La tan discutida llei del «només sí és sí», o «Llei de garantia integral de la llibertat sexual», tal com s’ha publicat al Butlletí Oficial de l’Estat, ja ha entrat en vigor. Es tracta d’una llei que s’ha inspirat en els càntics feministes sorgits al voltant del cas de la Manada, i que ha rebut crítiques de tota mena. El cert és que la llei, que compta amb 61 articles i 25 disposicions addicionals, aborda qüestions més enllà de l’àmbit penal, ja que obre un ventall de mesures de protecció que equiparen les víctimes de violència sexual amb les de violència de gènere.
El que sens dubte ha aixecat més polseguera, i que de fet és una de les novetats més importants introduïdes a la nova norma, és la introducció d’una definició legal del consentiment, que es fa esment al seu article 178. Llegim-lo: «S’entendrà que hi ha consentiment només quan s’hagi manifestat lliurement mitjançant actes que, segons les circumstàncies del cas, expressin de manera clara la voluntat de la persona».
Aquesta definició, per bé que no diu explícitament quins són aquests actes expressos, deixa marge per ser interpretada. Fins ara, segons explica el fiscal Enrique Barata, el consentiment s’expressava mitjançant qualsevol forma d’expressar una negativa.
Ara això queda curt, perquè el silenci passa a ser interpretable: així passà en el cas de la Manada, on la víctima no va dir que no, pressionada per una violència ambiental, segons va resoldre el Tribunal Suprem. «En certa manera, la llei pretén tancar el debat que el silenci no implica per si mateix l’existència d’un consentiment vàlid», opina l’advocat penalista Aitor Cuéllar.
És a dir, que el consentiment no només es pot donar per vàlid quan l’altra part ho manifesta verbalment. «La definició és bastant ambigua i donarà joc a interpretacions», manifesta Cuéllar, que recorda que fins ara ja estava jurisprudencialment definit, i afegeix que «farà que la posició de les acusacions sigui una mica més còmoda». En tot cas, tant el fiscal com l’advocat recorden que les acusacions continuaran tenint la càrrega de la prova, és a dir, la responsabilitat de demostrar que no ha existit consentiment.
Pel que fa a la postura de les defenses, que és l’altra cara de la moneda, s’hauran de moure dins una «zona grisa on s’haurà de treballar de forma més exhaustiva», sosté l’advocat. A més, segons Cuéllar, tot i aquesta definició, continuen existint dubtes, com ara si es pot prestar el consentiment sense ser verbalitzat, de forma tàcita o expressa i a través d’altres actes. En definitiva, «suposarà un treball interessant i també sensible a tots els operadors jurídics», rebla.
S’esborra l’abús
Aquesta és només una de les qüestions. La nova llei elimina l’abús sexual, que es diferenciava d’una agressió sexual en un únic punt: en l’agressió el presumpte agressor feia servir violència o intimidació. Un abús, així com una agressió, podien haver estat perpetrades amb penetració o sense. Ara, però, aquesta diferència, que amb l’agressió augmentava la pena, s’esborra, i tot entra dins la mateixa qualificació d’agressió sexual, fent un híbrid dels articles actuals.
«La rebaixa de les penes mínimes obre la porta a una possible suspensió de penes»
Pel que fa a les penes, també han canviat. Barata subratlla que en diversos articles s’han reduït les penes mínimes i màximes, un fet «important». Per exemple, en delictes de tocaments sense violència ni penetració, les penes són d’1-4 anys, quan abans arribaven fins als 5 anys.
Els casos agreujats, com ara una violació amb violència o bé comesa en grup, les penes eren fins ara de 5 a 10 anys i de 12 a 15 anys respectivament, mentre que a partir d’ara es rebaixen a uns nivells d’entre 2 i 8 anys i de 7 a 15 anys respectivament. «Això obre pas a la suspensió de penes», assenyala el fiscal, ja que el Codi Penal preveu diversos supòsits per suspendre una pena de fins a 5 anys de presó, com ara la drogoaddicció o alcoholisme acreditats.
«Els casos de presumptes agressors a qui la nova llei podrà beneficiar seran residuals»
Això també va aixecar polseguera, sumat al fet que s’han suspès judicis de casos de presumptes violacions perquè les defenses volien esperar-se a la posada en marxa de la llei per si els podia beneficiar. «Els casos a qui els beneficiarà per la reducció de penes seran residuals», opina Cuéllar. «És cert que les mínimes baixen en alguns casos, però hi ha moltes coses que globalment passaran a tenir una pena més alta», valora. En aquest sentit, recorda que s’hauran de tenir en compte les circumstàncies de cada cas i que hi ha molts «subapartats» que permeten individualitzar molt bé la pena.
D’altra banda, el fiscal també afegeix que aquesta situació podria provocar que totes les Audiències de l’Estat rebin peticions de revisions de sentències pendents de compliment per delictes d’abusos sexuals.
Un dels aspectes que ambdues parts valoren positivament és la introducció de dos nous agreujants: el de submissió química i la de parentiu. A més, es tipifica com a delicte l’assetjament de carrer amb penes de localització permanent o treballs en benefici de la comunitat, i s’amplia el delicte de revelació d’imatges íntimes per arribar no només al responsable de revelar-la, sinó també a tots aquells que participin de la seva difusió.
«La llei ofereix una protecció integral molt més àmplia», afegeix Cuéllar. Amb tot, ambdós coincideixen que caldrà veure com es traduirà aquesta reforma legal a les sales de vistes dels jutjats.
