El director i productor de Cinema Albert Serra (Banyoles 1975) serà el pregoner de les Festes de Sant Martirià d’aquest any, en un moment molt intens en la seva carrera artística. Serra es troba en plena promoció de la seva darrera pel·lícula, Pacifiction, i que el porta per tot el món per presentar el film i sovint també per rebre el reconeixement de festivals de gran prestigi. Albert Serra, que per molts s’ha convertit l’enfant terrible del cinema europeu, demostra en cada nou treball una evolució de la seva singular mirada que, sumat a la seva forta personalitat, el situa en una esfera a part en l’actual panorama del cinema d’autor.

Com ha viscut que li hagin demanat ser pregoner?

Per mi és un petit honor si a la gent li sembla que soc la persona adequada, malgrat que personalment aquests tipus d’honor m’emocionen relativament poc, però que un ho accepta malgrat que ara estic tan focalitzat i concentrat amb coses del treball, m’ha agafat una mica al marge.

Ha tingut temps per pensar com enfocarà el pregó?

Si, tinc algunes idees que són molt importants per mi. La que més i sobretot, fer referència a la gent, perquè tota la meva carrera s’ha construït a través de la gent i que, sobretot al principi, ha estat gent de Banyoles. Les meves primeres pel·lícules s’han fabricat totalment amb gent de Banyoles i que van determinar una influència molt rellevant en els meus treballs. Tota la gent que voltava pel meu món, era i és bàsicament de Banyoles. Inevitablement, els pregons sempre tenen un aire nostàlgic per la vinculació de la persona que el fa amb la seva ciutat, però també un pregó ha de mirar cap al futur i això el fa més interessant.

Quan va pel món i li pregunten d’on és, que els hi diu?

Desgraciadament i per ser més pràctic, dic que soc de Barcelona, així t’estalvies d’explicar que si de Catalunya, d’Espanya, etc. Però en la conversa curta també hi afegeixo que «but I was born in a country side», però vaig néixer en un poble, que no soc de ciutat.

Ara fa poques hores que ha arribat de Toronto i Nova York i ja es prepara per tornar a marxar. On considera que viu, Banyoles, Barcelona o en un avió?

Penso que ara mateix en un avió. Jo vaig allà a on em reclamen i més ara que estic en plena promoció de la darrera pel·lícula i que em porta per tot el món fins a Nadal. A Barcelona hi estic potser una nit entre saltar d’un avió a l’altre.

Què hi ha de Banyoles en les seves pel·lícules?

Una bona part la gent que fabrica les meves pel·lícules: els caps d’equip, director de fotografia, actors, cap de so, vestuari, decorat, muntatge o de producció són de Banyoles. Fins i tot en la darrera pel·lícula, dins un context de pel·lícula francesa, no hi ha cap tècnic francès en els llocs importants, són tots per gent de Banyoles i, per tant, és un cas una mica peculiar.

Quin lloc ocupen les seves estades a Banyoles, és un lloc per desconnectar, per treballar amb la creació o la producció?

Una mica de barreja, segons quines coses m’agrada més fer-les a Banyoles, per exemple, amb Pacifiction bona part del muntatge es va fer a Banyoles ja que ens resulta idoni per aquesta part del procés de la pel·lícula. També Banyoles em serveix per fer coses que no he tingut temps durant la setmana i que no eren tan urgents.

En el terreny més personal, significa alguna cosa per vostè ser banyolí?

Sí que significa, i molt en la mesura del que diré al pregó. Tota la gent que em va influenciar en el meu desenvolupament artístic, eren cent per cent de Banyoles. No em va influenciar ningú més que no fos de Banyoles. Si hagués viscut en un altre lloc, m’hauria format i acabat desenvolupant de la mateixa manera? La resposta més probable és no. Fins a un cert punt, un fa les coses, però és l’entorn que l’impulsa d’una manera o d’un altre.

Banyoles sempre ha destacat per tenir artistes reconeguts en disciplines diverses. Creu que hi ha influencia cultural banyolina en la seva obra?

Crec que no ha estat una influència tan cultural, ha estat molt més del contacte humà, la singularitat de gent, els ambients, la seva diversitat i que després un les dirigeix i desenvolupa cap a un context creatiu. Influència cultural, al marge de la biblioteca pública, no n’ha tingut. M’interessen poc els equipaments culturals i no en faig ús, tot i que prefereixo més que hi hagi això que no pas que es promocioni l’esport.

L’entorn natural de Banyoles, creu que influeix en la creativitat?

No crec que sigui tant per l’entorn natural, sinó per l’entorn sociològic. El fet que Banyoles no sigui com Girona, una ciutat més burgesa, i tampoc sigui com Olot, més conservadora, ni tampoc sigui com Figueres, més enfocada cap al turisme estacional, permet sociològicament a Banyoles esdevenir un petit microcosmos més ideal per desplegar les inquietuds culturals i creatives. Banyoles té el punt just de llibertat per un artista.

Segons el seu criteri i si pogués escollir, què li falta i què li sobra a Banyoles?

A Banyoles li falta un cinema, però un cinema amb qualitat d’imatge i so, amb un model com ara el Truffaut de Girona. Ara és més necessari que mai, ja que avui tot són plataformes que son totalment uniformes i un cinema és una forma d’escapar de la mediocritat. Pel que fa al que li sobra, i amb el bon sentit, li sobra gent. A mi m’agradava més quan Banyoles era més petit, quan tenia menys habitants. Menys gent vol dir més personal, més gent és més impersonal.

Actualment amb quins projectes treballa?

Estic preparant una nova pel·lícula, que podria ser en anglès, i ara estic en la fase de desenvolupament, triant idees, treballant en el finançament i anant concretant tot per poder escriure el guió abans d’acabar aquest any. Per altra banda, estic fent un documental que ja he començat a rodar amb dos toreros molt importants i on vull tractar la dimensió humana i espiritual del que fan, de per què el sentit que té això i inevitablement tracto de l’angoixa real que senten els toreros que s’hi juguen la vida. Vull posar èmfasi en la cosa visual i plàstica de la tauromàquia evitant els aspectes més folkloristes o banals. Paral·lelament, continuo amb la promoció de Pacifiction que està voltant per tot el món, Brasil, Estats Units, Canadà, Corea, Mèxic, Japó on hi vaig d’aquí a dues setmanes, entre d’altres. En breu iniciarem una gira per tot Europa i en especial a França, on hi haurà l’estrena en sales i que marcarà un abans i un després, ja que el protagonista és un actor francès molt conegut i, per tant, la pel·lícula té una ambició comercial diferent que s’iniciarà a principis de novembre amb preestrenes a la Cinémathèque Française o al Centre Georges Pompidou i en paral·lel s’estrenarà a les millors sales de cinema de França amb unes 120 còpies.