La secció quarta de l’Audiència de Girona ha condemnat a dos anys de presó un jove de 19 anys per fer tocaments a una nena de 13 anys mentre estaven en un pis a Girona el març de l’any passat. La sentència resol que ha comès un delicte d’agressió sexual a una menor de 16 anys, i l’obliga a pagar 7.500 euros per indemnitzar la víctima. Tampoc es podrà acostar ni comunicar amb ella durant quatre anys posteriors a la pena de presó. Com que la pena és de dos anys podria suspendre’s, però la sentència indica que això s’haurà d’abordar durant la fase d’execució, i que la suspensió, en tot cas, haurà d’estar condicionada al fet que pagui la responsabilitat civil.
El tribunal ha considerat provat que l’acusat va fer tocaments a la zona íntima de la víctima sense el seu consentiment mentre estaven en una habitació, però no pot acreditar ni que hi hagués hagut penetració (les penes són més greus) ni que en l’acte sexual no consentit hi participés un segon jove (menor d’edat en la data dels fets), ja que aquest va ser absolt pel jutjat de menors de Girona.
Els fets van tenir lloc el 27 de març de 2021, quan la víctima va acudir a la festa que organitzava un amic d’una amiga seva en un pis de Girona, a qui ella no coneixia. Cap a la matinada, quan altres convidats havien anat a dormir, la víctima, l’acusat i el segon jove absolt van anar en una habitació. Tot i que l’acusat estava al cas que la víctima tenia entre 13 i 14 anys, va perpetrar-li tocaments a les seves parts íntimes, sense que el tribunal hagi pogut trobar proves ni que hi hagués penetració bucal i vaginal ni que hagués tingut lloc una violació en grup, tal com defensava la víctima.
La clau: el consentiment
Es dona el cas, doncs, que mentre que el segon presumpte implicat ha estat absolt en considerar-se que va tenir relacions consentides amb la víctima, l’altre ha estat condemnat pels mateixos fets (i amb la mateixa versió de la víctima) per no haver-se pogut demostrar el consentiment.
El tribunal conclou que el relat de la víctima és coherent i persistent. L’acusat va manifestar que havien tingut relacions consentides, i que no hi havia hagut penetració, un extrem que objectivament costa de demostrar, perquè la víctima no presentava lesions físiques i les mostres que li van prendre no van concloure si hi va haver penetració ni consentiment. Per això, la sentència resol la qüestió de la penetració i la violència a favor de l’acusat pel principi d’in dubio, pro reo. Però pel que fa al consentiment, resol que no n’hi va haver, perquè de per se, un menor de 16 anys no pot consentir una relació sexual. Hi ha un precepte que podria emparar els fets si la menor s’acosta a l’edat mínima i té prou maduresa, però només és vàlid quan el consentiment no es posi en dubte, un extrem que en aquest cas no es compleix. A més, la sentència resol que hi ha un element que corrobora el relat de la víctima: el fet que hagi acabat marxant de Girona per l’«angoixa» que patia des de l’agressió. «Una decisió tan transcendental no es pot fundar en un caprici d’una adolescent», conclou el tribunal.
Sentències contradictòries
L’acusat s’enfrontava a 28 anys de presó, dels quals 15 com a autor d’una agressió sexual a una menor de 16 anys i els 13 restants com a cooperador necessari de l’agressió sexual que hauria perpetrat el segon jove que també estava a l’habitació al moment dels fets. Sobre aquest extrem, en el judici el tribunal ja va alertar a les acusacions que el processat no podia haver cooperat en un delicte pel qual l’altre jove va ser absolt. «Només es pot condemnar quan l’autor material no estigui a disposició del tribunal», recorda la sentència.
Precisament, els magistrats de la secció quarta critiquen que tot i que la víctima defensava que havia sigut agredida sexualment per dues persones, es dividís la causa i es jutgés un dels joves al jutjat de menors i l’altre per via ordinària. «S’ha produït un efecte pervers perquè, d’una banda, la situació es presta a resolucions contradictòries dels fets, i de l’altra es produeix una doble victimització de la persona agredida, que ha hagut d’exposar la seva desagradable experiència en dos òrgans judicials diferents», manifesta la sentència. Per això, el tribunal de la secció quarta proposa que en futurs casos, tenint en compte que el menor en qüestió estava a punt de ser major d’edat, es jutgi també per la via ordinària.
La condemna es basa en la legislació anterior a la nova llei del «només sí és sí», i la sentència, que encara no és ferma, resol no aplicar la nova legislació perquè indica que preveu penes idèntiques pels fets que s’han pogut demostrar.
