Un informe de l’Observatori dels Drets de la Infància amb la participació del Col·legi de Psicologia alerta que la sanitat pública catalana no arriba a atendre ni la meitat dels trastorns mentals d’infants i adolescents. Segons dades recollides en el document, els centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) atenen un 4,9% de la població mentre que la prevalença dels trastorns mentals es calcula que se situa entre el 10% i el 20% per a la mateixa població.

La radiografia analitza tres punts clau. En primer lloc, la saturació dels centres des de fa anys i en tots els nivells assistencials. La mitjana de visites anuals per pacient és de 7,9, el que representa una visita cada mes i mig. En segon lloc i, com a conseqüència, la població infantojuvenil que necessita atenció en salut mental i/o addiccions queda fora del sistema d’atenció públic. A part de la poca assistència tenint en compte la prevalença, també hi ha problemes en la detecció precoç. I és que els centres especialitzats (CDIAP) no arriben a atendre el 50% de la seva població diana. Així, bona part dels afectats o bé no està rebent atenció o bé rep atenció privada, amb l’esforç econòmic i la desigualtat social que això comporta.

Finalment, posen de manifest la manca de professionals en la sanitat pública. Mentre la mitjana a la Unió Europea era de més de 18 professionals per cada 100.000 habitants el 2010, a Catalunya, en l’actualitat, és de 9 especialistes en psicologia clínica per 100.000 habitants. A més, tal com recull l’informe, la psicologia clínica, en el seu conjunt, ha perdut gairebé el 35% de professionals des de la creació de l’especialitat l’any 1998 fins a l’actualitat.

«Ens ho diuen els propis afectats: quan demanen hora, tarden molt a ser atesos i en les consultes privades ja hi ha dos mesos d’espera, en la sanitat pública encara és pitjor», explica el vocal del Col·legi de Psicologia de Girona, Àngel Guirado, qui afegeix que aquest estudi «confirma el que veiem cada dia i si comparem l’evolució dels últims anys, s’ha perdut la capacitat de resposta de forma ràpida en un 30 o 40% de casos». 

"No es pot fer prevenció"

Una de les principals conseqüències d’aquesta situació és que s’està perdent la prevenció. «Tot allò que no detectes en la infantesa o adolescència, acaba repercutint negativament en l’edat adulta, s’atenen els casos tard i es recorre massa fàcilment als fàrmacs perquè falta el tractament psicològic i humà».

Per tot això, des del col·legi demanen un augment de places de psicòlegs clínics ­-calculen que en fan falta 400 a tot Espanya-. També demanen més recursos, serveis, noves especialitats, com psicologia clínica infantil i de l’adolescència i que es consolidi la psicologia general sanitària als centres d’atenció primària.