Diari de Girona

Diari de Girona

Estiu de pocs incendis però amb fort impacte de la sequera al bosc

El decaïment en els arbres, que els torna marrons, preocupa als Agents Rurals · uDurant la campanya d’estiu han cremat 112 hectàrees a Girona

Una «clapa» de pins afectada pel decaïment a la zona del volcà de la Crosa de Sant Dalmai i que els ha deixat marrons. David Aparicio

L’estiu de l’any 2022 serà recordat com un dels més calorosos i amb més absència de pluges. Les previsions auguraven una campanya forestal molt complicada a Girona per la possible aparició d’incendis forestals però les dades mostren que han cremat moltes menys hectàrees que l’any 2021. Les dades mostren que s’han registrat 48 incendis forestals i que la superfície devastada és de 112,88 hectàrees -91,46 de tipus forestal- entre el 15 de juny i el 14 de setembre. 

La situació de perill d’incendi marcada per les altes temperatures també ha provocat que durant l’estiu s’hagi activat quatre cops el Pla Alfa en el seu nivell màxim durant 17 dies i que s’hagin tancat accessos en massissos i parcs naturals. El cap dels Agents Rurals a l’Àrea Regional de Girona, Ignasi de Dalmases qualifica aquest estiu passat «de molt llarg» i que si bé hi ha hagut «factors» que possibilitaven els focs forestals, no s’ha d’oblidar el paper de la prevenció i també, el tancament de massissos. 

També destaca un ingredient meteorològic determinant sovint en els focs que hi ha a Girona: la tramuntana. Assegura que aquest estiu «no hem tingut cap episodi de tramuntana important, tot i que teníem la percepció d’elevades temperatures persistents durant setmanes, anaven acompanyades d’una humitat important». 

L’incendi més important d’aquest estiu és el que va afectar Platja d’Aro el mes de juliol i va cremar unes 70 hectàrees. Es va originar per uns treballs forestals, una neteja de franja perimetral. Ignasi de Dalmases destaca que cal posar el focus en la investigació de l’origen i analitzar les causes. Critica que el llançament de burilles segueix essent un «problema que no ens en sortim» malgrat les campanyes de conscienciació. Recorda com el gran incendi de Llançà i Port de la Selva de l’any passat va començar així. 

Enguany un 48% dels incendis s’han originat per negligències; un 21% han estat intencionats i un 19% per accidents. N’hi ha un 6% que tenen un origen natural (6%) han començat per llamps. Aquest percentatge, diu el cap dels Agents Rurals és més elevat que el dels últims anys i que es deu que ha estat un estiu amb «tempestes sense aigua però sí elèctriques i que ens han fet anar de corcoll». Un dels que va començar així va tenir lloc l’agost als Àngels, a les Gavarres. La rapidesa d’actuació de Bombers va permetre extingir-lo amb rapidesa i va afectar 0,3 hectàrees. 

Decaïment en els arbres

Aquest estiu tan calorós i d’extrema sequera ha fet canviar el paisatge dels boscos gironins. Això ha provocat el que s’anomena un decaïment en els arbres, és a dir, que van desprenent-se de les fulles per sobreviure i es tornen de color marró. Tot això, per la manca d’aigua. 

El cap dels Agents Rurals a l’Àrea de Girona destaca que estan preocupats i que estan fent un seguiment d’aquest fenomen en zones forestals on s’ha patit aquesta situació. Estan analitzant la situació i ara, han «de veure com evoluciona -cap a la primavera-, si derivarà amb la mort de la planta o si hi haurà una recuperació». 

Actualment, els boscos gironins més afectats pel decaïment són a la Selva, la Garrotxa i en algunes parts del Gironès. «Es tracta de boscos estaven acostumats més periòdicament a pluges per sobreviure» i en canvi, s’han trobat amb un estiu llarg i amb falta d’aigua, lamenta Dalmases. Una àrea on es veu aquest fenomen és la zona del volcà de la Crosa a Sant Dalmai, Vilobí. On hi ha la particularitat que el sòl és volcànic i l’aigua hi perdura menys i els arbres pateixen un estrès hídric més elevat. L’estudi on participen els Agents Rurals està impulsat pel Departament d’Acció Climàtica i també hi participa el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals).

Compartir l'article

stats