Indignació en l’atenció primària pel canvi de model proposat per Balcells

El conseller de Salut afirma que la relació continuada entre metge i pacient ha quedat obsoleta i el col·lectiu considera que va en contra dels pilars fonamentals dels CAPs, com corroboren estudis

El CAP Can Gibert del Pla en una imatge d'arxiu.

El CAP Can Gibert del Pla en una imatge d'arxiu. / Aniol Resclosa

Laura Teixidor

Laura Teixidor

La presentació que el nou conseller de Salut, Manel Balcells, va fer dimarts d’algunes de les prioritats del full de ruta d’aquesta legislatura ha generat malestar entre els metges de família. Un dels punts que ha indignat més els professionals d’atenció primària ha sigut que Balcells qüestionés la longitudinalitat, fins a tal punt que considerés que ha quedat «antiga». La longitudinalitat és la relació de continuïtat que s’estableix entre metge i pacient, en la mesura que el professional assumeix la responsabilitat permanent del pacient.

El conseller de Salut va afirmar que cal trencar amb aquest model i ho va exemplificar amb l’atenció domiciliària, considerant que no cal que la faci el metge de capçalera, sinó que l’ha de fer «un equip específic que pot estar format per infermeres». També va afegir que «cal trencar els motlles de l’atenció clàssica per poder millorar». 

Les reaccions no s’han fet esperar i aquests dies les xarxes socials han bullit de comentaris de metges que han defensat la longitudinalitat com a model d’èxit, tal com corroboren els estudis. La indignació ha arribat fins a tal punt que ahir el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) va demanar la dimissió del conseller per qüestionar aquest «pilar fonamental» de l’atenció primària. 

Consideren que es tracta d’un dels elements que té «major impacte» en la salut i ús del sistema sanitari i destaquen que evita la medicalització i el sobrediagnòstic; disminueix les derivacions a especialistes de segon nivell i redueix la mortalitat, entre altres aspectes. 

En aquest sentit, el fòrum recorda que un estudi a Noruega va mostrar que 15 anys de relació entre l’equip de primària i el pacient proporcionaven una disminució del 25% en les taxes de mortalitat, un 28% de les hospitalitzacions i un 30% de les consultes als serveis d’urgències. 

En la mateixa línia, el cap d’estudis de la Unitat Docent Multiprofessional d’Atenció Familiar i Comunitària de l’ICS a Girona, Ferran Cordón, insta Balcells i els assessors de la conselleria de Salut a «llegir evidències abans de fer discursos sense fonaments» i es remet a un article que va publicar l’any passat titulat Atención primaria y longitudinalidad: más necesarias que nunca, en què defensa la importància d’aquest model i cita diversos estudis que en reafirmen els beneficis.

«Si volem de debò un sistema sanitari sustentat en l’atenció primària, hem de continuar defensant la longitudinalitat com a element principal i possiblement el més definitori», concreta i lamenta «el desajust que existeix actualment entre el discurs, sobretot polític, i la realitat». De fet, en la pàgina web del mateix Departament de Salut hi ha articles i estudis publicats que defensen aquest model. 

La metgessa d’atenció primària i delegada del sindicat Metges de Catalunya, Rosa Maria Jaumà, manifesta que Manel Balcells «no ens pot representar de cap manera, ja que desconeix totalment la realitat del sistema». Considera que la longitudinalitat «va molt més enllà» de l’atenció domiciliària i residencial i afegeix que «està demostrat que disminueix la despesa sanitària i millora la qualitat en la salut de la població».  

Finalment, matisa que tractar un pacient «no és només receptar un medicament o programar proves, sinó que cal tenir present condicionants externs com el seu entorn laboral i familiar, i això només s’aconsegueix amb la continuïtat en l’atenció del mateix metge al llarg del temps». 

D’altra banda, el sindicat Metges de Catalunya també va mostrar el seu rebuig a les declaracions del conseller. Amb tot plegat, el sindicat insisteix a reclamar a Balcells un increment del pressupost d’atenció primària, a fi d’assolir l’objectiu de destinar un 25% de la partida sanitària global al primer nivell assistencial, i li estén la mà per treballar conjuntament en la millora del sistema de salut. Així li ho traslladarà la setmana vinent, en una reunió que mantindran les dues parts.

«És veritat que falten tants metges?» qüestiona el conseller

En la interpel·lació parlamentària al Govern sobre les prioritats del seu departament, Balcells també va defensar el nou model basat a potenciar els rols d’altres categories i va posar en dubte la necessitat d’incrementar la plantilla mèdica. «Jo em pregunto: és veritat que falten tants metges?». Sobre això va dir que l’atenció primària ha de ser «racional» i va concretar que la infermeria podria tenir més pes però el model actual «no ho permet», sobretot en l’atenció domiciliària, residencial i del pacient crònic. Finalment, Balcells considera que no hi ha «tanta fuga de professionals» a altres països. El sindicat Metges de Catalunya considera que és un «error» ignorar l’escassetat d’efectius mèdics i la llista d’especialitats deficitàries que hi ha actualment davant la demanda assistencial creixent, entre altres motius.