Un estudi transfronterer, integrat per científics catalans, d'Andorra i França, ha constatat que la presència de plàstics a rius del Pirineu és "generalitzat" alhora que també ha arribat a indrets remots, com llacs d'alta muntanya, on no hi ha activitat turística. Han agafat mostres de diferents punts del territori a les capçaleres de rius i, en el cas de Catalunya, han detectat que el punt amb més presència de microplàstics d'aquest cas d'estudi és a Setcases, just després de la depuradora. Una de les coautores, Helena Guasch, explica a l'ACN que cal un canvi de model de turisme, sense residus d'un sol ús, i redimensionar depuradores en espais on hi ha més afluència de visitants.

"El que més ens ha sorprès ha estat trobar que la contaminació de plàstics és tan generalitzada, de manera que les zones més remotes no n'estan exemptes ni tampoc els Pirineus", explica Guasch, investigadora del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB). El projecte, que porta per nom Plasticopyr, va començar fa dos anys, comptava amb fons europeus i ja ha finalitzat.

Detall d'una científica del Centre d'Estudis Avançats de Blanes processant mostres recollides al riu Ter, al Ripollès, foto d'arxiu del 2020 ACN

Entre les conclusions, es diu que "l'activitat turística és la principal responsable de l'acumulació dels plàstics en la zona de rius del Pirineu". La pitjor part se l'emporten les zones urbanes i les que estan a prop de les pistes d'esquí. Una altra dada que recull l'estudi és que la mitjana de microplàstics trobats als intestins de truites oscil·la entre 1 i 12 microplàstics per individu, arribant a 15 en el tram de Setcases. Els resultats situen dues fonts dominants de contaminació per plàstics: l'ocasionada per activitats turístiques i la contaminació difosa per la deposició atmosfèrica.

"L'activitat turística és la principal responsable de l'acumulació dels plàstics en la zona de rius del Pirineu"

Helena Guasch - Investigadora del CEAB

Sobre aquesta última causa, Guasch explica que els investigadors francesos han trobat truites en llacs de muntanya on no arriba el turisme que també tenen microplàstics. "Com passa amb el vent del Sàhara, que porta pols i partícules, els microplàstics també entren en el cicle atmosfèric i, segons els vents, poden arribar a zones remotes", detalla. Aquest fet ja s'ha constatat en altres estudis i aquí s'ha corroborat de nou.

Cal un nou model de turisme

Els principals residus plàstics localitzats als espais fluvials i al seu entorn són el polietilè (PE), el poliestirè (PS) i polipropilè (PP). Entre els més comuns hi ha sobretot bosses i ampolles. "La contaminació no se soluciona amb les brigades dels ajuntaments, cal reduir el consum de plàstics d'un sol ús", afirma la investigadora, que afegeix que el turisme de muntanya també ha de fer un pas endavant i no portar aquests residus en espais naturals. El projecte, que també incloïa una part de conscienciació ciutadana, proposa alternatives com l'ús d'ampolles d'acer o bosses de cotó i de ràfia.

Crit d'alerta a Setcases

"No és un estudi exhaustiu, sinó un cas d'estudi", subratlla la investigadora, que explica que la part catalana ha analitzat els entorns de Vallter. Un cop analitzats diferents trams, a partir de les truites de la zona, han descobert que on hi ha una concentració més alta de microplàstics és just després de la depuradora de Setcases, que aboca les aigües tractades al riu Ter. Per Guasch, és un exemple de que cal redimensionar algunes depuradores en punts on hi ha més activitat turística o incorporar noves tecnologies per evitar que això passi.

Per la seva banda, des de l'Ajuntament expliquen que l'estudi confirma el que ja venien veient des de fa un temps amb tema de qualitat d'aigua. "Quan aquí arriben les 800 o 900 persones (el municipi té 187 habitants censats però unes 450 cases, sobretot segones residències), fa olor a aigua fecal i l'aigua es tenyeix de gris en aquest punt", explica l'alcalde, Joan Casadevall. Ja ho han notificat al Consell Comarcal del Ripollès des de fa un temps, que és qui gestiona la depuradora, i estan pendents d'una solució tècnica. Apunta que la depuradora ja porta dècades en marxa i que "només decanta sòlids" i no fa cap més tractament.

"Sap greu que un riu que no porta ni deu km des que ha nascut, ja tingui concentració de plàstics"

Joan Casadevall - Alcalde de Setcases

Segons l'alcalde, "sap greu que un riu que no porta ni deu km des que ha nascut, ja tingui concentració de plàstics". Reclama a la Generalitat i als organismes responsables que posin tots els mitjans per solucionar-ho. "És preocupant, a 50 metres de la depuradora hem habilitat una zona de caravanes i algú ens ha dit fa olor, però què podem fer-hi nosaltres?", afirma amb resignació. "Jo d'aquí cap avall no agafaria aigua ni per cuinar ni em banyaria, abans es feia", recorda. Per contra, també subratlla que actualment no tenen cap problema amb l'aigua de boca en tot el nucli urbà. "Quan anem d'excursió bevem aigua i no ha passat mai res, però d'aquí en avall, és més preocupant", precisa.

Separar millor les aigües blanques de les grises, la clau

El president del Consell Comarcal del Ripollès, Joaquim Colomer, explica a l'ACN que van ser ells qui van detectar el problema: "Es barregen les aigües blanques amb les brutes i tot el procés acaba finalitzant a la depuradora, que no és capaç de poder-ho solucionar". Precisa que l'actual instal·lació és un estadi previ a una depuradora, amb un tractament primari, i asseguren que la solució final passarà per posar-ne una de nova. Abans, però, s'ha de solucionar l'arribada d'aigües blanques en aquest punt i això, remarca, és competència de l'Ajuntament, que haurà d'assumir les obres de millora. Actualment l'ens comarcal ha encarregat un estudi per detectar els punts on s'han de separar les blanques de les grises. Només així, afegeix Colomer, se sabrà el volum real d'aigües a tractar a Setcases per després calcular amb exactitud el volum de la futura depuradora.

El punt de Setcases a tocar la depuradora ACN

Una neteja solidària el 26 de novembre

La neteja dels entorns del riu és una altra assignatura pendent, tal com ha demostrat l'estudi Plasticopyr. Casadevall admet que netejar els entorns del riu és molt complicat i que no tenen mitjans. Només hi ha una persona a la brigada que "fa el manteniment de tot". Creu que haurien de ser els organismes públics amb neteges periòdiques en espais d'interès natural com aquest. "Es parla de plans de sostenibilitat turística i paraules com resiliència, i una cosa tan bàsica com netejar l'aigua que és un bé escàs... (...) jo els diria, els que teniu mitjans que són públics, hauríeu de fer estudis perquè això es comenci a minimitzar fins arribar a la normalitat", conclou.

Un dels aspectes positius ha estat descobrir la bona disposició dels diferents agents del territori i la conscienciació que hi ha de la problemàtica dels plàstics. "Hi ha moltes ganes de millorar i això ens motiva a seguir treballant en la recerca de solucions", afirma Guasch. Un exemple és la neteja solidària que Setcases organitzarà si té prou voluntaris el pròxim 26 de novembre en els entorns del riu. I fan una crida per sumar suports.