Vuit de cada deu persones ateses per la Creu Roja a Girona pateixen soledat

L’estudi, que entre els mesos de febrer i maig de 2022 va realitzar enquestes a un total de 395 persones majors de 18 anys ateses per la Creu Roja de Girona (entre les quatre demarcacions catalanes se n’han fet 1.511), feia temps que estava en l’ordre del dia de l’entitat. «Intuíem que la soledat era un factor de vulnerabilitat», ha subratllat la tècnica de l’Observatori, Anna Sabaté, que ha afirmat que «abans de la pandèmia hi havia persones que s’acostaven a l’entitat perquè se sentien soles, sense cap altre factor de vulnerabilitat». I és que, arran de l’estudi, han constatat que «la soledat, per si mateixa, pot ser un factor de vulnerabilitat». En aquest sentit, ha defensat que «hi ha una relació directa entre soledat i vulnerabilitat». A més, les dades gironines se situen lleugerament per sobre la mitjana catalana i Sabaté ha constatat una especial «gravetat» entre els col·lectius més vulnerables, especialment els migrants.

El document, a més, també desmunta un tòpic. I és que la població jove és la que presenta uns indicadors de soledat més elevats. «La soledat no és exclusiva de les persones grans», ha defensat Sabaté. A més, l’estudi també apunta que les persones que viuen en un entorn rural presenten uns indicadors de soledat més baixos que les que resideixen en ciutats o municipis més grans. A més, el document també assenyala que la soledat és «inversament proporcional» al nivell d’ingressos. «A mesura que creix el nivell d’ingressos familiars, disminueix la soledat i la seva gravetat», ha explicat la tècnica de l’Observatori. Precisament l’entorn, ha apuntat, «pot actuar com a factor protector davant la soledat i l’aïllament, tot i que també pot contribuir a incrementar-los».

Viure sol per elecció

D’altra banda, l’informe remarca que el sentiment de soledat no es desencadena necessàriament en persones que viuen soles i que, de fet, està més relacionat amb la falta de relacions i de vinculació amb la comunitat. En aquest sentit, el document constata que es va perdent «l’estigma» que «tradicionalment» ha associat viure sol amb estar sol i assenyala que un de cada tres menors de 65 anys volen viure sols quan arribin a la vellesa. «Viure sol ja no està tan mal vist, de fet en molts països és un símbol d’autonomia, de capacitat i apoderament», ha subratllat Sabaté. De fet, quatre de cada deu persones consideren que viure sol és bo i que té més avantatges que inconvenients.

Tot i això, el 14% de les persones enquestades viuen soles i l’estudi posa de manifest que prop del 80% no ho han escollit. El percentatge de persones que viuen soles s’incrementa amb l’edat i arriba pràcticament a la meitat a partir dels 80 anys, però amb una diferència important entre gèneres: en el cas de les dones, un 56% viuen soles; mentre que en el cas dels homes la xifra cau fins al 25%.

A més, l’informe també detalla que gairebé vuit de cada deu persones no tenen cap tipus de suport professional ni tecnològic per a la seva cura o la de la seva família, però aquesta xifra varia en funció de l’edat. A partir dels 65 anys, un 41% de les persones ja hi compten. A més, l’estudi remarca que vuit de cada deu persones poden comptar amb la seva xarxa més propera davant d’una necessitat puntual de suport o acompanyament (des d’anar al supermercat a fer qualsevol gestió). Les persones majors de 80 anys, però, són les que tenen més suport.

Una relació «suficient»

L’estudi també posa de manifest que la fórmula més habitual de relació entre les persones continua sent la presencial (68,6%), seguida de la telefònica (23,5%) i la virtual (6,08%), però amb importants variacions entre les franges d’edat. Tot i això, el 75% dels enquestats consideren que tenen «suficient» relació amb la seva família i amics. Amb tot, les persones grans són les que tenen un major índex de conformitat.

L’informe també constata que la revolució tecnològica pot contribuir a pal·liar situacions de soledat perquè facilita eines per a combatre-la i amplia les possibilitats de relació. Vuit de cada deu persones enquestades disposen de servei d’internet, tot i que en les franges de més edat la proporció es redueix a la meitat. La majoria, per manca d’interès, tot i que una de cada tres persones reconeix que no pot pagar el servei.

El talismà de la tecnologia

L’estudi conclou que les persones que utilitzen molt o força les noves tecnologies presenten uns indicadors de soledat més baixos que els que les utilitzen poc o ocasionalment. Tot i això, posa de manifest que les persones que es relacionen principalment de manera virtual presenten uns indicadors de soledat més elevats. Tot i això, tres de cada deu persones creuen que els poden ajudar a millorar la seva qualitat de vida. 

A més, vuit de cada deu persones utilitzen diàriament aplicacions i eines com el Whatsapp, xarxes socials i videotrucades per a relacionar-se. Tot i això, des de la Creu Roja alerten que aquells que es relacionen principalment a través de les xarxes socials són els que tenen uns índexs més alts de soledat.

L’impacte de la pandèmia

L’informe també posa en relleu l’impacte de la pandèmia i detalla que un de cada tres enquestats ha vist créixer el seu sentiment de soledat arran de la irrupció del coronavirus. Un 62% ha experimentat canvis en les seves relacions personals. Entre ells, una menor freqüència, la reducció del nucli de persones amb les que es manté una relació o la disminució de les relacions presencials (així com també la seva intensitat). Aquests canvis, a més, han afectat especialment al col·lectiu més jove. En aquest sentit, Sabaté ha apuntat que la pandèmia pot haver agreujat aquestes situacions de soledat però que consideren que, en realitat, ha posat en «relleu» uns problemes que ja existien abans.

Amb tot, l’informe alerta que el confinament i les restriccions imposades durant la pandèmia van provocar «uns canvis en les maneres de relacionar-nos que, lluny de ser transitoris, tendeixen a convertir-se en habituals».