Corredor mediterrani: pujaran les empreses al tren?

Si en alguna cosa sembla haver-hi consens és que les obres al traçat ferroviari del litoral entre Algesires (Andalusia) i França avancen. Una altra cosa és el ritme dels treballs, amb dècades d’incompliments acumulats, criticats pel teixit econòmic i social. Des del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana s’afirma que hi ha projectes en marxa, altres culminats i, sobretot, una millora entre el que passava el 2018 i com està ara.

Galimaties de trams

Tot i això, a la ja de per si llarga execució d’una infraestructura se suma que el desitjat corredor mediterrani per a passatgers i mercaderies és un autèntic galimaties de trams intermitents, amb amples diferents -internacional (1.435 mm) i ibèric (1.668 mm)- i amb un tercer rail de suport gràcies al qual passen trens de tots dos tipus. Una de les conseqüències és que la quota de transport de mercaderies per ferrocarril oscil·la entre el 4% i el 6% del total de tones per quilòmetre a l’última dècada.

Aquest percentatge irrisori encara és més preocupant si es té en compte l’emergència climàtica. Per això fa set mesos que el Ministeri de Transports va anunciar un programa d’ecoincentius al transport sostenible per a particulars i empreses amb un pressupost de 120 milions d’euros procedents dels fons Next Generation. L’objectiu? Treure les mercaderies de la carretera i pujar-les al tren per, així també, aprofitar els trams de la infraestructura del corredor ja executats, expliquen fonts del ministeri que dirigeix Raquel Sánchez.

Les mercaderies a Espanya es mouen pràcticament del tot per carretera. Als costos ambientals se sumen altres, com ara la congestió i l’accidentalitat. A més, la majoria de les autovies i les autopistes espanyoles col·lapsades pel volum de vehicles són al litoral, per exemple l’AP-7, i la majoria ja estan lliures de peatges, de manera que el cost ha disminuït. El transport ferroviari de productes té una quota de mercat mínima perquè, a més, l’accés als ports, les plataformes logístiques o els centres de producció són escassos o directament inexistents.

Els ecoincentius han estat pensats per al transport marítim i el ferroviari. Són ajudes econòmiques que convidarien els autònoms i les empreses a abandonar l’asfalt de les carreteres i optar per les vies fèrries del corredor mediterrani o els vaixells de càrrega.

El ferroviari subvencionarà els tràfics de mercaderies realitzats pels operadors d’aquest sector des del 30 d’abril fins al 31 de desembre d’aquest any. Tot i això, puntualitzen fonts ministerials, encara no s’ha obert el termini per sol·licitar els ajuts. Ho farà l’1 de gener i el tancarà al març, sempre per als que hagin decidit pujar al tren durant els vuit mesos d’aquest 2022.

En aquest cas, la quantitat a què es pot optar si es compleixen els objectius de trànsit és a partir dels 0,17 euros per tona i quilòmetre. És a dir, que si s’opta pel tren per a una càrrega de 100 tones, per exemple, i s’eviten 100 quilòmetres de carretera, aquest 0,17 es multiplica per 10.000.

Són càlculs que encara poden tenir algun ajust i als quals podran optar les operadores ferroviàries de mercaderies com Renfe, però també les privades, que actualment són una mica menys d’una desena a Espanya. En el cas de l’ecoincentiu marítim, que es calcula per vehicle pesant rígid, remolc o semiremolc, que pot anar des dels 5,6 euros fins als 154,2 euros. La quantitat final dependrà del «mèrit ambiental i socioeconòmic», així com de la distància per carretera que s’hauria cobert en cas d’haver utilitzat aquesta alternativa.

Elecció de 16 rutes

Des del ministeri expliquen que ja hi ha hagut diverses navilieres que s’han interessat per aquests incentius econòmics i que es podran sol·licitar les subvencions a partir de l’1 d’abril de l’any que ve per als transports realitzats des del 20 de setembre del 2022 fins al 31 de març de 2023. Transports ha triat 16 rutes que són susceptibles d’optar a aquests ecoincentius, que aspiren en gran part que les mercaderies pugin al vaixell o al tren (del corredor mediterrani).