Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

«Volem salvar els agermanaments amb Nicaragua»

L’exalcalde d’Arbúcies, Jaume Soler, vol que es recuperin i, si es pot, que s’ampliïn

Jaume Soler, fa unes setmanes, a Girona. | MARC MARTÍ

El passat mes d’agost, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament va denunciar que el Govern de Nicaragua havia tancat la seva oficina regional a Managua després d’haver-ne expulsat el seu responsable, Xavier Ruiz, al juny. El diari oficial La Gaceta va publicar en una resolució del 16 d’agost la cancel·lació del registre de l’oficina, que estava vigent des de l’any 2002. Davant d’aquesta situació, un dels fundadors del Fons, l’exalcalde d’Arbúcies Jaume Soler, que va ser secretari de l’entitat durant disset anys, ha enviat una carta per poder-se reunir amb l’actual president de l’entitat, Isidre Pineda, i aclarir així els dubtes que han sorgit arran d’aquesta situació. Tot plegat, indica Soler, amb la voluntat de «salvar els agermanents» que diversos ajuntaments gironins tenen amb pobles de Nicaragua, que a més han anat a la baixa durant els darrers anys arran de la crisi i la pandèmia.

Segons va explicar Ruiz en declaracions a l’ACN, arran de l’expulsió el Fons va traslladar l’oficina d’Amèrica Central a Costa Rica, on ja tenien previst desplaçar-se. I és que, segons el responsable de la delegació de Nicaragua, cal estar «molt alineat» amb les polítiques governamentals del país per poder seguir fent cooperació. Amb tot, va garantir que seguiran treballant «a Nicaragua amb la gent de Nicaragua», ja que l’oficina tenia actualment uns quinze projectes actius amb uns 700.000 euros en execució.

Com un dels fundadors del Fons, Soler lamenta la situació que s’ha produït, perquè al final, «qui més hi perd, són els ajuntaments». I és que, segons indica, a tot Catalunya hi ha oficialment 33 consistoris agermanats amb pobles de Nicaragua, una xifra molt superior a la de països com Espanya o França. És tota una tasca, recorda, que es va fer durant els anys 80 des del grup fundador del Fons i que després es va anar ampliant a altres àrees com el Salvador, Guatemala o Chiapas: «No teníem una dèria per a un país, sinó que volíem intentar entendre la globalitat del problema que tenia Centreamèrica», recorda.

Reducció dels ajuts

Però segons subratlla Soler, l’arribada de la crisi de 2008 va fer que la Generalitat reduís les ajudes a la cooperació, i l’arribada de la covid-19 va acabar de complicar les coses. És per això que en aquests moments on saben exactament quants agermanaments continuen vigents, perquè dels 33 que hi havia, calcula que potser només n’hi ha cinc o sis que estiguin actius.

És per això que, per a Soler, és fonamental que el Fons pugui tornar a treballar a Nicaragua i poder reprendre -i si pot ser, ampliar- els agermanaments. «Que el Fons no pugui treballar a Nicaragua és un problema per a la cooperació entre pobles, de la qual ens en beneficiem tant aquí com allà», assenyala, tot recordant que els processos d’agermanament han servit promoure la interculturalitat i prevenir la xenofòbia.

Soler assenyala que ha la seva posició no busca l’enfrontament amb l’actual direcció del Fons, al contrari, però afirma que a ell -i a altres membres del grup fundador- els calen respostes per tal de poder valorar i analitzar la situació. «Volem vetllar perquè si s’ha comès algun error es pugui corregir, i si no es pot treballar a Nicaragua que es puguin buscar maneres de poder-hi tornar i reemprendre els projectes», assenyala.

L’exalcalde d’Arbúcies recorda que Nicaragua ve d’una situació política complexa. L’actual govern del Front Sandinista va guanyar l’any 2021 les eleccions amb un 75% dels vots, després de la crisi de l’any 2018, quan les protestes ciutadanes van deixar més de 200 morts en el que Soler no dubta en qualificar d’ «intent de cop d’estat». Des de llavors, assenyala, el govern de Nicaragua es va tornar més estricte amb les ONG, «després d’haver comprovat que unes 40 havien pogut col·laborar de forma directa amb aquest intent de cop d’estat».

En el cas del Fons Català, Soler assegura que no vol «jutjar precipitadament la situació sense tenir tota la informació», i és per això que ha enviat la carta demanant explicacions i una reunió cara a cara.

Compartir l'article

stats