El conseller balear de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, apostava aquesta setmana per dur a terme un «debat profund» sobre com limitar la compra d’habitatges a les illes als no residents o a les persones que porten menys de cinc anys vivint a l’arxipèlag: «Balears no pot ser un parc temàtic on no càpiga la gent de les nostres illes».

Era la resposta de l’executiu balear a una iniciativa aprovada al Parlament en la qual s’instava a l’Executiu balear a frenar la pressió humana i la saturació que viuen les illes, i en la qual s’al·ludia també a aquesta limitació en la compra de cases.

A Balears, el 27,9% de les compravendes d’habitatge les van fer ciutadans estrangers, un percentatge elevat, però encara inferior al que tenen províncies com Alacant (36,49%), o Màlaga (29,88%). Tenerife (25,95%) i Girona (21,54%) també destaquen en aquest rànquing. No obstant això, és a Balears, sobretot a Eivissa, on més s’està notant la falta d’allotjament per a noves famílies i per a treballadors de temporada.

De moment, cap altre govern autonòmic seguirà al de Balears en la seva voluntat de limitar la compra d’habitatges als no residents per a pal·liar la carestia d’habitatge, encara que hi ha altres territoris amb problemes similars, com la Comunitat Valenciana, que considera que són mesures que «no cal menysprear».

A Catalunya, Girona és l’única província on el percentatge de compra d’habitatge per part d’estrangers supera el 20%. La majoria es concentren a la Costa Brava i, sobretot, són compradors francesos. Ho expliquen fonts del sector, que dubten que el límit que vol aplicar les Balears tingui empara legal. De moment, les úniques limitacions que s’han fixat en matèria d’habitatge a les comarques gironines són algunes relatives a la proliferació d’apartaments turístics en alguns municipis. Per exemple, l’ajuntament de Girona vol fer una modificació normativa que eviti que més del 15% del parc d’habitatge d’un barri es destini a aquesta activitat. A Catalunya i també a comunitats com el País Basc hi iniciatives en marxa per intervenir tant l’oferta com la demanda del mercat immobiliari, però en cap cas sense limitar el dret dels no residents a comprar.

Les comunitats governades pel PP rebutgen mesures «intervencionistes» com la de Balaeas i aposten per altres «liberalitzadores» que estimulin l’oferta i la demanda, independentment de qui pugui ser el comprador, mentre les governades per l’esquerra busquen en general altres mesures que facilitin l’accés al mercat.

Entre aquestes, la Generalitat Valenciana no es planteja establir limitacions com les que projecta Balears, encara que subratlla que en països com Dinamarca o Finlàndia funcionen per a les compres de no residents i creu que són mesures que «no cal menysprear».

El Govern valencià sí ha intervingut en el mercat immobiliari per a garantir preus assequibles per a accedir a immobles i aquesta legislatura ha posat en marxa el procediment de tanteig i retracte perquè l’Administració regional, i també la municipal, pugui comprar habitatges destinats a les necessitats socials -ha adquirit fins al moment una mica més de 1.000-.

A Canàries tampoc hi ha ni està en l’agenda del Govern insular cap normativa com la que planteja Balears, però el vicepresident de la comunitat, Román Rodríguez (Nova Canàries), acaba de defensar en el Parlament que les illes han d’obrir una reflexió sobre el seu creixement demogràfic, un dels majors d’Espanya, assentat sobretot en l’arribada de ciutadans europeus, i la capacitat de càrrega del seu territori.

En el que va de segle, Canàries ha crescut en 530.000 habitants, per a arribar a 2,20 milions de residents -mentre el País Basc, que té un cens similar, l’ha fet en 90.000-, alguna cosa semblança a Balears, que ha pujat gairebé un 45% en 20 anys.