La contractació de pòlisses de salut no para de créixer. En la darrera dècada, a Catalunya s’ha passat del 24 al 32% i més d’un terç de la població té una assegurança privada. En el cas de Girona, i segons les dades de l’última enquesta de salut, un 27,6% de la població té cobertura pública i privada i la modalitat de serveis sanitaris més usada en l’últim any a Girona ha sigut l’assegurança particular o d’empresa en un 17,2% de la població. «La sanitat privada segueix creixent, ja no és com fa vint anys, que tenia recursos més limitats, i com més afiliats hi ha, poden invertir més en personal i serveis», explica Josep Vilaplana, president del Col·legi de Metges de Girona que exerceix tant a la sanitat pública (hospital Trueta) com a la privada (clínica Bofill).
De fet, un informe recent emès pel Ministeri de Sanitat, confirma que l’augment de professionals mèdics en la sanitat privada des del 2010 al 2020 ha sigut del 30%, mentre que en la sanitat pública ha sigut del 15%, la meitat. Les especialitats que han experimentat un creixement més significatiu en l’àmbit privat són: neurologia (100%), aparell digestiu (75%), neurocirurgia (62%) i oftalmologia (60%). Respecte al sector públic, Neurologia també és l’especialitat amb més augment, tot i que només del 37%.
D’altra banda, és cert que hi ha especialitats que han tingut un augment més elevat de professionals en el sector públic que privat. L’exemple més clar és el de cirurgia toràcica i psiquiatria, amb un augment del 31 i 29% respectivament.
Vilaplana considera que hi ha molts professionals que han decidit marxar dels centres públics als privats i que, a diferència de fa uns anys, cada vegada hi ha menys metges que opten per exercir als dos àmbits. «Ara hi ha més metges que trien el que és millor per ells i, en molts casos, prefereixen anar a centres privats perquè tenen millors condicions retributives». Aquesta és una de les «conseqüències de la manca d’inversió en sanitat pública», afegeix.
Per tenir un bon sou en un hospital públic és necessari fer moltes gùardies
D’altra banda, Vasile Veste, cirurgià de la clínica Bofill, ha treballat a l’hospital Arnau i Vilanova de Lleida, de l’Institut Català de la Salut, i l’hospital d’Olot, centre concertat. Finalment, ha optat per dedicació exclusiva a la clínica Bofill de Girona. «Per poder tenir un bon sou a un hospital públic, és necessari fer moltes guàrdies i, d’aquesta manera, és molt difícil la conciliació familiar».
Canvi per tenir millores
Vasile afegeix que coneix altres companys gironins que han abandonat la sanitat pública per anar a la privada, sobretot cirurgians, ginecòlegs i traumatòlegs. «El problema no és només el sou, sinó les condicions laborals», manifesta. A més, també concreta que hi ha altres metges que, en comptes de marxar d’un sector a l’altre, se’n van a treballar a un altre país. Aquestes mancances estan repercutint directament en un dèficit d’algunes especialitats. Vasile lamenta, especialment, que no hi hagi metges d’urgències, ni en centres públics ni privats. «Fa temps que reivindiquen tenir l’especialitat reconeguda i, fins que no sigui així, en faltaran».
D’altra banda, ahir el conseller de Salut, Manel Balcells, va admetre que el dèficit de metges és «un problema» que cal abordar perquè «no només en falten sinó que estan cansats i insuficientment ben tractats».
