Un (o el) salvavides per a les persones que dormen al carrer

Amb aquesta premissa, i amb l’objectiu de combatre la invisibilitat del col·lectiu i acostar-los als equipaments de la ciutat, la Creu Roja de Girona ha apostat per a anar un pas més enllà de l’acompanyament. Així, aquest any han dissenyat una bateria d’activitats grupals per a empoderar i dignificar les persones sense llar ateses per l’entitat i acostar-les a la comunitat de la qual de mica en mica han quedat arraconats. «L’objectiu de la iniciativa és que els usuaris s’adonin que són capaços d’accedir als equipaments culturals i esportius de la ciutat, perquè durant tot aquest temps s’han desvinculat de molts recursos existents tot i tenir-hi dret i han acabat pensant que no poden fer-ho», sosté la tècnica del projecte d’Atenció integral a les persones sense llar de l’entitat, Paula Búrdalo. Alhora, el projecte també vol reduir l’estigma social que pesa sobre el col·lectiu. «Ells ja tenen aquests prejudicis interioritzats i, com que se senten fortament rebutjats, acaben pensant que no poden anar-hi», afegeix.

A l’estiu, en plena onada de calor, l’entitat va apostar perquè els usuaris coneguessin una de les instal·lacions municipals que tenen al seu abast per a pal·liar els efectes de les altes temperatures: la piscina municipal de La Devesa. També, juntament amb un equip de voluntaris, han dut a terme accions per a promoure la seva salut física i emocional, des d’una ruta per la xarxa de parcs urbans de la ciutat a sortides de marxa nòrdica, passant per una sessió de ioga que volia donar-los «eines per a aprendre a relaxar-se», explica Búrdalo. A més, assegura, van decantar-se per una pràctica «de baixa exigència física» que els permetés «aprendre-la amb facilitat» i poder dur-la a terme «en qualsevol moment». De fet, molts dels participants reconeixien patir dolors musculars «derivats de dormir al carrer», a partir d’on una part de la sessió també es va dedicar a «explicar-los la connexió entre els dolors físics i els emocionals».

El projecte pretén reduir el fort estigma social que pesa sobre el col·lectiu de persones sense llar

Retrobar-se amb la cultura

A més, la delegació gironina de la Creu Roja també ha volgut posar el focus en la cultura i més d’una desena d’usuaris ja han visitat les instal·lacions del Museu del Cinema de Girona.

La majoria, feia anys que havien perdut el contacte amb el món cinematogràfic. Tant, que quan ho recorden, els ulls els espurnegen. «L’última vegada que vaig anar al cinema va ser fa més de 30 anys», va confessar un dels participants al llarg de la visita. I en recórrer les sales, el cinema feia la seva màgia: «És curiós com abans el cinema era molt més artesà que ara, que tot és automàtic», va sentenciar, i va afegir que darrera les vitrines hi ha «autèntiques joies». Amb tot, va assegurar que les activitats el fan sentir-se ocupat. «M’agrada fer coses i descobrir la ciutat, em fa sentir bé».

Un vincle més fort

Durant les activitats, celebra la tècnica del projecte, «es crea un vincle molt especial entre els usuaris i els voluntaris». En aquest sentit, destaca que «és un espai més amè on poden parlar d’altres coses, entre elles també de necessitats que tenen, que potser no explicarien a les oficines». I això, afirma, els permet detectar noves casuístiques i donar resposta a les demandes dels usuaris. A més, assegura que les activitats han unit als participants. «A banda de passar-s’ho bé, estan creant un grup entre ells», aplaudeix Búrdalo.

També fan tres sortides setmanals per detectar i atendre les persones que dormen en diversos punts de la ciutat

Per la seva banda, la responsable d’Extrema vulnerabilitat de la Creu Roja de Girona, Marta Molist, recorda que el projecte d’atenció a les persones sense llar té dues línies d’actuació. D’una banda, l’atenció a les oficines i, de l’altra, les sortides de les unitats d’emergència social, que recorren diversos punts de la ciutat (des de les naus de carrer de Barcelona a Fontajau) tres dies a la setmana per a detectar les persones que estan dormint al carrer i proporcionar-los menjar calent (en cada sortida atenen a una mitjana de 40 persones). «Malauradament, cada vegada trobem més persones que es veuen obligades a dormir al carrer, sobretot des que comença el fred», apunta. Amb tot, l’objectiu és «acostar-los als serveis que els puguin ajudar a sortir d’aquesta situació», sosté Molist.