Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

«No podem esperar una altra dècada a implantar les energies renovables»

L’expert Jaume Morron defensa en una jornada a Girona la necessitat de «no perdre més temps» i començar pels projectes més grans, que permetran assolir abans els objectius fixats

Un moment de les jornades, que se celebraran entre ahir i avui a l’auditori Josep Irla de la Generalitat a Girona. | ANIOL RESCLOSA

«Catalunya, no hi ha temps per perdre. No podem esperar una dècada més per implantar les energies renovables». Així de contundent es va mostrar ahir Jaume Morron, consultor d’energies renovables i coautor d’Energia Sobirana al costat de Ramon Tremosa, durant la seva participació en la jornada Energies Renovables i Sobirania, organitzada a Girona per Eurosolar (Associació Europea per les Energies Renovables-Secció Catalunya) i que va comptar amb la participació d’experts catalans i internacionals. L’esdeveniment, celebrat a l’auditori Josep Irla de la Generalitat, va comptar també amb el suport de l’Oficina de Quim Torra.

En una contundent intervenció, Morron va advertir que Catalunya «no té temps per perdre» en la implantació d’energies renovables. «No ens podem permetre que passi una altra dècada», va advertir. Morron va admetre que una planificació del territori és necessària, procés que pot portar «anys», però va advertir que «no podem estar aturats mentre duri aquesta planificació».

És per això que, des del seu punt de vista, caldria autoritzar i posar en marxa tots els projectes que hi ha previstos a Catalunya, però sobretot, posar primer «les pedres grosses»: és a dir, tirar endavant els projectes més grans per garantir que s’arriba abans a una major producció d’energia renovable. «De projectes petits també n’hi ha, com per exemple la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les teulades, i s’han de tirar endavant; però sobretot cal fer realitat els grans projectes per aconseguir un assoliment més ràpid dels objectius», va assenyalar. És per això que Morron es va mostrar com un ferm defensor de l’energia eòlica marina, inclòs el parc que hi ha projectat davant del Cap de Creus. «S’ha de tirar endavant aquest projecte, perquè ens permetrà avançar més ràpidament cap als objectius», va subratllar. D’altra banda, Morron va destacar la inversió econòmica que suposarà el desplegament d’aquest tipus d’energies, així com la generació d’ocupació i d’ingressos per al territori. «Són unes instal·lacions que tenen uns 30 anys de vida, de manera que les que es posin en funcionament l’any 2050 estaran generant ingressos als ajuntaments fins l’any 2080», va manifestar.

«Cal planificar, però això pot portar anys i mentrestant no podem estar aturats», va advertir Morron

decoration

Morron va assenyalar que el full de ruta per a la producció de renovables a Catalunya ja existeix: el PROENCAT 2050, que planteja la necessitat d’establir estratègies per assolir un model energètic basat al 100% en energies renovables l’any 2050. Ara, el que cal «és executar-lo», va advertir, «i no esperar una dècada, sinó fer-ho de manera immediata». I per fer-ho, va advertir, caldrà «posar màquines al jardí»: és a dir, instal·lar molins de vent i plaques fotovoltaiques, entre altres.

Per a aquest expert, el pas de l’energia fòssil i nuclear a les renovables no només és imprescindible, sinó inevitable. «El sistema fòssil i radioactiu és insolidari i egoista, ja que està basat en explotar altres territoris, mentre qe el renovable és solidari, perquè s’utilitzen els propis recursos i no es va a espoliar els dels altres», va explicar. Però la transició no serà fàcil, va indicar, ja que actualment Catalunya és un país fòssil (78%) i nuclear (13%), on el màxim que s’ha aconseguit aprofitar els recursos naturals és a través de les hidroelèctriques construïdes per generacions enrere.

Així doncs, Morron va advertir que hi ha molta feina per fer si es vol arribar a l’objectiu del 100% l’any 2050 i, prèviament, un 50% el 2030, tal com està establert. Un camí que, segons va indicar, qva començar l’any 2017 amb l’aprovació de la llei catalana del canvi climàtic, que va ser pionera i es va aprovar abans que a Espanya i a Europa, va recordar. Va ser gràcies a aquest marc legal que es va poder desenvolupar el decret-llei de renovables de 2019, que posteriorment va ser modificat, amb la voluntat de poder-se acostar als objectius marcats pel 2030 i el 2050.

Ara, però, considera que ens trobem en un moment clau per continuar avançant. «És necessari un decreixement; deixar de consumir recursos fòssils i radioactius i començar a utilitzar els recursos naturals que tenim a casa, com el sol, el vent i l’aigua, que ens són propis i autòctons», va assenyalar.

L’expert assenyala que, si no s’assoleix la sobirania energètica, s’haurà d’importar d’Aragó

decoration

Per tal de poder desenvolupar aquesta transició, Morron va posar Estònia com a model per defensar que s’han de desenvolupar el màxim de projectes possibles, «petits i grans», però va destacar també que s’ha de fer de forma integrada en el paisatge i respectant la normativa. «Cal complir amb la legislació vigent, que a més en el cas de Catalunya és molt estricta», va indicar.

Els riscos de quedar enrere

Segons va advertir, el cost de no fer aquesta aposta clara per les renovables serà molt elevat. El primer serà que, si Catalunya no aconsegueix sobirania energètica, l’haurà d’importar d’altres territoris. «Aragó ja està mirant Catalunya com un gran pastís a devorar. La demanda energètica hi és, ara hem de decidir si la volem cobrir nosaltres o no», va assenyalar. En cas que s’hagi d’acabar portant l’energia d’Aragó, Morron va advertir que el territori encara pot acabar més trinxat a través de línies de molt alta tensió per transportar energia des de la comunitat veïna «que no s’han vist mai fins ara a l’Estat espanyol».

A més, també va posar de manifest que el teixit econòmic i empresarial català no es podria beneficiar de la generació d’aquesta energia, que igualment seria eòlica i solar. Més enllà de la sobirania energètica, Morron també va destacar que el 2030 el Govern espanyol tancarà els tres reactors nuclears de Catalunya, i que llavors serà imprescindible tenir noves fonts d’energia si no es vol haver-ne d’allargar la vida útil.

Abans de la intervenció de Morron, diversos experts europeus van explicar les seves experiències amb les energies renovables als seus respectius països. Així, la conferència inicial va anar a càrrec de Peter Droege, president d’Eurosolar, i posteriorment Soren Hermansen va parlar sobre el desenvolupament de les renovables a Dinamarca i Mark Richardson va exposar la situació actual a Escòcia.

Havent dinat, es va celebrar una taula rodona sobre Recerca i startups amb Joan Ramon Morante (director de l’IREC), Climent Molins (vicerector de la UPC), Jordi Puigcorbé (Eolos), Alex Raventós (X1 Wind) i Albert Bosch (Vortex). Va clausurar la jornada una taula rodona sobre el desenvolupament de l’energia eòlica marina a Catalunya, que és una de les qüestions que més controvèrsia ha generat al territori. Avui al matí, i fins al migdia, les jornades continuaran al mateix auditori Irla amb tres noves taules rodones.

Jornada d’avui: Participació ciutadana, economia i indústria

La jornada Energies Renovables i Sobirania continuarà avui al matí a l’Auditori Irla de la Generalitat. A primera hora hi haurà una taula rodona sobre Ecologia, energia i sobirania, mentre que en segon lloc se celebrarà una taula sobre el rol de la participació ciutadana en la generació de renovables, que comptarà amb la presència de representants de Som Energia o la Iaeden, entre altres. Posteriorment hi haurà una tercera taula sobre economia i indústria de les renovables.  

Compartir l'article

stats