Diari de Girona

Diari de Girona

Creixen els casos d’Alzheimer en gironins d’entre cinquanta i setanta anys

El 56,8% de demències diagnosticades l’any passat a Girona corresponen a aquesta malaltia

El coordinador de la Unitat de trastorns cognitius (IAS-ICS) a la seva consulta. IAS

L’Alzheimer cada vegada es detecta en població més jove. Així ho confirma a aquest diari Antoni Turón, coordinador de la Unitat de Trastorns Cognitius del Servei de Neurologia de l’IAS-ICS Girona. De fet, segons explica, en els últims anys han notat un augment d’aquesta demència en persones de cinquanta a setanta anys i, sobretot, dones. 

Una de les causes que explicaria aquest canvi de tendència és la millora de les proves de diagnòstic precoç. «Abans es tardava més a detectar la malaltia, també ara hi ha més conscienciació entre la població i s’ha potenciat el diagnòstic a l’atenció primària, des d’on es detecten molts casos», concreta Turón.

El neuròleg explica que actualment hi ha estudis prometedors respecte a la millora del tractament de la malaltia, però encara estan «lluny» de ser eficaços. «És per això que estem posant tots els nostres esforços per identificar i amb la màxima precisió la malaltia per quan tinguem tractaments viables».

D’altra banda, l’augment de l’esperança de vida també està influenciant en el desenvolupament de la malaltia. «La meitat de persones de més de noranta anys que pateixen Alzheimer presenten un empitjorament cognitiu molt elevat, que va creixent en proporció a l’edat», especifica el metge. 

En el conjunt de la Regió Sanitària de Girona, es van registrar 421 nous casos de demència l’any passat. D’aquests, el 56,8% va correspondre a l’Alzheimer, la més freqüent. Seguidament, hi ha la demència amb component vascular que arriba fins al 28,3%. Aquestes dades modifiquen lleugerament la tendència que es venia observant als darrers anys, d’increment dels casos amb diagnòstic de demència amb component vascular (tant demència vascular com demència degenerativa amb component vascular).

Hi ha estudis prometedors però els tractaments encara estan lluny de ser eficaços; cal insistir el en diagnòstic precoç

Antoni Turón - Coordinador de la Unitat de Trastorns Cognitius del Servei de Neurologia de l’IAS-ICS Girona

decoration

L’any passat es van assolir quinze anys de l’inici de l’activitat del Registre de Demències de Girona (ReDeGi). En aquest temps, el registre, gestionat per l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), ha comptabilitzat 10.043 casos de demència a les comarques gironines.

Ahir es va commemorar el Dia Mundial de l’Alzheimer, malaltia que afecta més de 55 milions de persones al món i es calcula que la xifra augmentarà fins als 78 milions d’afectats el 2050. Es tracta, doncs, d’un dels principals problemes de salut mundial segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Com indica el Ministeri de Sanitat, a Espanya actualment hi ha més de 800.000 casos i es calcula que el 2050 s’hauran duplicat. A Catalunya, la xifra se situa en 120.000 casos.

Ara per ara, encara no s’ha identificat la causa de la malaltia i no existeix cap cura.

«Viacrucis» en els tràmits administratius

Diverses entitats socials d’arreu de Catalunya reivindiquen, una vegada més, la implementació del Pla de Demències per part de la Generalitat, així com més suport i recursos. 

L’Alzheimer, com les altres demències, requereix cuidadors de forma continuada i sovint aquest rol recau en els familiars. «El familiar i cuidador és una peça imprescindible perquè el malalt aconsegueixi una bona qualitat de vida i necessita suport formatiu, emocional i econòmic; caldria agilitzar els tràmits administratius perquè per a molts familiars tramitar la dependència és com un viacrucis», lamenta el doctor Turón.

D’altra banda, el director de l’entitat Support-Girona, Josep Maria Solé, manifesta que «no es cuida prou el cuidador, ja que té una càrrega molt dura i no rep prou suport». També es mostra crític amb el sistema, ja que «se segueix apostant per donar més recursos a les residències perquè tinguin més places, però s’obvia que es podrien destinar els mateixos diners en el cuidador per tal que la persona amb demència no s’hagi de moure de casa».

També critica que el sistema, actualment està «fragmentat» i és un veritable «galimaties que ni els professionals entenen». En la mateixa línia que el doctor Turón, considera que els tràmits haurien de ser molt «més senzills i humans, perquè això va d’atendre necessitats humanes».

Malgrat tot, Solé està a l’expectativa, després de la publicació  recent d’un informe del Ministeri de Drets Socials sobre la promoció d’autonomia personal i atenció a les persones amb dependència que es fixava objectius com visibilitzar el servei domèstic en l’atenció de persones amb dependència i impulsar nous ajuts a domicilis; així com del desenvolupament de l’Agència Integrada Social i Sanitària a Catalunya.

Compartir l'article

stats