Els menors cada vegada tenen un accés més primerenc a les noves tecnologies i a Internet. És el pas lògic d’una societat que cada vegada hi està més avesada, però el problema sorgeix quan la tecnologia avança més ràpidament que els sistemes de protecció, i més important, la consciència de perill de la població. Compartim fotos, vídeos i informació personal o d’altres persones sense ser conscients de quin és l’abast real de difusió d’aquesta informació, si tenim una privacitat idònia i dels termes i condicions que faculten la xarxa social a compartir i difondre les nostres dades.
Internet pot ser molt positiu en molts aspectes, però també pot ser l’origen de molts problemes, entre els quals delictes sexuals, amenaces i difusió d’informació personal. Hi ha diverses lleis que protegeixen la intimitat de les persones i la protecció de les seves dades personals, però al mateix temps s’han de posar en una balança amb altres drets fonamentals com el de la llibertat d’expressió.
Quan a l’equació hi entren els menors, la cosa es complica: «els menors tenen una protecció especial, i tot el que es fa ha de ser en benefici seu», explica l’advocat Rafa Rodríguez, especialitzat en delictes de noves tecnologies. Hi ha diverses lleis que protegeixen la intimitat dels menors, i una de les més potents és la llei de protecció de dades, aprovada per imperatiu europeu però que encara ha de desplegar un reglament que aprofundeixi en els seus articles.
«La llei de protecció de dades diu que un menor de 14 anys no té consentiment per registrar-se en una xarxa social», deixa clar l’advocat. Però a la pràctica, «el fet d’estar rodejats des de ben petits de tecnologies i Internet fa que a 8/9 anys n’hi hagi que ja es creïn comptes a xarxes socials falsejant l’edat». I quins problemes comporta això? «Les xarxes socials agafen dades dels usuaris, i a mesura que el menor fa anys, l’aplicació també els fa amb tu, i això vol dir que quan teòricament li consta que ja tens 18 anys ja t’ofereix serveis de tot tipus sense cap classe de filtre, explica. «Això pot donar pas a delictes d’abusos, explotació sexual de menors... Són delictes que ens arriben, estan a l’ordre del dia i cada cop n’hi ha més», subratlla Rodríguez. L’advocat posa d’exemple persones que amenacen menors de difondre imatges o vídeos sota la demanda d’enviar fotos on surtin despullats o amb poca roba.
Un altre dels perills als quals s’enfronten els menors és a la sobreexposició que fan els seus pares o tutors de la seva imatge. Hi ha un anglicisme que ho resumeix: «sharenting», o difusió de la vida dels fills per part dels pares, un fet que cada vegada és més habitual. El clar exemple és penjar una foto d’un nadó a les xarxes sense limitar eines de privacitat. Li hem creat una empremta des del seu primer dia de vida. «S’ha de prendre consciència del que publiquem a les xarxes, perquè en el cas de menors d’edat, el primer dret que se’ls reconeix és el de decidir què volen que es publiqui d’ells», explica la professora del Departament de Psicologia de la Universitat de Girona Sara Malo. La seva investigació es centra en la recerca sobre infància, adolescència, drets del menor i la seva qualitat de vida. «Cal prendre consciència de l’empremta digital que creem als menors, ja que Internet té molta més memòria que nosaltres», incideix. En aquest sentit, sosté que cal pensar en l’impacte que es pot generar en el futur. «Aquesta exposició pot afectar el futur laboral de l’infant i també pot suposar problemes en la seva autoestima, perquè potser quan creixi no voldrà que hi hagi fotos seves de quan era un nadó escampades per Internet», sosté Malo.
L‘advocat també apunta a les conseqüències laborals de l’empremta digital d’una generació, la dels infants d’ara, que serà la més exposada a Internet de totes.
«La nostra vida és nostra i tenim dret a no proporcionar determinades informacions, i a més s’ha de tenir en compte que els adolescents es formen la seva identitat a través de les xarxes socials i és molt important què mostren i què no perquè configura la imatge que els altres tenen d’ells».
Tot i que la protecció dels menors a Internet implica garantir que no se’ls exposi ni es revelin dades de caràcter personal, quan ho fan els pares, entra en joc la seva responsabilitat com a tutors i també la seva llibertat d’expressió.
«Els casos més habituals que arriben als despatxos són de pares separats que no estan d’acord amb contingut del menor que penja l’altre», explica l’advocat. Al final, cal valorar cas per cas.
L’ús d’Internet i de les xarxes socials per part de menors d’edat s’ha generalitzat, però encara és poc habitual l’ús de controls parentals per part dels pares. La professora Sara Malo, que ha codirigit una tesi doctoral sobre l’ús excessiu de les noves tecnologies i xarxes socials en adolescents, sosté que el més adequat és «arribar a acords conjunts amb els fills»: «no s’ha de prohibir, perquè és contraproduent, sinó negociar límits clars», indica. Per això, les dues parts han de tenir clar què és un bon ús de la tecnologia i què no ho és: «Quan són petits funcionen bé les estratègies restrictives, però quan creixen s’han de transformar en diàleg, preguntar-los què fan, com utilitzen Internet i compartir espais amb ells», subratlla. «També han d’entendre els riscos que comporta però se’ls ha d’explicar des d’una postura educativa i generant vincles de confiança de manera que puguin demanar ajuda si es troben en una situació de risc», assenyala.
Malo imparteix tallers a instituts des de 2020 sobre l’ús responsable de les tecnologies, l’impacte dels adolescents de la seva empremta digital i d’identificar situacions de risc. Els tallers estan dirigits als menors i també a les famílies. «Hi ha interès i cada vegada anem més a primària, perquè la idea és prevenir riscos», assenyala. «El missatge que volem fer arribar a les famílies als tallers és de desculpabilització: normalment veiem que no saben si el que fan ho fan bé, i no es tracta que ens convertim en experts tecnològics sinó que siguem capaços d’establir unes bases, com una educació en valors i el respecte als altres». En definitiva, ho resumeix en una frase: «el que no facis fora del món de les xarxes no ho facis dins», rebla.
La investigadora també assegura que les escoles també han de treballar en la pedagogia de l’ús de les xarxes per part dels menors.
Un clima de confiança és clau perquè el menor pugui demanar ajuda en situacions de risc: «Cal promoure aquest clima des de petits, perquè també aprenguin a fer un ús responsable de les tecnologies», explica. «Nosaltres hem de ser els seus referents, tenim el dret i la responsabilitat d’educar els fills», conclou.
Controls parentals i confiança entre pares i fills
Malo recomana arribar a acords amb els fills i negociar límits sense recórrer a la prohibició
a.sala. girona
