Fastigueig, indignació i, sobretot, altes dosis de resignació entre els usuaris gironins de Renfe que han de viatjar cada dia a la capital catalana per estudiar o treballar. Alguns han optat per agafar l’AVE per assegurar-se d’arribar puntuals a la feina, mentre que d’altres han arribat tard i s'han queixat de manca d’informació per part de la companyia. A més, hi haun sentiment generalitzat de malestar perquè els gairebé tres mesos d’obres a Barcelona coincidiran amb el període d’abonaments gratuïts. «Sembla que estigui fet a posta», ironitza un usuari.
En Marc Garreta, de Sant Feliu de Guíxols, ha d’anar cada dia a Barcelona per estudiar. Entre autobús i tren triga gairebé tres hores, que ara s’allargaran encara més a causa de les obres. «La veritat és que em molesta una mica, perquè haurem de fer transbords a Barcelona, que precisament no és una zona gaire fluida... però paciència, perquè tampoc podem fer-hi altra cosa, ja que no tenim masses alternatives», indica, resignat.
Una altra estudiant gironina, la Carla Solé, també admet que les obres seran «una mica rotllo», ja que li allargaran considerablement el temps de viatge, «especialment als matins, que és quan vaig més justa de temps». A més, es queixa que va tenir alguns problemes per canviar l’abonament gratuït, tot i que finalment ho va aconseguir: «Vaig haver de canviar de la parada de Sants a Sant Andreu i això em va suposar una mica de moguda amb Renfe. Vam tenir una mica de baralla, però al final ho vaig poder canviar sense problemes», assenyala.
Cada dia trigo tres hores per arribar a Barcelona des de Sant Feliu de Guíxols, i ara se m'allargarà el viatge
La Maria Garriga també ha d’agafar cada dia el tren a Barcelona per feina, i es queixa de la falta de previsió de Renfe. «Ja veies que hi havia intents, però hi havia molt pocs trens per la quantitat de gent que érem. I a més, ens van donar molt poca informació», lamenta. Ella ha estat una de les que ha arribat tard a la feina, ja que els trens fan ara les parades dels Regionals en lloc de les de Mitja Distància, i ningú els ho havia dit. «Pots entendre que hi hagi obres i que això provoqui un trasbals, però caldria tenir-ho tot més adequat per als que tenim necessitat de moure’ns per feina», demana.
L’AVE com a alternativa
I precisament per evitar-se sorpreses, l’Ignasi Grau, veí de Barcelona que just avui començava en una feina nova a Girona, ha decidit agafar l’AVE, per tal de no arribar tard el primer dia de feina. «Veient el percal, vaig agafar un abonament de l’AVE per venir directe, i ara per tornar volia provar a veure com va per Sant Andreu Comtal, però crec que bastant malament», vaticina mentre esperava el tren de tornada a casa. Grau es queixa també de la falta d’explicacions per part de Renfe: «Hi ha un punt de desinformació, perquè amb els abonaments de l’Avant vaig tenir molts problemes, ningú em sabia dir res, i al final vaig haver d’anar a l’estació de Sants perquè me’ls venguessin, ja que a través de la web, per l’app o per telèfon no hi havia manera», lamenta.
Com que era el meu primer dia de feina a Girona, he preferit agafar un abonament de l'AVE per arribar puntual
Finalment, el fotògraf gironí Oriol Roura, que recentment s’ha instal·lat a Barcelona, també es mostra molest amb tota la situació: «No sé per què van posar els abonaments gratuïts i just al cap d’una setmana han començat a fer aquestes obres que ningú sabia», critica. En el seu cas, sol parar a passeig de Gràcia per fer tres parades de metro fins a casa, i en canvi ara trigarà 35 minuts des de Sant Andreu Comtal. «És el que toca, amb Renfe sempre ha estat així. Si vols anar a l’hora has d’agafar l’AVE, perquè si no, és impossible», adverteix.
Tres hores per anar de Girona a Barcelona
Tot i que dilluns era el primer dia laborable afectat per les obres, els problemes per als viatgers gironins ja havien començat durant el cap de setmana, ja que dissabte i diumenge els combois procedents de Girona van acabar el seu recorregut a Montcada i Reixac.
Una de les afectades va ser la Joana, una estudiant d’Infermeria gironina que viu a Barcelona. Diumenge a la tarda va agafar, com sempre, el tren de les 19:17h, però es però es va trobar que ja anava ple. «No hi havia lloc per asseure’ns, de manera que tots els de Girona ens vam quedar drets ocupant el mig del vagó», explica.
En el seu cas, com que portava maleta s’hi va poder asseure a sobre, però molta gent va fer el viatge sencer dempeus. «A Caldes hi havia molta gent que es va quedar a l’andana perquè no hi havia espai físic per entrar al tren, les entrades estaven col·lapsades i els trens anaven plens fins a dalt de tot», recorda.
A Sant Celoni el tren va parar una estona i Renfe va oferir als viatgers canviar de comboi per agafar-ne un altre que sortia un quart d’hora més tard, però la Joana explica que no va veure ningú fer-ho: «És que no hi havia espai físic per sortir del tren. Hauríem d’haver baixat tots per buidar-lo, però la gent ja estava cansada i ja arribàvem a finals de trajecte, de manera que gairebé tothom es va quedar on era», indica.
A partir de Sant Celoni, el tren va fer totes les parades d’un Regional fins a Montcada i Reixac. Des d’allà, els viatgers es van haver de desplaçar caminant per anar a l’altra estació i agafar un Rodalies cap a Barcelona. La Joana explica que va trobar el camí perquè va poder seguir la gentada, ja que les indicacions del personal de Renfe no eren del tot exactes. Ella volia agafar un autobús llançadora, però eren gairebé les nou de la nit i només n’hi ha en hores punta. Per això, després d’esperar uns 20 minuts a què passés un Rodalies -que tornava a anar ple fins a dalt-, va poder anar fins a Sants, d’allà el metro i cap a casa. En total, gairebé tres hores per fer un trajecte d’una hora i quart.
