Diari de Girona

Diari de Girona

«Hi ha usuaris que fa set anys que estan en llista d’espera per tenir feina»

Les entitats gironines que treballen per la inserció laboral del col·lectiu denuncien «infrafinançament»

Els beneficiaris de la Fundació Els Joncs, fent tasques de manipulat. | MARC MARTÍ

És el peix que es mossega la cua. I és que sense oportunitats per a accedir al mercat laboral, reconstruir la dignitat (i la vida) de les persones amb discapacitat intel·lectual és gairebé missió impossible. El director general de la Fundació Aspronis, Francesc Durà, lamenta que «hi ha usuaris que fa 7 anys que estan en llista d’espera per a tenir una feina». En concret, al centre especial de treball, on actualment ja hi ha més d’un centenar de persones treballant, assumint tasques de neteja, pintura, jardineria o manipulats. «Són persones menys productives que necessiten més suport, i en aquest sentit cal una revisió urgent del règim d'ajudes per a poder generar més llocs de treball», reclama.

Amb tot, la demanda no para de créixer. En 31 anys, la Fundació Els Joncs ha passat de 8 a 72 beneficiaris. El director del centre ocupacional de l'entitat, Carles Saló, atribueix l’increment a una «major detecció» i «coneixement de les necessitats» de les persones amb discapacitat intel·lectual. Però del total d'usuaris que acompanyen (majors de 18 anys), només 20 poden disposar d'un contracte laboral. Ho fan des del centre especial de treball de l'entitat, fent tasques de neteja d’aparcaments i comunitats, així com també de les graderies de l'estadi de Montilivi després dels partits del Girona FC, o manipulats per encàrrec, des del muntatge de peces a repartir material en bosses per a la seva posterior distribució. La resta de beneficiaris, lamenta, «no tenen la possibilitat de poder-ho fer», i combinen la formació laboral amb activitats per a potenciar la seva autonomia personal al centre ocupacional. No obstant, alguns tenen la «capacitat real» per a accedir al mercat laboral, però no els arriba l'oportunitat de fer el salt. «No els podem donar plaça perquè aquestes estan estancades i no hi ha relleu». Amb tot, lamenta que «no tenim prou ingressos per a poder donar feina a totes les persones amb discapacitat intel·lectual que acompanyem». Tot i que sosté que la voluntat és la inserció laboral del col·lectiu a l'empresa ordinària, lamenta que «necessiten una atenció molt personalitzada als llocs de treball ordinaris i això fa que sovint les empreses no estiguin preparades per la seva incorporació». Per això, reclama «sensibilitzar a les companyies que poden ajudar tant incorporant persones amb discapacitat intel·lectual amb suport extern com també fent col·laboracions econòmiques als centres especials de treball».

En el cas de la Fundació Astrid 21, aposten per la inserció laboral del col·lectiu en l'empresa ordinària i la consideren «totalment viable». La directora de l'entitat, Sandra Fernández, defensa que «si les persones amb discapacitat intel·lectual estan capacitades, empoderades i acompanyades per les entitats, han de poder treballar a l'empresa ordinària». Tot i això, reconeix que a les companyies «encara els costa visualitzar que una persona amb discapacitat pugui treballar amb normalitat», i lamenta que en un context de crisi com l’actual «consideren que són perfils prescindibles» perquè «a nivell productiu no els donen els mateixos resultats».

La manca de recursos, però, fa saltar totes les alarmes. En aquest sentit, la directora de la Fundació Ramon Noguera, Pepita Perich, denuncia «infrafinançament» per part de la Generalitat i defensa que «cal avançar cap a un nou model d’inserció laboral que contempli un increment de recursos». Pel que fa a les dades de l’informe publicat per Dincat i Granés Fundació (que posen de manifest que només 1 de cada 5 persones del col·lectiu té feina i el 9% aconsegueixen independitzar-se), Perich lamenta que són xifres «molt baixes» que estan «molt per sota de qualsevol altre col·lectiu». Tot i això, defensa que actualment la Fundació Ramon Noguera compta amb més de 200 persones amb discapacitat intel·lectual inserides al mercat laboral, xifra que representa el 75% dels treballadors del centre especial de treball. Pel que fa a l’accés a l’habitatge, el 80% dels beneficiaris de la Fundació Els Joncs viu amb la seva família (la resta ho fa en llars residència o en pisos tutelats) i, en el cas de la Fundació Ramon Noguera, gestionen serveis d’acolliment residencial per a un centenar de persones.

Amb tot, les entitats gironines coincideixen en que «encara queda molt camí a recórrer» per a sensibilitzar a la societat i enderrocar els prejudicis.

Compartir l'article

stats