Hi ha molts municipis on se celebra una fira d’entitats. Blanes n’és un. Des de fa una pila d’anys.

Que quedi ben clar des d’aquest primer paràgraf que el meu posicionament davant aquest tipus de mostres de l’entramat social d’un poble o ciutat és inequívocament d’admiració i lloança.

Que un cop a l’any, entitats de tot tipus: culturals, esportives, lúdiques, populars, benèfiques, etcètera puguin fer-se encara més visibles a la ciutadania de la que ja ho són amb les seves activitats quotidianes em sembla fantàstic!

Sovint no som conscients de la quantitat de veïns, que de manera altruista fan que al nostre poble, molts veïns puguem gaudir o beneficiar-nos de la seva tasca.

Fet l’aclariment passo a comentar alguns aspectes com a mínim curiosos, xocants i /o millorables de la Fira d’Entitats que va tenir lloc el darrer cap de setmana a Blanes.

El primer, la potència de la megafonia que va haver de suportar bona part de la ciutadania durant els tres dies de la Fira. Músiques, discursos i parlaments de tot tipus, afavorits per una garbinada que no va deixar de bufar durant tot el cap de setmana varen fastiguejar el dia i el descans nocturn de molts blanencs. Paradoxalment, el so d’algunes «actuacions» de les nits del divendres i del dissabte que van comptar amb molt poc públic presencial van colar-se a l’interior de molts domicilis, fins i tot, més enllà de mitjanit.

Des de casa meva, a dos quilòmetres en línia recta aproximadament de l’escenari que es va habilitar per la fira, per moments semblava que artistes, músics i xarlatans actuessin dins el menjador. Això em va permetre escoltar amb una nitidesa absoluta el sermó del predicador d’una església evangèlica que va aprofitar la seva mitja hora de quota, per fer proselitisme i arremetre contra l’església catòlica.

No tinc cap animadversió, abans el contrari, vers cap de les dues esglésies, però em vaig preguntar i encara em pregunto, que hi pinta en una Fira d’Entitats l’estand d’un moviment religiós.

Un parell més d’apunts que també em van sorprendre i fer reflexionar. Compartint fira amb les reconegudes i habituals entitats que aboquen les seves energies en donar suport als col·lectius més desvalguts -Càritas, Voluntariat blanenc, Fundació Vicens Ferrer, Creu Roja, etcètera- hi havia també dues entitats que tenen cura dels gats de carrer: Progat i Sa Gatonera. La primera mostrava satisfeta la llar-alberg que han construït per aixoplugar els seus protegits.

L’altra semblava més una botiga de menjar i complements per a mascotes, en la qual sense complexos publicitaven dues conegudes marques d’aliments per animals. Algú em va explicar que estan o havien estat en algun moment confrontades en la disputa d’una subvenció municipal.

Encara una darrera pinzellada: entre les nombroses i estridents actuacions del cap de setmana, la que més públic va aplegar va ser la del col·lectiu blanenc NABAC. Una entitat especialitzada en playbacks que el diumenge a la tarda, poques hores abans del tancament de la fira va fer les delícies dels seus fans.

Al capvespre va tornar el silenci al Passeig de Mar de Blanes on, paradoxalment, un cartell adverteix de sancions fins a 500 euros a qui no el respecti a partir de les onze de la nit. Fires i festes municipals, suposo, gaudeixen de butlla.

D’altra banda, el garbí ja no fa com feia abans, quan a les vuit se n’anava a dormir.