Menys centres de culte catòlics i més d’evangèlics i d’islàmics a les comarques gironines. Aquesta és la principal conclusió que es pot extreure de la nova actualització del Mapa Religiós de Catalunya de la Generalitat, que recull les dades de 2021. En total, la demarcació compta amb 1.265 centres de culte d’onze confessions diferents.
Si s’observen estrictament les dades, es pot veure com la religió catòlica pateix un important retrocés pel que fa als seus centres de culte a la província de Girona. Segons la nova edició del mapa, tindria 1.044 centres de culte a la demarcació, el que suposaria 131 menys que l’any 2019: és a dir, que en dos anys hauria experimentat una caiguda de l’11,15%. Tanmateix, els propis redactors de l’estudi adverteixen que les diferències que es poden observar entre els centres de culte catòlics recomptats al llarg de les últimes dècades «es deuen més a diferències de criteris utilitzats a l’hora de comptar els centres de culte que no a grans canvis sociològics dins d’aquesta confessió». Actualment es recompten tots els centres de culte on s’hi realitza culte, com a mínim, una vegada l’any. Per tant, malgrat que des de fa temps es detecta una caiguda en el nombre de centres catòlics -acompanyada d’un descens també en el nombre de capellans-, les dades concretes s’han d’observar amb cautela. De tota manera, està clar que la religió catòlica continua essent, amb molta diferència, la que té més centres de culte a la demarcació de Girona: un 82,5% de tots els centres que hi ha a la demarcació són de tradició catòlica.
Però si la xifra de centres catòlics va a la baixa, el que continua creixent a bon ritme són les esglésies evangèliques, en bona part gràcies a la immigració llatinoamericana. Segons aquest últim recompte, n’hi ha 103 a la demarcació, el que suposa dotze més que l’any 2019. En dos anys, doncs, han experimentat un creixement de més del 13%. Segons recorden els autors de l’estudi, es tracta de la tradició religiosa que ha crescut més a Catalunya al llarg de les dues últimes dècades, i és la confessió que ha obert més centres de culte durant aquests vint anys. Això sí, recorden que engloba un ampli ventall de denominacions, esglésies i organitzacions «que configuren un panorama divers i heterogeni».
L‘islam és la tercera confessió amb una major representació, tant a les comarques gironines com al conjunt de Catalunya. En aquests moments, a la demarcació hi ha 60 oratoris islàmics, tres més dels que hi havia l’any 2019. El seu creixement, doncs, ha estat d’un 5,26%, però tot i això es troben molt lluny de les esglésies evangèliques. Segons apunten des de la Generalitat, el primer oratori islàmic que es va obrir a Catalunya data de 1974, però no va ser fins a les dècades dels 80 i 90 que la seva presència es va consolidar definitivament a Catalunya i es va convertir en una de les religions més rellevants del país.
Les religions minoritàries, estables
Més enllà d’aquestes tres confessions, la resta no experimenten canvis rellevants a les comarques gironines. Les esglésies ortodoxes disposen de quinze centres de culte, un menys que el 2019. En molts casos, apunta l’estudi, es tracta de capelles cedides per l’Església catòlica durant unes hores o, en alguns casos, amb exclusivitat.
D’altra banda, a les comarques gironines hi ha també catorze centres budistes (un menys que el 2019), dotze espais dels Testimonis de Jehovà i quatre espais de la religió sikh. A més, hi ha tres centres de culte de l’Església Adventista del Setè Dia, tres centres dedicats a l’hinduisme, un temple per als que professen la fe bahá’í i un altre per a l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies (mormons).
D’altra banda, a la província de Girona hi ha cinc centres de religions no identificades, mentre que no hi ha registrats cap temple dedicat al judaisme ni al taoisme, que sí que existeixen en altres punts de Catalunya.
