«En cap moment ens hem sentit escoltats». Així expressa José Luis Soto, portaveu de l’Associació d’Afectats per iDental Girona, la sensació que comparteixen milers de pacients que fa quatre van veure interromputs d’un dia per l’altre els seus tractaments dentals perquè totes les clíniques repartides per l’Estat (una a Girona) van tancar sense dir ase ni bèstia.
La polèmica del tancament de les clíniques dentals va deixar enrere acusacions de mala praxi, deutes d’afectats que no han pogut cancel·lar contractes amb financeres i boques destrossades. Quan tot va esclatar, l’associació gironina va calcular que hi podria haver uns 7.000 afectats a la província gironina, però són dades que mai s’han pogut confirmar perquè no s’ha fet cap cens oficial d’afectats. L’única dada que tenen és la dels historials dels pacients, que a Catalunya voregen els 40.000. A tot l’Estat hi podria haver més de 400.000 afectats.
Recentment la cúpula d’iDental, que inclou cinc expropietaris i dos presumptes testaferros, ha estat jutjada a l’Audiència Nacional per una presumpta estafa contra la Seguretat Social, i el judici està vist per a sentència. Però la macrocausa que investiga el cas compta amb una peça separada sobre els danys provocats a les víctimes, que encara està en instrucció. Pel mig, a més, s’ha paralitzat pel canvi de magistrat de la causa. Des de 2018 hi ha hagut un degoteig constant de víctimes que han declarat als jutjats de tot l’Estat, segons la seva procedència. Després de la declaració, els afectats passen pel forense. Segons dades de l’associació saragossana Actora Consumo, que està personada com a acusació particular i representa una cinquantena d’afectats gironins, fins al juliol ja havien declarat a tot l’Estat 18.000 afectats.
Aquesta setmana està previst que declarin diversos encausats. Es faran declaracions dilluns, dijous i divendres.
De moment, la cosa va per llarg i de fet, està previst que la instrucció s’allargui fins com a mínim l’estiu vinent. «Estem preocupats perquè veiem que s’ha descuidat l’atenció a les víctimes», manifesta la presidenta de l’associació saragossana, Lucía Germani. «Molta gent segueix amb problemes a la boca, perquè les pròtesis estaven fetes amb materials no definitius i s’estan trencant», manté. A més, diu que «cada dos per tres rebo trucades de gent que em diu que no pot més del dolor que pateix, i això demostra que la part sanitària és la que més s’ha descuidat perquè els afectats no reben cap mena d’ajuda», conclou.
Des de l’associació gironina, veuen la situació amb poc optimisme. «Aquest problema ja s’havia repetit anteriorment amb altres clíniques i no s’han modificat lleis per canviar el sistema, que clarament és defectuós», manifesta Soto.
El portaveu recorda que l’associació ha demanat en diverses ocasions poder-se reunir amb el president Pere Aragonès per explicar-li «en primera persona» la situació, i que tot i que al seu dia l’associació va estar declarada d’utilitat pública, no els han donat data.
«Vam fer una llista de propostes, com ara que els historials de totes les cíniques siguin custodiades per la Seguretat Social perquè el sistema de salut tingui una còpia que sigui fàcil de recuperar pels pacients», explica el portaveu. Precisament, un dels problemes que s’han trobat els afectats a l’hora de reclamar és l’accés als historials. «També proposem que hi hagi més controls i es creï una assegurança que cobreixi la fallida d’una clínica dental, i també que es prohibeixi fer publicitat enganyosa».
De moment, cap d’aquestes idees s’ha materialitzat en res. Les reformes en el Pla de Salut Bucodental inclouen un increment de serveis que ofereix la sanitat pública, però no resol la relació tensa dels últims anys entre els pacients i les macroclíniques fallides. I és que més recentment, hi ha hagut el cas de la fallida de Dentix, que també ha deixat centenars d’afectats a Girona, tot i que part de les clíniques han estat absorbides per Vitaldent. «L’afectat opina que està abandonat i bé per cansament o pel pas del temps està decebut i creu que no se li ha de solucionar ni el seu problema de salut ni li tornaran els diners», sosté Soto. A més, subratlla que els afectats han tingut moltes dificultats per fer les reclamacions i la paperassa: «el perfil és gent amb pocs recursos, que també té més dificultat per fer papers».
Tot i que l’associació s’ha reunit amb diversos estaments polítics, de «tots els colors», i amb representants gironins, al final «a les reunions et donen la raó però després no fan res, i quan hi ha canvis polítics s’ha de començar de nou». En definitiva: «hem vist que no som prou importants per les institucions», conclou.
