El vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ha donat aquesta setmana el tret de sortida al procés participatiu per a l’elaboració de l’Agenda l’Estratègica del Pirineu amb horitzó 2030. Es tracta d’un full de ruta per orientar el desenvolupament sostenible de l’Alt Pirineu i Aran, Solsonès, Berguedà i Ripollès els pròxims anys. El procés participatiu comptarà amb una vintena de sessions, que van arrencar dijous passat i s’allargaran fins al 15 de novembre, entre presencials i virtuals.

En un acte celebrat dimecres al municipi de Prullans, a Lleida, Puigneró va animar a la ciutadania a fer propostes «concretes» i amb una «dosi de realisme» pels anys vinents. Els eixos que han definit per treballar són: oportunitats, sostenibilitat, innovació i connectivitat. Algunes de les propostes que es plantegin al llarg del procés acabaran amb projectes i altres amb modificacions legislatives, va dir el vicepresident, i va afegir que «tot no serà una qüestió de diners». L’objectiu que es persegueix és definir com ha de ser el Pirineu del segle XXI.

El procés participatiu de l’Agenda es desenvoluparà a partir d’un document que va rebre el vistiplau del Consell Executiu el passat mes de maig. A través del portal participa.gencat.cat tothom que ho vulgui ja pot fer aportacions fins al pròxim mes d’octubre. No obstant això, serà el 27 de setembre quan se celebrarà la primera sessió telemàtica. Un mes després, el 27 d’octubre, començaran les reunions presencials a les comarques i al desembre es farà públic l’informe final de tot el procés participatiu.

Un futur sostenible

La finalitat del Govern amb l’Agenda és orientar el futur sostenible del Pirineu, tant pel que fa a la seva població, garantint-ne l’arrelament, com a l’accés als serveis bàsics i la connectivitat física i digital. Puigneró va sentenciar que «el teletreball és el gran repoblador de Catalunya» i va recordar el desplegament de la fibra òptica que s’està duent a terme a tot Catalunya sense oblidar les comarques de l’Alt Pirineu. El vicepresident no va deixar escapar l’ocasió per parlar de comunicacions terrestres i va reconèixer que «la comunicació entre el Pirineu és molt millorable». Va parlar de l’N-260 i va admetre que cal fer-hi actuacions «necessàries i concretes» per reduir el temps de trajecte entre la Cerdanya i l’Alta Ribagorça, a tall d’exemple. Tot plegat, amb l’objectiu «d’afavorir la comunicació transversal del Pirineu».

Pel que fa a la línia R3, el vicepresident del Govern va sentenciar que ha de ser una «alternativa competitiva» al cotxe. Per tot, va insistir a reclamar el seu traspàs.

L’Agenda es concretarà des de l’autodesenvolupament del territori, prioritzant les accions més transformadores que funcionin com a tractores de l’economia, i en cogovernança des de les pròpies comarques del Pirineu. En conjunt, l’Agenda serà un procés de participació i concertació territorial a tots els nivells administratius i amb tots els agents del territori.