Girona incorpora 33 professionals de benestar emocional en un any

De totes les accions desenvolupades del programa de benestar emocional i salut comunitària, el 55% s’han realitzat amb altres agents comunitaris, fet que reforça el treball conjunt amb altres sectors del benestar i actius. Tot això, amb l’objectiu d’empoderar i reforçar el paper transversal.

En les actuacions dirigides a la població general, prioritzant les persones en situació de vulnerabilitat, principalment s’ha tractat el benestar i la gestió emocional, la gestió de l’estrès, l’ansietat i la depressió i el dol per l’impacte de la covid-19. També s’han fet accions amb cuidadores per treballar l’autoestima, la higiene o la son. I s’ha fet un acompanyament emocional, també, als refugiats ucraïnesos que han vingut a Catalunya.

En l’àmbit més específic i adreçat a la gent gran, els referents han fet accions relacionades en la gestió emocional de la soledat no volguda, el dol o l’estimulació cognitiva. També s’han fet activitats i accions dirigides als professionals sanitaris per gestionar l’estrès, l’acompanyament del dol o la formació continuada en la comunicació assertiva i en la resolució de problemes.

El projecte té com a objectiu treballar de forma comunitària les necessitats de salut emocional de la ciutadania i aconseguir la no medicalització davant de problemes relacionats amb el malestar emocional. Es tracta de potenciar la prescripció social o la derivació a recursos de la comunitat per tal de proporcionar alternatives no sanitàries. Per aconseguir-ho, la figura del referent de benestar emocional treballa en xarxa amb els agents socials de cada territori, com ara ajuntaments, entitats i associacions, centres cívics o equipaments comunitaris, entre d’altres. I a través de la seva tasca comunitària impulsa programes i activitats de prevenció i promoció de la salut emocional.

Durant aquest any, s’ha comprovat que el Programa de benestar emocional ha estat una palanca i un facilitador per activar, de nou, la salut comunitària a l’atenció primària, des d’on s’han liderat el 72% de les activitats comunitàries. De fet, el programa va néixer a petició dels mateixos professionals, i aquest els ha fet més proactius i els ha permès desplaçar-se i actuar allà on més se’ls ha necessitat, a la comunitat.

Connexió amb el barri

Aquest nou perfil professional ha treballat en xarxa dels equips d’atenció primària, amb els centres educatius, els centres cívics, o equipaments comunitaris per fer un abordatge més directe en la comunitat.

Aquest és el cas de Marc Falomí, referent de benestar emocional al CAP Can Gibert del Pla de Girona, i és que una de les primeres tasques que va fer és la d’establir un lligam amb el teixit associatiu del barri, la qual cosa li ha permès detectar les principals necessitats de la població de la zona. Entre els grups que va crear n’hi havia un que es reunia a l’ateneu eugenienc, la primavera passada, i van tractar aspectes com la consciència emocional, tècniques de gestió emocional, foment d’hàbits de vida saludables i coneixement d’actius comunitaris. Segons Falomí, «en general hi ha molta població adulta que té malestar, sense tenir simptomatologia concreta, i treballar aspectes preventius a través de grups és de gran ajuda».

A part d’aquests tallers amb adults, des de Can Gibert també s’ha promogut un espai per a nadons, gestionat per una infermera pediàtrica, i un grup de gent gran.

D’altra banda, a municipis com la Bisbal d’Empordà, s’ha treballat en els plans locals de salut per identificar factors de risc i necessitats de la població per a poder-hi actuar segons les necessitats.