Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

El 90% dels centres concertats cobren quotes "irregulars"

Catalunya és la comunitat amb la quota mitjana més alta, seguida de Madrid i País Basc

Les quotes de menjador (a la imatge, un centre de Girona) han pujat aquest any, i les AFA volen que sigui un servei gratuït i universal. | MARC MARTÍ

El 90% dels centres educatius concertats, que estan finançats amb fons públics i que en teoria haurien de ser gratuïts, cobren quotes mensuals a les famílies per ensenyaments obligatoris, que arriben a superar els 900 euros a Catalunya, la comunitat amb la quota mitjana més alta, seguida de Madrid i País Basc.

La situació tendeix "a empitjorar" i no l’ha corregit l’última reforma educativa (Lomloe), segons van denunciar la vicepresidenta de la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares de l’Alumnat (CEAPA), Leticia Cardenal, i la presidenta de l’Associació de Col·legis Privats i Independents (CICAE), Elena Cid, durant la presentació de l’Estudi de Quotes i Preus de Col·legis Concertats. Els resultats de la seva setena edició conclouen que un 90% dels centres concertats cobren una quota base a les famílies, que a Catalunya i a la Comunitat de Madrid és del 100%.

L’anàlisi, realitzada per la consultora Garlic B2B, ha utilitzat la metodologia del "client misteriós": és a dir, simulen ser famílies que demanen informació per matricular els seus fills per al curs 2022-2023. La seva directora de projectes, Amparo Núñez, ha censurat l’"opacitat" amb què s’han trobat a l’hora d’obtenir informació sobre les tarifes i aportacions que han de fer les famílies, en concepte de què les cobren, els horaris o els continguts que justifiquen el seu pagament.

«Aquestes quotes són il·legals, porten segregació i racisme i estratifiquen l’escola pública»

MARTA MINGUELLA - SECRETÀRIA D’EDUCACIÓ DE LA CGT

decoration

Segons ha indicat, un 44% dels col·legis no lliura cap full de preus a les famílies; un 21% sí que l’entrega però sense identificar el nom del centre; només un 8% detalla els preus de les activitats i serveis i un 36% no planteja els preus de manera espontània en les entrevistes amb les famílies, sinó que han de ser els propis interessats els que preguntin per aquesta qüestió.

De les respostes dels 326 centres de set comunitats es desprèn una enorme disparitat, que van des dels zero euros als 923 euros mensuals del col·legi barceloní Saint Paul’s School. Les quotes base mensuals més altes es troben a Catalunya (191 euros), País Basc (160) i a la Comunitat de Madrid (119), mentre que a l’altre extrem se situen Aragó (38), Galícia (38), Andalusia (42) i Comunitat Valenciana (74), que tenen les quotes més baixes.

Aquestes quotes són obligatòries en el 76% dels casos, contravenint la Llei orgànica del Dret a l’Educació, que empara la gratuïtat de l’educació obligatòria en centres sostinguts amb fons públics. I la situació, lluny de corregir-se està empitjorant "cada any", segons denuncia Elena Cid, que ha destacat que la Llei Celaá no ha ajudat al fet que es compleixi la normativa, malgrat que en el seu article 88 es prohibeix aquesta pràctica de manera expressa.

Tant Cid com Cardenal han convidat a les famílies a denunciar davant el Defensor del Poble i han avançat la seva intenció de posar en marxa un canal on els pares puguin dirigir les seves queixes per aquest assumpte.

A Catalunya, les queixes també s’han fet sentir. Les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC) han tornat a posar sobre la taula la irregularitat que suposa exigir el pagament de quotes a les famílies tant a les escoles públiques com concertades per a, entre altres coses, cobrir despeses de manteniment de centre. La federació de les AFA catalanes denuncia que ha tingut constància d’alguns casos en què es demanava a famílies el pagament de quota per conceptes com a "manteniment inventariable d’educació física, música i patis", "lloguer d’equips de reprografia i fotocòpies" o "adequació i manteniment d’espais". Tot això són conceptes, que, segons reiteren des de l’aFFAc, "legalment no es poden imputar econòmicament a les famílies".

«Volem posar en marxa un canal per tal que els pares i mares puguin fer arribar les seves queixes per aquest tema»

LETICIA CARDENAL - Vicepresidenta de la confederació espanyola d’associacions de pares i mares de l’alumnat

decoration

En aquesta mateixa línia es pronuncia, contundent, Marta Minguella, secretària general d’Educació de la CGT, que afegeix que, a més, aquestes quotes suposen també "segregació i classisme, i s’emmarquen en "la tendència dels últims anys d’estratificar l’escola pública". "Les quotes són il·legals. Les famílies no haurien de pagar cap quota a les escoles públiques. Cap. Per a res. Però mentre la pública continuï cobrant quotes, es justifica que la concertada ho faci", conclou, categòrica, la sindicalista.

L’aFFac va publicar l’any 2019 un estudi que constatava que el cobrament de quotes era una pràctica generalitzada en el sistema educatiu català, pràctica que no només consideren il·legal sinó que, subratllen, "confirma no només l’infrafinançament del sistema educatiu públic, incapaç de sostenir-se per si mateix sense la contribució de les famílies, sinó també la vulneració del principi de gratuïtat que ha de regir el dret a l’educació i l’augment de les desigualtats entre centres educatius d’acord amb el nivell socioeconòmic de les famílies, perpetuant així els problemes de segregació que pateix Catalunya".

I el material?

Aquest estudi indica que gairebé tots els centres educatius públics cobren a les famílies una quota de material escolar, malgrat que, segons indica, és "il·legal". "Aquest pagament s’ha institucionalitzat fins al punt que el 82% de les AFA consultades creia que el pagament del material era obligatori", indica l’informe. El document va fins i tot més enllà, indicant que quatre de cada 10 AFA afirmen que en els seus centres "no pagar la quota de material escolar té conseqüències". Quines conseqüències? La principal: derivar aquestes famílies als serveis socials perquè aquests assumeixin el pagament de la quota.

Des de l’aFFac assenyalen també que "crida l’atenció" que el sistema educatiu es trobi en aquesta situació "essent Catalunya una de les comunitats autònomes amb major PIB per càpita, en la quarta posició en el rànguing estatal".

De fet, des de la aFFac reclamen que fins i tot el servei de menjador -les quotes del qual han pujat per segon any consecutiu- sigui gratuït i universal. A aquesta petició s’hi han sumat entitats com Save the Children o Educo. Els menús escolars a Catalunya han passat aquest curs de 6,33 a 6,54 euros per als fixos -els nens i nenes que es queden de manera regular- i de 6,96 a 7,19 euros per als quals ho fan de manera puntual.

La federació de famílies d’alumnes treballa des de fa molt temps per "un model educatiu que reconegui el temps del migdia, inclòs el servei de menjador, com a part del temps educatiu i que, per tant, garanteixi aquest servei de manera gratuïta".

Compartir l'article

stats