La producció d'avellanes a les comarques gironines ha caigut enguany al voltant d'un 40% a conseqüència de la sequera. Així ho alerten els agricultors, que ara estan collint aquest fruit sec i triant-ne els que es destinaran a consum. Durant l'estiu, han hagut de regar els avellaners amb més freqüència del que és habitual. Un fet que també afectarà negativament el rendiment econòmic de les finques. "Tot i regant hem pogut extreure menys avellanes, però conservant la qualitat", afirma Albert Horta, president de l'Associació Avellana de Brunyola (Selva). Només en aquest municipi es recullen aproximadament unes 470 tones d'avellanes cada any, una xifra que suposa la meitat de les que es conreen a les comarques gironines en unes trenta finques.

Albert Horta en un dels camps d'avellaners de Brunyola Ariadna Reche

Horta lamenta també que una altra conseqüència per la pèrdua de producció -a part de la que suposa l'augment de temperatures derivades del canvi climàtic- és la falta de relleu generacional. L'agricultor explica que la mitjana d'edat dels productors d'avellana és "molt avançada" i que a la que aquests es jubilen, "els camps queden sense cultivar i es converteixen en bosc".

Una de les causes perquè nous agricultors tampoc s'animin, diu, és que començar de zero "és difícil" perquè requereix "una inversió que costa de recuperar". Al mas Pons de Dalt, propietat d'Horta, fa tres generacions que es dediquen al cultiu d'avellana i hi inverteixen periòdicament. Fa poc han instal·lat un sistema gota a gota als camps perquè, amb l'augment de temperatures, "regar és una inversió que has de fer". Els tubs nous fan que l'aigua caigui més lentament i penetri a les arrels dels avellaners, disminuint-ne el consum.

Albert Horta del Mas Pons de Dalt posant les avellanes triades per consum dins d'un sac Ariadna Reche

Una altra de les mesures que han aplicat a Brunyola perquè el negoci funcioni és distribuir-se ells mateixos l'avellana. Les finques del municipi s'han agrupat sota la marca Nuasets i es pelen i torren ells mateixos el fruit sec per poder-lo vendre directament als comerços o al consumidor. "Podem subsistir perquè no ens marquen el preu des de Tarragona". I és que fins fa poc, venien l'avellana crua a una empresa de la zona que també n'importa de fora el país. "És una ximpleria portar-ho allà i perdre diners quan ho podem vendre aquí mateix".

Fira de l'Avellana

Aquest cap de setmana se celebra a la localitat la 28a Fira de l'Avellana, un esdeveniment que els permet donar a conèixer el producte. "És un punt de visibilitat molt bo per a nosaltres", assegura Horta, que afegeix que els "obre les portes a tot Catalunya" pel ressò que se'n fa i perquè es poden degustar allà mateix. Durant aquestes jornades també s'organitzen tallers i visites guiades a les plantacions d'avellaners locals.

D'avellana a la demarcació de Girona se'n produeix també a Amer, la Cellera de Ter, Sant Julià de Llor i Bonmatí, Anglès, Santa Coloma de Farners, Vilobí d'Onyar (la Selva), Bescanó i Vilablareix (Gironès).

Segell a les pastisseries

En paral·lel, el gremi de pastissers de Catalunya està impulsant la creació d'un segell que identifiqui els establiments que elaboren els seus productes amb fruits secs catalans. En col·laboració amb l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), pretenen analitzar les qualitats i les aplicacions de tots els fruits secs que es produeixen al territori distribuïts per zones. "Tenim ganes que el fruit sec català que és bo, i que en pastisseria es treballa molt, es faci valdre i passi a marcar la diferència", afirma Antoni Noguera, membre de la junta del gremi de pastissers de Girona i promotor de la iniciativa.