Fa pocs dies va advertir que no aprovarien els pressupostos de la Generalitat si no hi havia un «canvi d’actitud» del Govern. Quin canvi volen veure?
Per un costat, a nivell de gestió: no pot ser, si parlem de renovables, que en els últims tres anys no s’hagi posat ni un sol molí en tot Catalunya. I si mirem el decret que es va aprovar per fer front a la guerra d’Ucraïna, era només d’un milió d’euros per tot Catalunya. Estem veient també un govern que aposta per macroprojectes que ja haurien de formar part del passat, com l’ampliació de l’aeroport del Prat o els Jocs Olímpics d’hivern. I no sabem què pensa de la proposta de Yolanda Díaz de si cal abaixar el preu dels productes bàsics. És un Govern que no està gestionant, que està amb les seves picabaralles i la seva inestabilitat, de manera que tampoc té les energies posades en buscar solucions als problemes.
De fet, no està ni clar quins socis prefereix el Govern: Jaume Giró s’inclina pels socialistes, mentre Aragonès els prefereix a vostès i la CUP.
El problema és que els socis de Govern s’aclareixin entre ells, i a partir d’aquí que obrin les negociacions amb qui considerin. Nosaltres no entrarem en una subhasta a la baixa, volem un Govern estable i que ens presenti uns pressupostos per fer front a la crisi. I estem veient que el president Aragonès se’n va a la Setmana del Clima de Nova York i no pot explicar cap experiència, perquè el balanç en polítiques verdes de la Generalitat és zero. Només ha anunciat aquesta energètica pública catalana que es queda a mitges, que no serà ni tan sols comercialitzadora.
Quines han de ser les prioritats pressupostàries davant la crisi que arribi?
Hi ha d’haver dues branques centrals. La primera és fer front a la inflació: les famílies no estan arribant a finals de mes, i s’espera una tardor i un hivern durant els quals poden créixer les xifres de pobresa energètica. També hi ha moltes empreses que estan arribant a unes factures de la llum impagables. I per altra banda, també necessitem un pla de sobirania energètica.
Què proposen?
Un pla per tal que, l’any 2030, tota l’electricitat que consumim a Catalunya es produeixi a Catalunya. Perquè no volem ser dependents de Putin, però tampoc d’Argèlia o dels Estats Units. Hem de fer un pla massiu d’implantació de renovables. Començant per les ciutats, perquè fins ara hem vist com han estat les zones rurals les que han estat pagant el cost d’aquesta transició energètica. Per tant, començant per les ciutats, totes les teulades cobertes de plaques. A les llars que ingressin menys de 35.000 euros, plaques solars proveïdes pel Govern. I a les que ingressin més de 35.000 euros l’any, deduccions fiscals. A més, cal cobrir totes les teulades dels edificis de veïns i veïnes, a més els edificis públics, i evidentment les empreses.
Això pel que fa a la fotovoltaica. Però a l’Alt Empordà s’han plantejat diversos projectes d’eòlica que estan generant oposició al territori per l’impacte que poden tenir en el paisatge. Com s’ha de desenvolupar, l’eòlica?
De manera equilibrada. I hem de partir d’un principi, i és que el paisatge ens canviarà ens agradi o no. Per tant, pot canviar de manera abrupta i desendreçada per efecte del canvi climàtic, cosa que ja estem començant a veure. A més, sabem que en els propers anys podríem perdre metres de costa, amb l’impacte que això suposaria en una economia com la d’aquí, que viu del turisme. O podem decidir si ho fem de manera endreçada, planificada i de la mà dels territoris a través de les renovables. Les comarques gironines també han de caminar cap a la sobirania energètica. Per tant, hem de començar per les ciutats i després s’ha de desenvolupar de manera equilibrada, no es poden massificar certs territoris o comarques. I en tercer lloc, allà on s’implanti l’energia eòlica, la factura de la llum ha de baixar.
Un dels projectes més polèmics és el del parc eòlic marí al Cap de Creus. S’ha de tirar endavant?
Abans de dir si s’ha de desenvolupar o no, hem d’escoltar les veus d’un sector de la comunitat científica, que està alertant de l’impacte que tindria sobre el nostre fons marí. És cert que jo, en teoria, no m’oposo als parcs eòlics marins, però també hem de tenir molt present que això no és el mar del Nord. Catalunya és un desert en renovables, perquè fa deu anys que anem a la cua. Mentre que el 40% de l’energia de l’Estat ve de renovables, a Catalunya estem al 19%. Per tant, necessitem anar cap a aquesta sobirania, i no pot ser que les comarques gironines en quedin a la cua. Però s’ha de fer de la mà del territori.
I què pensen del Midcat?
És un error. En el seu moment la Comissió Europea el va treure de la llista de prioritats, i ara el volen tornar a ressuscitar amb l’excusa de la guerra d’Ucraïna. La guerra no ha de servir per ressuscitar macroprojectes fracassats, que també trinxarien el territori. Fins ara, els tubs arriben a Hostalric, però s’hauria de construir fins a França. I un cop allà, és fals que la infraestructura actual serveixi per transportar hidrogen. Per tant, els diners que alguns volen posar pel Midcat s’han de posar per fer realitat les renovables.
Tornant al Parlament, aquesta setmana hi ha hagut l’enèsima enganxada entre ERC i junts, aquest cop pels assessors de Laura Borràs. Fins on creu que tiraran la corda els dos socis?
Ara tenim un Parlament en interinatge, perquè no tenim una persona que estigui en totes les seves funcions com a presidenta. Però a més, tenim un president de la Generalitat que se’n renta les mans i diu que no és una crisi de Govern, sinó de partits. Però això no és cert, i podem constatar-ho veient la poca acció governamental que es desenvolupa. Estem davant d’un govern basat en una fórmula fracassada des de fa anys.
I en el cas de Laura Borràs, fins quan pot ser sostenible, la seva situació?
Borràs no va ser presidenta del Parlament perquè li caiguessin vots del cel, sinó que ho va ser gràcies als vots de Junts, ERC i una abstenció de la CUP en segona volta. Per tant, aquí, ERC, que és qui li ha donat els vots a Borràs, també haurà de fer un pas i buscar una solució.
Ara s’obre un nou cicle electoral, amb les municipals el proper mes de maig. Quines són les expectatives dels comuns a les comarques gironines?
Estem fent molt bona feina. Durant aquests anys hem anat fent feina discreta, i volem tenir bons resultats i tenir presència a ajuntaments cabdals com Girona, Figueres, Begur, Salt, Blanes, Lloret... estem treballant per tenir candidatures potents, àmplies i transversals.
L’Ajuntament de Girona ciutat, on no tenen representació, és una de les prioritats?
Sí. Som una força amb vocació nacional, i per nosaltres Girona és prioritària. Estem parlant amb molta gent per bastir una candidatura potent, que vagi més enllà de les fronteres que teníem com a espai polític fins ara.
