Lluita constant contra l’estigma social per aconseguir la integració

Perquè tingui la importància que demanen, reivindiquen el pes de la salut, suport social, educació i prevenció, ocupació i treball, igualtat en drets i altres sectors per tal que les persones que tenen una patologia d’aquestes característiques puguin viure «dignament» i «ser vistos amb dignitat». Per tot això, expliquen la necessitat de «més polítiques integradores i inclusives capaces d’abordar la diversitat». Respecte a aquest punt, lamenten que «les persones que no tenen un suport familiar i social tenen més risc de trobar-se soles i dificultat per trobar un lloc on viure i una feina; per tant calen més recursos humans i econòmics». 

D’altra banda, també remarquen que encara pateixen l’estigma social «fruit del desconeixement». Fan incís en la importància de l’educació des de les escoles perquè la societat sigui «més respectuosa» i «per ajudar a prevenir moltes malalties». També demanen que aquesta formació «s’estengui a l’àmbit dels drets de les persones que tenim un problema de salut mental i en tots els camps d’actuació». A més, afegeixen que «tan important és la medicació com l’acompanyament en el dia a dia de les persones afectades; i això necessita més inversió». 

Finalment, van ressaltar que a part de «prioritat» cal que les millores siguin «una realitat amb polítiques que es facin amb més seny i s’ajustin a les necessitats globals perquè hi hagi més professionals i acompanyament social, més feina, habitatge, menys burocràcia i menys medicació».

Abans de la lectura del manifest, la presidenta de Família i Salut Mental de Girona i Comarques, Maria Combalia, va reconèixer que «ha costat molt i han sigut molts anys lluitant però hem aconseguit molts canvis i progressos». 

En l’acte també hi van participar la regidora de Drets Socials i Cooperació de l’Ajuntament de Girona, Núria Pi, que va destacar que des del consistori es posa incís en la prevenció i la delegada del Govern a Girona, Laia Cañigueral, que va fer incís en la mirada «transversal» per tractar les patologies de salut mental. Un treballador de la Fundació Drissa va llegir el mateix manifest en anglès, ja que també hi havia la cap de Polítiques, Legislació i Drets Humans en Salut Mental de l’OMS, Michelle Funk.

Setmana de la Salut Mental

L’acte d’ahir s’engloba en la Setmana de la Salut Mental. També hi ha conferències a Blanes, Figueres i Palafrugell, a càrrec de professionals de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions, centrades en els factors de risc i preventius de les malalties mentals; les xerrades de la Comissió Mixta en Salut Mental de les Comarques Gironines sobre el projecte de prevenció i de lluita contra l’estigma Compartint experiències, que el grup de professionals i persones usuàries que integra la comissió imparteix als centres docents, o les activitats dels serveis de rehabilitació comunitària en salut mental de l’IAS per sensibilitzar la població sobre el lema 2022, en aliança amb les taules de salut mental i els equips de salut i dels serveis socials i entitats locals de cada territori.

De forma paral·lela, l’Associació El Paraigües d’Olot treballa en un projecte per tal de promoure la salut mental i els diferents trastorns d’una forma innovadora des de les escoles. D’una banda, ha editat el llibre El Fabulós viatge de l’Elies, pensat per infants a partir de 8 anys i dirigit als alumnes i col·lectiu educatiu d’educació primària. L’obra narra com el protagonista, Elies, realitza un viatge per diferents planetes a través dels quals descobreix - amb naturalitat i sense prejudicis - els diferents trastorns mentals més habituals. També hi ha un videojoc per a secundària, In My Brain, que disposa d’orientacions per a treballar els diferents trastorns i la inclusió social de les persones que els pateixen.