La pandèmia de la covid-19 va frenar el creixement de la comunitat musulmana a les comarques gironines, que durant els últims anys ha anat clarament a l’alça. Segons l’últim Estudi demogràfic de la població musulmana, elaborat per la Unió de Comunitats Islàmiques d’Espanya (UCIDE) i l’Observatori Andalusí, la província de Girona compta, en aquests moments, amb 97.171 persones que professen la religió islàmica. Les dades corresponen al 31 de desembre de 2021, i representen un increment del 0,88% respecte la mateixa data de 2020. En canvi, entre 2019 i 2020 l’increment havia arribat fins a gairebé el 6%. El mateix informe apunta que Salt continua essent una de les localitats de l’Estat amb un major percentatge de musulmans.

Pel que fa a les nacionalitats dels integrants de les comunitats islàmiques gironines, es mantenen uns percentatges similars als d’altres anys. En aquests moments, un 40% (és a dir, 38.431 persones) tenen nacionalitat espanyola, mentre que el 60% restant (58.739 persones) són de nacionalitat estrangera. Si es gira la vista enrere, es pot comprovar com, des de 2012, la xifra de persones que professen la religió musulmana ha crescut al voltant d’un 30% a la demarcació, malgrat la frenda de la covid-19.

Si s’observen els municipis de tot l’Estat que compten amb un major percentatge de població musulmana, Salt continua apareixent en el llistat, juntament amb Albuñol (Granada), La Mojonera (Almeria), Níjar (Almeria), Talayuela (Càceres) i Torre-Paecho (Múrcia). Tot i això, si en lloc dels percentatges s’analitzen les xifres globals, les primeres posicions són per a Barcelona, Ceuta, Madrid i Melilla, seguides d’El Ejido i Múrcia.

En relació a la seva implantació geogràfica, l’estudi apunta que l’assentament dels ciutadans musulmans és més elevat a les ciutats del sud-est d’Espanya, tot i que destaquen especialment Catalunya, Andalusia, Madrid i la Comunitat Valenciana. Tot i això, si es mira exclusivament el percentatge, el primer lloc l’ocupen les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

Si es tenen en compte les nacionalitats de la població musulmana, els principals grups els constitueixen els espanyols i marroquins. Tot i això, en algunes localitats com Barcelona i Badalona hi ha una presència especialment destacada de paquistanesos, igual que a València i a Logroño; mentre que a Salou i Guissona destaca la comunitat senegalesa.

L’estudi també detecta que, al llarg dels últims temps, s’han produït migracions interiors entre les comunitats musulmanes, que obeeixen als mateixos factors d’oferta de feina i vivenda que afecten a la resta de la ciutadania. Així doncs, s’han detectat diversos canvis residencials a la recerca de feina. Es tracta d’un fenomen que tradicionalment s’havia atribuït als homes però que cada cop més experimenten també les dones musulmanes.

L’informe també serveix per posar sobre la taula algunes de les principals preocupacions de la comunitat musulmana, tant a les comarques gironines com al conjunt de l’Estat. Per exemple, lamenten que encara quedin comunitats autònomes on no s’ofereixin classes de religió islàmica, com ara Cantàbria, Astúries, Galícia, Múrcia i Navarra. Tenint en compte les ràtios, calculen que hi podria haver demanda d’alumnat (i per tant, de contractació de professorat) com a mínim a Múrcia i Navarra. En el cas de Catalunya, sí que s’ha tirat endavant un pla pilot per oferir classes d’Islam als centres educatius.

Un altre problema, que els musulmans gironins han denunciat en diferents ocasions, és que el 95% de les comunitats musulmanes no tenen un cementeri on poder enterrar els seus difunts segons el preceptes de la esva religió. En canvi, la xifra de comunitats que no tenen mesquita o oratori és molt inferior, de només el 12%.