L’estiu de l’any 2022 serà recordat com un dels més calorosos i amb més absència de pluges. Les previsions auguraven una campanya forestal molt complicada a Girona per la possible aparició d’incendis forestals però les dades mostren que han cremat moltes menys hectàrees que l’any 2021. Les dades mostren que s’han registrat 48 incendis forestals i que la superfície devastada és de 112,88 hectàrees -91,46 de tipus forestal- entre el 15 de juny i el 14 de setembre.
La situació de perill d’incendi marcada per les altes temperatures també ha provocat que durant l’estiu s’hagi activat quatre cops el Pla Alfa en el seu nivell màxim durant 17 dies i que s’hagin tancat accessos en massissos i parcs naturals. El cap dels Agents Rurals a l’Àrea Regional de Girona, Ignasi de Dalmases qualifica aquest estiu passat «de molt llarg» i que si bé hi ha hagut «factors» que possibilitaven els focs forestals, no s’ha d’oblidar el paper de la prevenció i també, el tancament de massissos.
També destaca un ingredient meteorològic determinant sovint en els focs que hi ha a Girona: la tramuntana. Assegura que aquest estiu «no hem tingut cap episodi de tramuntana important, tot i que teníem la percepció d’elevades temperatures persistents durant setmanes, anaven acompanyades d’una humitat important».
L’incendi més important d’aquest estiu és el que va afectar Platja d’Aro el mes de juliol i va cremar unes 70 hectàrees. Es va originar per uns treballs forestals, una neteja de franja perimetral. Ignasi de Dalmases destaca que cal posar el focus en la investigació de l’origen i analitzar les causes. Critica que el llançament de burilles segueix essent un «problema que no ens en sortim» malgrat les campanyes de conscienciació. Recorda com el gran incendi de Llançà i Port de la Selva de l’any passat va començar així.
Enguany un 48% dels incendis s’han originat per negligències; un 21% han estat intencionats i un 19% per accidents. N’hi ha un 6% que tenen un origen natural (6%) han començat per llamps. Aquest percentatge, diu el cap dels Agents Rurals és més elevat que el dels últims anys i que es deu que ha estat un estiu amb «tempestes sense aigua però sí elèctriques i que ens han fet anar de corcoll». Un dels que va començar així va tenir lloc l’agost als Àngels, a les Gavarres. La rapidesa d’actuació de Bombers va permetre extingir-lo amb rapidesa i va afectar 0,3 hectàrees.
Decaïment en els arbres
Aquest estiu tan calorós i d’extrema sequera ha fet canviar el paisatge dels boscos gironins. Això ha provocat el que s’anomena un decaïment en els arbres, és a dir, que van desprenent-se de les fulles per sobreviure i es tornen de color marró. Tot això, per la manca d’aigua.
El cap dels Agents Rurals a l’Àrea de Girona destaca que estan preocupats i que estan fent un seguiment d’aquest fenomen en zones forestals on s’ha patit aquesta situació. Estan analitzant la situació i ara, han «de veure com evoluciona -cap a la primavera-, si derivarà amb la mort de la planta o si hi haurà una recuperació».
Actualment, els boscos gironins més afectats pel decaïment són a la Selva, la Garrotxa i en algunes parts del Gironès. «Es tracta de boscos estaven acostumats més periòdicament a pluges per sobreviure» i en canvi, s’han trobat amb un estiu llarg i amb falta d’aigua, lamenta Dalmases. Una àrea on es veu aquest fenomen és la zona del volcà de la Crosa a Sant Dalmai, Vilobí. On hi ha la particularitat que el sòl és volcànic i l’aigua hi perdura menys i els arbres pateixen un estrès hídric més elevat. L’estudi on participen els Agents Rurals està impulsat pel Departament d’Acció Climàtica i també hi participa el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals).