Un estudi elaborat pel Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya i la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya fa una radiografia de la professió infermera i fa propostes de millora per al futur.
En el cas del col·legi de Girona, destaca un augment del nombre de baixes en edats molt joves, sobretot l’elevada freqüència de baixes per trasllat entre els 20 i els 40 anys. A més, la baixa voluntària es concentra al voltant dels 23 i els 35 anys. Un dels principals motius d’aquesta fuga de professionals és, precisament, la precarietat. Segons el mateix informe, la precarietat laboral de les infermeres és molt elevada, el 75% dels titulats d’infermeria tenen contractes eventuals durant els quatre primers anys després d’obtenir el títol. Aquesta xifra és la més alta de tots els professionals de la salut, excepte els metges, la majoria dels quals durant aquest període estan fent la residència i tenen un contracte eventual. De tota manera, després d’aquests quatre primers anys, la precarietat contractual de les infermeres segueix sent força elevada.
La presidenta del Col·legi d’Infermeres de Girona, Lluïsa Garcia, explica que tot i que anys enrere hi havia moltes més professionals que marxaven, mostra preocupació pel «dèficit estructural» que hi ha. És per això que considera que «cal millorar les condicions laborals per tal que cada professional es pugui afiançar al seu lloc de feina». Lamenta que es tracta d’un problema que «fa anys que arrosseguem» i que les professionals, en general, «estem esgotades».
D’altra banda, l’atur entre les infermeres a Catalunya és anecdòtic i se situa entre el 0,86 % i l’1,18%. Tot i així, l’estudi alerta que l’abús dels contractes de curta durada provoca una elevada rotació dels llocs de treball i fa que moltes infermeres que alternen períodes en actiu amb d’altres de desocupació no estiguin representades dins les llistes de l’atur.
El treball analitza l’evolució de la professió infermera durant els darrers anys fins al 2019, de manera que no s’ha contemplat l’efecte de la pandèmia provocada per la covid-19 per evitar alterar el càlcul de necessitats del nombre d’infermeres en temps de normalitat.
«Cal millorar les condicions laborals perquè cada professional pugui afiançar el seu lloc»
Paral·lelament, a nivell català, l’estudi posa de manifest que des de l’any 2010 el pes relatiu de les infermeres als centres assistencials de Catalunya ha passat del 40% al 36%, mentre que el dels auxiliars d’infermeria i altres tècnics sanitaris ha pujat del 28% al 31% i el dels metges es manté constant al voltant del 33 %. Això ha fet que la ràtio d’infermeres per metge hagi disminuït de l’1,25 a l’1,1, i la d’infermeres per auxiliar, de l’1,4 a l’1,15.
Respecte a això, la setmana passada el Consell General d’Infermeria d’Espanya publicava en un informe que Girona té una de les ràtios de professionals més baixes en proporció al nombre d’habitants de cada província.
A partir de les dades que es publiquen en el document, els autors proposen diverses mesures de futur per tal de millorar les condicions laborals de les infermeres i reduir l’eventualitat dels contractes, de manera que augmentin els contractes fixos.
Com a dada anecdòtica, el mateix estudi mostra que la proporció de nous col·legiats homes a Girona ha anat en augment fins al punt que arriba al 20%. Garcia valora positivament aquesta xifra i considera que «cada vegada es demostra més que no es tracta d’una feina de dones, sinó que la pot fer tothom».
«És una bona notícia que el nombre d’homes creixi perquè es tracta d’una feina molt feminitzada»
Més reconeixement
Entre altres aspectes, demanen augmentar el reconeixement de la professió i seguir fent créixer l’oferta pública. També proposen altres mesures com ampliar les places d’infermeria a les universitats i als centres assistencials perquè els estudiants puguin fer pràctiques. Finalment, reclamen que s’impulsin polítiques d’atracció i retenció d’infermeres per tal que marxin a treballar a l’estranger o abandonin la professió i establir polítiques per adequar i estandarditzat les dotacions infermeres a tot el sistema de salut per garantir l’equitat d’atenció a les persones ateses i evitar que les seves condicions laborals siguin diferents segons els centres sanitaris.
