Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil han participat en la investigació i han ajudat a desmantellar una banda dedicada a estafes financeres amb criptomonedes a Albània que guanyava 400 euros al minut i 50 milions cada tres mesos. Des de l’inici de la investigació, ara fa quatre anys, hauria tingut uns beneficis de 2.400 milions d’euros. La policia estima que 17.000 persones podrien ser víctimes del frau a Espanya. La primera denúncia es va interposar el 2018 a Puigcerdà i van robar més de 800.000 euros.

Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil han participat a Albània en un ampli dispositiu en la investigació transnacional de més abast per estafes financeres coordinada per Eurojust. Hi ha participat diferents cossos policials d’Europa, entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil i les policies d’Alemanya, Suècia, Finlàndia, Letònia, Ucraïna, Geòrgia i Albània en un dispositiu dut a terme a Albània, Bulgària, Geòrgia, Macedònia del Nord i Ucraïna.

Per primera vegada, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil formen part conjuntament del Centre de Coordinació d’Eurojust, a la Haia, amb les autoritats judicials dels diferents països participants i des d’on s’ha coordinat l’operatiu durant dos dies.

Dos detinguts, 16 investigats

El balanç global és de 15 centres de trucades desmantellats, dues persones detingudes, 16 persones investigades i més de 355 ordinadors i diversos mòbils interceptats amb informació rellevant a més de criptomonedes, comptes bancaris i diners en efectiu. A l’Estat, la investigació, dirigida pel Jutjat d'Instrucció 2 de la Seu d'Urgell i la Fiscalia de Lleida, ha permès el desmantellament de la branca criminal que operava a Albània cometent estafes financeres en criptomoneda en l'àmbit mundial amb plataformes web falses

A Albània, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil han desmantellat sis centres de trucades, han detingut dos dels màxims responsables i intervingut 155 ordinadors.

15 centres de trucades clausurats

Falsos brokers que simulaven un gran coneixement en el món de les finances i amb tècniques persuasives i manipuladores contactaven des de centres de trucades amb potencials víctimes de la Unió Europea, sobretot espanyoles, a les quals els oferien grans quantitats de diners amb petites inversions. En realitat, es tractava d'autèntics manipuladors que les enganyaven mitjançant enginyeria social perquè realitzessin inversions en plataformes web controlades per l’organització criminal.

Les inversions inicials eren de 250 euros i a mesura que a la víctima li oferien suposats beneficis mitjançant aplicacions de programari, la confiança de la víctima sobre el seu suposat broker evolucionava favorablement en el temps, cosa que ocasionava que aquesta seguís dipositant més diners a la plataforma, podent arribar a cedir-los centenars de milers d'euros al llarg de la seva relació amb el seu manipulador.

Un moment de l'operació policial conjunta a Albània Guàrdia Civil / Mossos d'Esquadra

2.400 milions d’euros de benefici

Amb la introducció de dades falses, els suposats brokers feien creure a la víctima que els seus guanys es multiplicaven exponencialment. Durant el procés d'engany, l’estafador aconseguia que la seva víctima autoritzés la instal·lació de programari d'accés remot al seu ordinador personal i d'aquesta manera, el fals broker s'assegurava l'accés a l'ordinador de la víctima.

Quan aquesta volia retirar tot o part dels beneficis obtinguts amb les seves suposades inversions ,l’estafador li demanava més diners per poder retirar els fons amb diferents excuses com el pagament d'impostos, o bé accedint a la informació bancària personal de les víctimes i els buidaven els comptes.

Els investigadors calculen que la ciberestafa ha afectat centenars de milers d'usuaris de tot el món i amb un impacte econòmic que podria superar els milers de milions d'euros, ja que s’han intervingut tres milions de correus electrònics gestionats des de comptes de correu de diversos dominis de l'entramat criminal. Es calcula que la xarxa investigada guanyava 400 euros al minut i 50 milions cada tres mesos. Des de l’inici de la investigació, ara fa quatre anys, hauria tingut uns beneficis de 2.400 milions d’euros.

L'origen: El cas de Puigcerdà

L’origen del cas es remunta al 2018 a Puigcerdà quan una dona d’edat avançada va denunciar als Mossos d’Esquadra una estafa que ascendia a més de 800.000 euros. Va explicar que l’engany s’havia produït a partir d’una trucada telefònica en què un expert en finances li va proposar inversions milionàries.Al principi, només calia invertir 250 euros, però a mesura que avançava l’estafa i els estafadors simulaven guanys va invertir molts diners pensant que estava obtenint importants beneficis. L’organització criminal va instal·lar-li un programa al seu ordinador per controlar tots els moviments econòmics i la denunciant va acabar perdent tots els seus estalvis que tenia en comptes bancaris. 

Investigació

Els investigadors han utilitzat programes de creació pròpia que han permès arribar al nucli de l’entramat criminal i diferents mitjans tècnics per realitzar clonatges de discs durs, estudi forense de criptomonedes i telefonia mòbil. Per assegurar l’èxit de la investigació, es va crear un equip de policies exclusiu amb coneixements en programació i informàtica que han desenvolupat i generat nous programes per detectar els moviments de l’organització i per dur a terme una investigació que permetés arribar al nucli de la trama criminal i demostrar les seves connexions amb altres països i el seu funcionament en l'àmbit internacional.

Per tal d’evitar aquest tipus d’estafes, la policia recomana als inversors que prenguin totes les mesures de seguretat quan facin inversions en línia i comprovin si els llocs web pertanyen a empreses que operen legítimament.