Girona, un desert eòlic un any després del decret de renovables

El que té la tramitació més avançada és el de la Jonquera, al qual Urbanisme ha demanat que redueixi el seu impacte ambiental

Teresa Jordà, durant la seva intervenció a la comissió d'Acció Climàtica

Teresa Jordà, durant la seva intervenció a la comissió d'Acció Climàtica / Europa Press

Laura Fanals/Acn

Les comarques gironines continuen sense tenir cap parc eòlic un any després que entrés en vigor la modificació del decret de renovables, que tenia com a objectiu agilitzar-ne la instal·lació i garantir un millor equilibri territorial per minimitzar-ne l’impacte. De moment, el que es troba més avançat és el parc eòlic Galatea, promogut per Enel Green Power Espanya a la Jonquera, on pretén construir nou aerogeneradors. Malgrat la forta oposició que ha generat al territori, es troba en tramitació i fa poques setmanes va arribar a la Comissió Territorial d’Urbanisme, que després d’estudiar les al·legacions va demanar modificacions per tal de reduir-ne l’impacte ambiental. Segons van advertir des de la comissió, tanmateix, aquest informe va suposar un «primer pas», però no és definitiu. La resta de parcs proposats encara es troben en el procés de presentar els informes d’impacte ambiental. Mentrestant, el Govern sí que ha autoritzat durant aquest període un total de 15,4 hectàrees de parcs fotovoltaics, repartits entre les comarques de l’Alt Empordà, la Selva, el Pla de l’Estany i la Garrotxa

La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha comparegut al Parlament per fer una valoració del primer any de vigència del nou decret d’energies renovables. Durant el seu discurs, Jordà va donar per tancada el que va denominar com a «dècada perduda» en matèria de renovables i va fer autocrítica per l’endarreriment que ha viscut la transició energètica en les darreres legislatures. «Les dades són bones, però no son encara suficients», va reconèixer abans d’apuntar que es parteix d’una «aturada» que ara s’ha «deixat enrere». «La dècada perduda de les renovables s’ha acabat», va proclamar. En aquest sentit, Jordà va destacar que en els pròxims mesos entraran en servei quatre nous parcs eòlics amb 101 MW de potència a Catalunya.

«Calen projectes grans amb ocupació de grans extensions el territori, i sí, cal celeritat, però també fer-ho de manera acurada per impactar el mínim possible el sòl no urbanitzable i els terrenys agraris amb més capacitat agronòmica com també cal protegir la nostra biodiversitat», ha ressaltat abans de destacar que cal combinar iniciatives d’autoconsum i projectes de major dimensió.

Precisament sobre «l’autoconsum», Jordà ha afirmat que es tracta d’un dels «pilars» de l’estratègia energètica de l’Executiu. En aquest sentit, la consellera ha destacat que les previsions del seu departament apunten que calen 500.000 instal·lacions de generació descentralitzada per complir els objectius fixats per l’any 2050. Per fer-ho, Jordà ha promès una ampliació de la convocatòria d’ajudes a aquests projectes fins al doble, 230 milions d’euros que aniran a complir les sol·licituds que no es van poder satisfer amb l’anterior convocatòria anunciada amb aquest fi, que va estar dotada amb 115 milions. «Ja els tenim i els posarem a disposició», ha anunciat

Un tècnic a cada comarca

D’altra banda, la consellera ha anunciat que abans d’acabar l’any hi haurà a totes les comarques catalanes un tècnic especialista per planificar sobre el terreny com ha de ser la implantació de les energies renovables al territori. Paral·lelament, ha destacat que aquest 2022 ja s’han autoritzat 32 projectes amb una potència total de 80,5 MW. «Aquest any 2022 serà el primer dels darrers deu en què arribarem a més de 100 MW autoritzats en un sol any», ha resumit.

A més, la responsable d’Acció Climàtica ha celebrat també el llançament de la companyia elèctrica pública de la Generalitat. «Si al gener o febrer té el personal i camina amb força, això es podrà qualificar de miracle», ha indicat abans de lamentar la «burocràcia» que ha endarrerit la posada en marxa d’aquesta iniciativa.

En les intervencions de l’oposició, la consellera ha protagonitzat diversos intercanvis de retrets amb Junts per la responsabilitat d’aquesta suposada «dècada perduda» en renovables. «És evident que vostès no van tramitar res, i nosaltres sí», ha apuntat Jordà abans de lamentar que el diputat de Junts Salvador Vergés entrés en el que va qualificar de «temes personals» durant la comissió d’Acció Climàtica. 

Per la seva part, Vergés ha considerat que el Departament d’Acció Climàtica fins ara s’ha dedicat «exclusivament» és publicar al DOGC projectes de governs anteriors liderats per Junts.