fitó va apuntar a la «impotència absoluta» de l’equip d’investigadors a l’hora de buscar dades, que es trobaven dispeses, en sèries històriques trencades o no coincidents entre fonts. «Estem acostumats als precaris sistema d’informació, però en el cas de la discapacitat sembla que s’hagin invisibilitzat expressament», va afirmar.

Reclamen donar prioritat al col·lectiu

L’informe constata que 1 de cada 100 catalans pateix discapacitat intel·lectual. Una xifra que Dincat sosté que ha experimentat una «tendència creixent» en els darrers anys i que vaticina que seguirà a l’alça, amb l’impacte de factors com la immigració. 

Per aquest motiu, el sector reclama considerar la discapacitat intel·lectual com un col·lectiu prioritari i específic dins del conjunt de la societat, especialment a l’hora de dissenyar i impulsar polítiques públiques.

Les dades publicades, com el fet que només 1 de cada 5 persones amb discapacitat intel·lectual té feina o que només el 9% de les persones del col·lectiu que voldrien independitzar-se ho aconsegueixen, Dincat lamenta que aquesta realitat «està impedint a aquestes persones decidir els seus propis projectes de vida, així com també gaudir i exercir els seus drets en igualtat de condicions».

Compartir l'article

stats