La despesa turística en allotjaments va créixer un 35% a la província de Girona durant els mesos de juny, juliol i agost, respecte al mateix període del 2019.
Els diferents subsectors van veure durant aquest trimestre com la despesa derivada del turisme va augmentar aquest any en comparació amb el 2019. El desemborsament en restaurants va ser el que més va pujar (+58%), l’únic que supera en aquestes xifres a la despesa total en allotjaments, segons les dades que va presentar CaixaBank sobre la despesa turística en destí durant la jornada convocada per la Taula Gironina de turisme (TGT). Pel que fa a la despesa el segueixen l’oci, que també va pujar un 35%, el transport de passatgers (+24%) i el comerç (+9%). Tan sols les agències de viatges van registrar una davallada en la despesa turística respecte al mateix trimestre de 2019 (-48%).
Durant els vuit primers mesos de l’any la despesa total també va registrar un augment a la província de Girona (+15%), un creixement del 9% en la despesa del turisme internacional i una pujada del 27% pel que fa al turisme domèstic.
L’estudi de CaixaBank també valora la despesa a les comarques de la Costa Brava. L’Alt Empordà és la regió on més va créixer la despesa del turisme domèstic a l’agost (+34%), en comparació amb les xifres de 2019. Al Baix Empordà l’augment va ser del 27% i a La Selva del 23%. Tanmateix, aquestes dues comarques van registrar un major desemborsament per part del turisme internacional durant els primers vuit mesos de l’any, amb una crescuda de 15 punts a ambdues regions. A l’Alt Empordà la despesa del turisme internacional va pujar un 5 per cent.
Augmenten els turistes
De l’1 de gener al 30 de setembre van arribar a la demarcació de Girona 7.252.033 turistes que van generar 23.896.361 pernoctacions. En comparació amb l’ocupació registrada en el mateix període del 2019, la destinació va experimentar un creixement global del 6,9% pel que fa al nombre de turistes i un increment global del 3% quant al nombre de pernoctacions a les diverses tipologies d’allotjaments turístics oferts.
Cinc de cada deu pernoctacions a la demarcació van ser turistes provinents de Catalunya o la resta de l’Estat. Pel que fa al turisme internacional, França és l’origen de gran part dels turistes, quatre de cada deu pernoctacions van ser francesos, tres de cada deu del Benelux (Bèlgica, els Països Baixos o Luxemburg), seguits d’un 10% tant d’alemanys com de britànics.
Una «bona» temporada
El president de la Taula Gironina de Turisme, Jordi Martí, va destacar que «la temporada ha estat molt bona, en algun cas molt millor del que s’esperava». Tanmateix, va assegurar que dins del sector «preocupa i molt» l’encariment dels costos i la incertesa que rodeja a com afectarà el client final. Per això advoca per un «sector turístic unit» i reclama a l’administració «ajudes i mesures».
D’altra banda, Jaume Dulsat, diputat provincial i vicepresident primer del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, va manifestar que «ens satisfà haver fidelitzat el turista domèstic i haver recuperat, en bona part, el turisme internacional». Dulsat va destacar que els resultats són «una demostració de resiliència contra totes les adversitats possibles» i va explicar que fins al moment s’han complert el 80% dels objectius que es marcaven des del Patronat.
Els representants de les diferents associacions que formen part de la TGT van assegurar que el sector està registrant bones xifres d’ocupació, entre el 65 i el 75 per cent en la majoria d’aquests, durant els primers mesos posteriors a la temporada d’estiu.
El turisme responsable
D’altra banda, el professor de la Facultat de Turisme de la UdG, José Antonio Donaire, va protagonitzar una conferència durant la jornada en la qual va exposar els nous desafiaments del turisme responsable i l’impacte d’aquest en el medi ambient. Donaire va explicar que la clau està a anar equiparant els consums dels visitants als dels residents i, si es pot, reduir-los. A més, va relatar que les empreses del sector turístic es poden adaptar a les noves circumstàncies incorporant l’eficiència tecnològica als seus processos productius.
