La xifra d’habitants de les comarques gironines podria créixer pràcticament un 17% en els propers quinze anys, un percentatge que seria pràcticament el doble que les previsions per al conjunt de l’Estat, on les dades indiquen que, de mitjana, l’increment de població seria del 8,9% durant aquest mateix període. A les comarques de Girona, aquest augment de població aniria acompanyat d’un pes cada cop més important de la població estrangera, que actualment suposa un 22,51% de la població i que l’any 2037 es podria situar en gairebé un 32%.
Aquestes són les dades de l’informe Projeccions de Població de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que calculen l’evolució demogràfica a Espanya -i a cadascuna de les seves províncies- durant els propers quinze anys si es mantinguessin les condicions actuals, és a dir, si no es produïssin canvis significatius com el que va suposar la covid-19 el 2020.
Segons els càlculs de l’INE, les comarques gironines passarien de tenir els 776.944 habitants que tenen actualment a 908.969 l’any 2037. Es tractaria, doncs, un creixement de pràcticament el 17%, gairebé el doble que la mitjana espanyola, on la població passaria de 47,4 milions d’habitants a 51,6 durant el mateix període -i tindria, per tant, un increment del 8,9%-.
Tenint en compte les baixes taxes de natalitat, l’INE calcula que bona part d’aquest creixement a les comarques gironines vindria donat per l’increment de població estrangera. En aquests moments, a les comarques gironines viuen 174.927 persones d’origen estranger, el que significa un 22,51% del total de la població. Però si es mantenen les tendències actuals, d’aquí a tres lustres hi haurà 290.627 persones immigrades residint a la província, que significaran un 32% dels 908.969 veïns que tindrà llavors la demarcació. Per tant, gairebé un terç dels habitants de la província seran d’origen estranger.
L’evolució de les comarques gironines és, a grans trets, molt similar al que succeirà a la resta d’Espanya. Al conjunt de l’Estat, l’INE també preveu que la immigració continuarà a l’alça mentre que el creixement vegetatiu -és a dir, la diferència entre naixements i defuncions- seguirà essent negatiu, de manera que el pes de la població immigrada també serà cada cop més gran.
Un de cada quatre habitants tindrà més de 65 anys
Malgrat que la província de Girona compta amb un elevat percentatge de població estrangera que sovint ha frenat l’envelliment de la població, la demarcació no s’escaparà d’aquesta tendència general. D’aquesta manera, els majors de 65 anys, que actualment representen un 19,22% dels habitants de la província, es convertiran en un gairebé un 24% d’aquí al 2037. És a dir, que pràcticament un de cada quatre gironins estarà en edat de jubilació d’aquí a tres lustres.
En els darrers anys, el creixement vegetatiu de la població a les comarques gironines ha estat negatiu: és a dir, moren més persones que no pas neixen. Però, segons les previsions de l’INE, aquesta tendència es podria revertir a partir de 2028, quan la xifra de naixements podria començar a superar -tot i que per molt poca diferència- la de defuncions. Aquesta circumstància permetria que el creixement vegetatiu tornés a ser positiu, tot i que seria per la mínima i per tant la major part del creixement de la població es podria atribuir a l’arribada d’immigració.
L’arribada d’aquesta població immigrada, sovint jove i edat de procrear, permetrà també, segons les dades de l’INE, fer créixer la taxa bruta de natalitat a les comarques gironines. En aquests moments neixen 7,79 nadons per cada mil habitants l’any, mentre que el 2037 la xifra se situaria en 9,15, si es mantenen les tendències actuals.
Tot i que es preveu que l’edat mitjana de la primera maternitat sigui molt similar a l’actual (al voltant dels 32 anys), el que sí que es preveu és que pugui créixer, encara que sigui molt poc, el nombre de fills per dona, que actualment se situen en 1,32 i que podrien arribar a ser 1,43 l’any 2037.
Tal i com assenyala l’INE en la nota metodològica d’aquesta estadística, les dades mostren l’evolució de la demografia si es mantenen les tendències actuals en fecunditat, maternitat i migracions. Tot i això, l’institut estadístic ja adverteix que les migracions són el factor més variable de tots tres.
