Segons les dades de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les comarques gironines, l’any 2021 els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) van atendre 6.872 persones, nombre que representa un índex de prevalença atesa de 4,82, amb un rang que oscil·la entre el 7,19 de la Garrotxa i el 3,78 de l’Alt Empordà. La incidència atesa es va situar en 1,73 amb 2.466 persones ateses per primera vegada als CSMIJ de les comarques gironines, un 36% més que a l’any anterior. Del conjunt de pacients atesos, un 59,5% van ser dones i un 40,5% homes, amb una mitjana d’edat de 14 anys. En relació amb els diagnòstics, els codis Z (diferents circumstàncies psicosocials, econòmiques o personals que potencialment afecten la salut i generen malestar) van ser els més freqüents (26%), en avaluació un 17%; seguit del trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDHA) amb un 11,5% dels casos i pel trastorn de l’espectre autista en un 11%. Els centres infantojuvenils van registrar a l’any 2021 un total de 38.724 visites.

Al seu torn, l’any passat es va tancar l’exercici amb un creixement de més del 21% de pacients atesos per primera vegada als centres de salut mental d’adults (CSMA) del territori (3.869 persones) i d’un 2% pel que fa al conjunt de pacients (14.867 persones). Aquest nombre representa un índex de prevalença atesa de 2,44, amb un rang que oscil·la entre el 3,89 del Ripollès al 1,85 del Gironès. Un 59,5% van ser dones, i un 40,5% homes, amb una mitjana d’edat de 51 anys. En quant als diagnòstics en persones majors de 18 anys, un 29% de les persones ateses van rebre un diagnòstic de trastorn de l’estat d’ànim, que va ser el de major freqüència, mentre que un 16% va ser tractat per un trastorn psicòtic i gairebé en igual percentatge (15,5%) per un trastorn d’ansietat. Prop del 50% de les persones ateses als CSMA va tenir un diagnòstic de complexitat de salut mental. Els CSMA van registrar a l’any 2021 un total de 93.103 visites.

Per la seva banda, els centres d’atenció i seguiment a les drogodependències (CAS) van atendre 4.494 persones al conjunt de les comarques gironines a l’any 2021, nombre que correspon a una prevalença atesa del 0,74, amb un rang que oscil·la entre el 0,45 de l’Alt Empordà a l’1,04 de la Garrotxa i del Ripollès. De total de les persones tractades, prop del 28% van ser casos nous en què l’alcohol va ser la substància que va propiciar la demanda en més del 47%, seguit de la cocaïna (27%) i del cànnabis (14%). Del total de pacients atesos un 75,7% van ser homes i un 24,3% dones, amb mitjana d’edat de 44 anys. Els CAS van registrar al 2021 un total de 52.674 visites assistencials.

El més preocupant és l’augment de trastorns de conducta alimentària i autolesions en joves

Claudi Camps - Director de la xarxa de salut mental de l'IAS

Respecte a l’activitat dels equips PSI —Programa de Seguiment Individualitzat—, gestors de casos que atenen al lloc de vida de les persones, aquests van atendre l’any passat 315 persones, 93 de les quals van ser casos nous. Prop del 50% de les persones ateses pels PSI tenien un diagnòstic de trastorn psicòtic, i un 70% complia els criteris de persones amb condició de complexitat de salut mental. Els PSI del conjunt del territori van realitzar un total de 6.993 visites.

Els pacients atesos pel programa d’intervenció precoç de la psicosi en el conjunt de la demarcació de Girona es van incrementar a l’any 2021 un 10%, amb un total de 503 persones ateses, 135 de les quals van ser casos nous.

Els serveis de rehabilitació comunitària van atendre l’any passat un total de 555 persones, de les quals un 97,12% va millorar el seu estat funcional després d’un any d’assistir al servei.

El director de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’IAS, Claudi Camps, admet «preocupació» perquè «especialment estan creixent els casos d’autolesions i trastorns de conducta alimentària entre els adolescents, inclús aquests darrers els trobem en nenes cada vegada més joves, de deu o onze anys». 

Efectes de la pandèmia

Camps considera que la pandèmia i els efectes col·laterals que se’n deriven encara són «els principals factors de l’increment de patologies mentals, sobretot «en persones més joves i d’edat avançada». El metge concreta que la covid-19 ha repercutit negativament en les relacions socials i està generant «molta incertesa». D’altra banda, tot i que encara no hi ha dades d’aquest any, preveu que «la crisi econòmica també afectarà la salut mental de la població».

En el cas de l’Institut d’Assistència Sanitària, Claudi Camps afirma que s’ha «reforçat» el personal per tal de «donar resposta» a les noves necessitats. «Hem ampliat l’atenció domiciliària i hem promogut equips guia per atendre l’alta complexitat en joves i adolescents, a més d’ampliar la plantilla», exposa.

Els pares són massa permissius amb els fills, cal fixar més límits i estar-ne més pendents

Claudi Camps - Director de la xarxa de salut mental de l'IAS

Finalment, a part de la pandèmia, Camps mostra preocupació perquè hi ha una manca de base en «educació emocional». Lamenta que s’estan trobant molts casos en què els pares són «massa permissius amb els seus fills i cada cop es posen menys límits». D’altra banda, afegeix que «els nens i adolescents cada vegada estan més ocupats amb moltes activitats i passen molt poc temps amb la família, fet que dificulta la detecció precoç de problemes emocionals». El metge conclou que «la cultura de la immediatesa no ajuda i, en general, si es comencés una criança diferent s’evitarien molts problemes en infants i adolescents».

Malestar en les dones

Segons els resultats de l’enquesta de salut de Catalunya (ESCA 2021), gairebé una de cada tres dones (27,9%) i un de cada cinc homes (17%) manifesta tenir malestar emocional. Aquest percentatge augmenta amb l’edat: 20,6% en el grup de 15-44 anys i 34,7% entre les persones de 75 anys i més i és superior entre les persones de la classe social menys afavorida (23,2% classe III) que entre aquelles de classe social més afavorida (18,4% classe I). 

Segons l’informe, la Regió Sanitària Girona (16,2%) té el percentatge de persones amb malestar emocional inferior al global de Catalunya, mentre que la Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Sud (27,5%) el té superior. D’altra banda, l’ESCA destaca que el 9% de la població de 15 anys i més té depressió. Aquest percentatge també augmenta amb l’edat (sobretot a partir dels 75 anys, que és del 13,1%) i és més elevat en les persones que pertanyen a la classe social menys afavorida (10,80% la classe III i 4,8% la classe I) i en les persones amb un nivell d’estudis més baix (14,6% amb estudis primaris o sense i 5,5% en les persones amb estudis universitaris). 

La Regió Sanitària Girona (4,4%) té el percentatge de persones amb depressió inferior al global de Catalunya, mentre que les regions sanitàries Terres de l’Ebre (16,2%), Barcelona Metropolitana Sud (16,0%) i Lleida (14,3%) el tenen superior.

Les comarques gironines es bolquen en el Dia Mundial de la Salut Mental

Avui, l’Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques, la Fundació Drissa, l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i Support-Girona han presentat la campanya commemorativa al Dia Mundial de la Salut Mental (10 octubre). Consta d’un programa divulgatiu i de sensibilització ciutadana que recull una trentena de propostes. Entre les novetats d’enguany destaca la participació de l’experta en salut mental Michelle Funk, de l’OMS, en la lectura del tradicional manifest