L’Observatori del Medicament alertava en un informe recent que les vendes de la indústria farmacèutica als hospitals han crescut de forma acumulada, des de l’any 2017, en un 42,9%, mentre que les receptes per a la dispensació de medicaments a farmàcies han arribat a tan sols un 17,36%.
De forma paral·lela el que s’ha accentuat en els últims dos anys és l’increment de la despesa farmacèutica i aquest canvi de tendència es deu bàsicament a dos motius: el preu dels medicaments per a pacients amb coronavirus i a desproveïments de productes farmacèutics. Segons dades de l’anuari de l’Institut Català de la Salut (ICS) Girona, el consum total de medicaments del 2021 a l’hospital Trueta va ser de 17,9 milions aproximadament, amb un augment respecte a l’any 2020 de l’11,3%, quan la despesa va ser de 16,1 milions, i un creixement del 22% respecte al 2019, quan es van gastar 14,7 milions d’euros.
La dada del 2019 és similar a la del 2018, per tant el registre constata que el canvi destacat s’ha produït arran de la pandèmia.
Si s’analitza la despesa per pacient, durant el 2021 es van destinar 257,19 euros de medicaments per cada pacient. Es tracta de 37,83 euros més que el 2020 i 82,09 euros més que el 2019, quan encara no hi havia la pandèmia. De fet, el cost mitjà de medicaments per cada dia era de 34,32 euros el 2019 i el 2021 es va enfilar fins als 45,41euros.
En definitiva, el cost mitjà dels medicaments per malalt s’ha incrementat un 46% i el cost per estada o dia ha crescut un 32%. La principal conclusió d’aquest informe és que la covid-19 ha encarit de forma considerable l’estada dels pacients a l’hospital.
Més dispensacions unitàries
Retornant a l’informe de l’Observatori del Medicament, en el cas del Trueta també es plasma un fort creixement de dispensacions en dosis unitàries a pacients ingressats. El 2018 en van ser 767.829 i, l’any passat, un total de 934.632, gairebé un 22% més. Aquesta activitat del servei de farmàcia és la que ha experimentat un increment més elevat, tot i que també cal destacar el nombre d’informes de monitoratge farmacocinètic, que ha passat de 282 a 1.166.
Segons el grau de complexitat i multidisciplinarietat de l’atenció sanitària i el seguiment de l’evolució de l’estat dels pacients, cal diferenciar els medicaments amb recepta mèdica que es dispensen a les oficines de farmàcia dels medicaments hospitalaris de dispenció ambulatòria (MHDA).
El fàrmac consumit ambulatòriament l’any passat que va generar més despesa va ser l’Stelara, un medicament biològic utilitzat per disminuir la inflamació i ajudar els pacients adults i nens amb psoriasi en placa de moderada a greu, adults amb artritis psoriàsica i adults amb la malaltia de Crohn i colitis ulcerativa de moderada a greu. Seguidament, el segueix el Triumeq, medicament que es fa servir per tractar la infecció del VIH. Seguidament, hi ha el Soliris, que tracta una malaltia que afecta el sistema sanguini.
Per altra banda, els fàrmacs que representen un major percentatge de la despesa intrahospitalària, que inclou les unitats d’hospitalització, serveis generals i urgències, són el Tocilizumab, que evita inflamacions i; el Sugammadex, per revertir el bloqueig neuromuscular; i la immounoglobulina, per tractar alguns trastorns immunitaris.
L'activitat quirúrgica millora
Si bé l’any 2020 serà recordat com l’inici de la pandèmia, el 2021 encara va estar molt marcat pel coronavirus, sobretot als hospitals. Tot i que la intenció era que fos l’any de la recuperació, encara es van topar amb tres onades, que van repercutir en l’activitat assistencial.
Durant els tres anys previs a la pandèmia, l’hospital va superar el llindar de les deu mil intervencions de cirurgia major. L’any passat es va recuperar bona part de l’activitat perduda i es van fer 10.390 operacions, mentre que el 2020 se’n van fer 8.735 i el 2019, 11.344.
Com a centre terciari i de referència de la Regió Sanitària Girona, l’hospital Trueta assumeix la pràctica totalitat de la cirurgia oncològica d’alta complexitat. En aquest sentit, l’any 2021 els cirurgians del Trueta van dur a terme 519 procediments quirúrgics oncològics de cervell, esòfag, estómac, fetge, pàncrees, pulmó, recte i ovaris, considerats terciaris als efectes tarifaris i de planificació del CatSalut. L’any 2020 se’n va fer 472 i el 2019, 509. Quant a l’activitat registrada a Urgències, destaca l’increment constant de l’activitat anual fins a l’arribada de la pandèmia. En cinc anys, el Trueta ha passat d’atendre una mitjana de 189 urgències diàries a 211. L’any 2021 l’efecte de la pandèmia encara s’ha deixat notar tot i que l’activitat registrada es comença a recuperar.
És rellevant la complexitat tractada a l’hospital, ja que un 54% dels pacients atesos l’any 2019 va presentar un nivell de triatge urgent, molt urgent o de risc vital. Aquesta xifra ha superat el 60% durant la pandèmia. El motiu és que un percentatge molt significatiu de les urgències ateses, sobretot de nivell II i III, arriba derivat des d’altres hospitals de la Regió Sanitària Girona.
