Diari de Girona

Diari de Girona

L’única via per a arribar a la UdG: pagar 170 euros de taxi al mes

L’estudiant, que pateix una discapacitat motriu del 65%, es va haver d’esperar quinze minuts a la parada de Correus fins que va arribar un taxi

El degà de la Facultat de Lletres, Àngel Quintana, i l'estudiant Guiu Serra, sortint del taxi Aniol Resclosa

L’estudiant banyolí Guiu Serra i la seva família havien cremat tots els cartutxos per a poder arribar en transport públic fins a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona: s'havien reunit amb la regidora de Mobilitat i Via Pública de l'Ajuntament de Girona, Marta Sureda; amb el rector de la Universitat de Girona, Quim Salvi; havien parlat per telèfon amb la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis; i fins i tot havien contactat amb algunes entitats per a buscar alternatives de transport adaptat (des de la Creu Roja a MIFAS, passant també per Multicapacitats). Però tots els intents s'havien quedat en només això, bales a l'aire.

I aquest dimecres ha arribat el tan esperat (i alhora temut) moment de la veritat: el primer dia de classe. I és que davant «l’immobilisme» de l’administració pública per a trobar una solució que permeti a l'estudiant banyolí (que pateix una paràlisi cerebral i una discapacitat motriu del 65%) pujar al campus del Barri Vell des del cor de la ciutat, la família no ha tingut més remei que contractar un servei de taxi que hauran d’assumir de la seva butxaca. En concret, el trajecte des de Correus (a escassos metres de la parada on el deixa l'autobús interurbà procedent de Banyoles) fins a la Facultat de Lletres, els costarà entre 12 i 14 euros al dia (sumant l’anada i la tornada). Al llarg de la setmana, la despesa s'elevarà fins als 42 euros (té classe tres dies a la setmana), que es traduiran en 170 euros al mes. Aquí, a més, s’hi suma l’abonament de l’autobús interurbà de Banyoles a Girona, que els costarà 28 euros més al mes. Tot i això, el seu pare, Xavier Serra Narciso (que aquest dimecres l'ha acompanyat per a familiaritzar-se amb el trajecte), ha recordat que «no demanem diners, demanem que s’habiliti un bus llançadora que connecti els afores de la ciutat amb els campus del Barri Vell i Montilivi». Això, ha sentenciat, seria «la solució» als «greus problemes d’accés», i ha assegurat que la demanda del servei seria «molt alta».

La família no ha tingut més remei que contractar un servei de taxi que hauran d’assumir de la seva butxaca

decoration

Però a vegades, la pràctica desafia la teoria. I és que només el primer dia, la parada de taxis de Correus estava deserta. I ho ha estat durant quinze minuts, quan ha arribat el primer vehicle. Tot i això, el servei ja l’havia advertit que, en cas de no haver-hi cap taxi, el podia demanar per telèfon o a través de l’aplicació. Tot i això, no ho podia fer des de la mateixa parada de taxis (allà té preferència el primer que arriba) i hauria de tornar a creuar el carrer per a reclamar-lo (no s’hi valdria a la cantonada, sinó que s’hauria de desplaçar fins als establiments de restauració situats a l’altra banda de l’edifici dels Jutjats).

Però un cop dins el taxi, el camí sembla pla (tot i que ja comença a fer pujada). En només cinc minuts i amb tour turístic inclòs (el taxista ha optat per la ruta que passa per davant de l’escalinata de la Catedral), Guiu Serra ha arribat al campus del Barri Vell entre una gran expectació i acaronat per un comitè de benvinguda. Així, el degà de la Facultat de Lletres, Àngel Quintana, i el professor Ramon Girona, han sortit a rebre’l. D’altres, s’han acostat per a fer-los la mateixa pregunta: «ja ho heu pogut solucionar?». I el pare ha negat amb el cap i ha afegit: «hem hagut de pujar en taxi».

De fet, la màxima oferta que han rebut per part de l’Ajuntament de Girona ha estat prestar-los una persona perquè els mostrés les parades d’autobús urbà disponibles. Una proposta que, ha afirmat Xavier Serra, ja havien declinat perquè «l’obligava a fer transbords que per la seva condició són inviables», sumat a «una freqüència de pas de 30 minuts» que «no quadrava amb els seus horaris acadèmics». A més, feia que el trajecte des de casa seva fins a la Facultat de Lletres s’allargués dues hores.

Compartir l'article

stats