Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

La papereria Can Blanch de Banyoles abaixa la persiana després de més de 100 anys

El propietari lamenta que les prioritats han canviat i que «les coses que abans tenien un valor ara ja no en tenen»

L’actual propietari, Josep Blanch, a l’interior de la botiga. | PERE DURAN/NORD MEDIA

Després de més de 100 anys venent diaris i articles de papereria a la plaça dels Turers de Banyoles, Can Blanch va abaixar diumenge la persiana definitivament per la jubilació de l'actual propietari i membre de la tercera generació de la família, Josep Blanch.

El negoci, que a l’inici no era una papereria sinó un taller de reparació de carros i carretes, es va fundar «al voltant de l’any 1900», afirma Blanch. Però de fet, ningú en coneix la data exacta d’obertura. «No hi ha cap documentació que ens permeti saber l’any en què el meu avi va obrir l'establiment», afegeix. Tot i això, els seus avis, Joan Blanch i Maria Planes, van ser uns visionaris: «van destinar una prestatgeria als llibres en català i de seguida van veure que allò tindria sortida», recorda. El punt d'inflexió va arribar al gener de 1919, quan l'establiment va rebre la distinció de «centro de suscripciones y corresponsal de prensa».

Amb només 14 anys, Josep Blanch va començar a ajudar als seus pares a la botiga (Josep Blanch i Maria Ros) però, després que el seu pare patís una embòlia, es va haver d'arremangar i fer-se càrrec del negoci. Durant els gairebé cinquanta anys que ha estat al capdavant de l’establiment, ha vist com el món canviava. I amb ell, com aflorava la crisi del paper. «En els millors temps, jo i la meva dona (Anna Sanmartí) havíem arribat a vendre més de 50 diaris l'endemà del Sorteig Extraordinari de Nadal, però l’any passat si en vam vendre 10 ja eren molts», confessa. «Ara tothom ho consulta tot per internet», assegura, i sentencia que «ja no es pot viure de vendre diaris». Des del taulell, també ha vist com els veïns de Banyoles s’adaptaven i es desfeien de les noves modes. «Si hi havia un boom d'una capçalera en concret, tots compraven aquell diari, però després sempre acabaven tornant al de tota la vida», assegura. I també ha estat testimoni del canvi d’hàbits de la societat. «Fa temps que no venc ni un sol sobre», afirma. Ara, reconeix, les prioritats han canviat. «Els joves entren i no diuen ni hola ni adéu, ja no donen importància a que els atenguin bé», lamenta. I és que el veritable problema, sosté, és «la humanitat»: «les coses que abans tenien un valor ara ja no en tenen».

També reconeix que ha hagut de renunciar a «moltes coses». «Només tenia tres dies de festa a l'any, no era a casa quan els meus fills obrien els regals de Reis, però tot l'esforç ha valgut la pena», celebra. «Estic molt agraït a la gent, sense ells no hauria pogut viure», sosté. Tot i això, assegura que el petit comerç ho té «molt cru» per a sobreviure i lamenta que «ningú fa res per a ajudar-nos».

De fet, Can Blanch no serà l'únic quiosc que perdrà El Pla de l'Estany aquesta setmana. I és que El Quiosc de Mata abaixarà la persiana aquest mateix divendres. «He trobat una altra feina», assegura Iolanda Guerrero, que des de fa un any i mig tenia la concessió de l’establiment. «No podia viure venent només 15 diaris al dia», lamenta.

Compartir l'article

stats