L’intent d’invasió de Rússia a Ucraïna, el passat mes de febrer, va donar lloc a una cruenta guerra que semblava que seria ràpida però que ja porta més de vuit mesos i sense perspectives d’acabar-se. Davant d’aquesta situació, nombrosos països europeus, entre ells Espanya, van facilitar l’arribada de refugiats ucraïnesos (sobretot dones i criatures), de manera que el Govern espanyol els va agilitzar la tramitació del permís de residència i treball, així com l’escolarització dels més petits.
Ara, aquesta arribada de refugiats ucraïnesos s’ha traduït en un increment molt important de les xifres oficials d’immigració a les comarques gironines. Segons l’Estadística de migracions publicada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), durant el primer semestre d’aquest 2022 van arribar a la província un total d’11.916 persones procedents de l’estranger, dels quals 3.323 eren nascudes a Ucraïna. Aquesta xifra total d’immigració és més elevada, amb diferència, que la de 2008, data en què comença el recompte estadístic, just abans que esclatés la gran crisi econòmica i després d’una dècada en què una gran quantitat d’immigrants havien arribat per treballar a la província. Durant el 2018, van ser 9.072 els immigrants que van arribar durant el primer semestre, és a dir, 2.000 menys que ara.
La xifra d'immigració ha estat la més alta des de l'any 2018, data en què comencen els registres de l'INE
Tal com apunta el propi INE, l’arribada d’immigració és el que fa que la població tant de Girona com del conjunt de l’Estat continuï creixent, ja que el creixement vegetatiu de la població -és a dir, la diferència entre naixements i defuncions- ja fa uns anys que és negatiu. En canvi, si s’observen les migracions, durant el primer semestre d’aquest any hi va haver una major quantitat de migrants que van arribar de l’estranger (11.916) a la província de Girona que no pas gironins que van marxar a viure altres països (5.289). La quantitat d’emigrants, que lògicament va caure durant la pandèmia a causa del tancament de fronteres, ha crescut lleugerament respecte el 2019, abans de la pandèmia, tot i que encara es troba molt lluny de l’any 2013, que és quan un major nombre de gironins va marxar a viure a l’estranger. Per tant, Girona va registrar al primer semestre un saldo migratori positiu de 6.627 persones.
Si s’observa el lloc de naixement dels nouvinguts, els ucraïnesos suposen la principal nacionalitat, amb 3.323 persones. Es tracta d’una xifra molt allunyada de la dels anys anteriors. Tot i això, cal tenir en compte que molts ucraïnesos han decidit, al llarg dels últims mesos, tornar al seu país o a països més propers, com per exemple Polònia, degut a les dificultats de trobar feina aquí sense conèixer l’idioma. També hi ha hagut famílies que s’han queixat de la manca de suport de l’administració a l’hora de fer l’acollida. Per tant, tot i l’elevat nombre d’ucraïnesos que van arribar durant aquests primers sis mesos de 2022, caldrà veure quants finalment es queden.
A banda de l’arribada d’ucraïnesos, també destaca l’arribada d’immigració procedent d’Hondures i Marroc, com ve essent habitual en els darrers anys. Pel que fa al país centreamericà, van arribar 1.214 persones durant aquests primers sis mesos de 2022, mentre que en el cas de Marroc la xifra va ser molt similar, de 1.208. Es tracta de les dues nacionalitats que en els darrers anys han estat més freqüents en les migracions cap a les comarques gironines, de manera que en aquest sentit no es produeix cap canvi de tendència. Finalment, també destaca el col·lectiu d’immigrants nascuts a Colòmbia, ja que durant el primer semestre van arribar 1.324 persones.
Pel que fa al conjunt de l’Estat, igual que succeeix a les comarques gironines, la seva població creix gràcies a l’arribada d’immigrants. Segons l’INE, durant el primer semestre el creixement vegetatiu va ser negatiu (es van perdre 75.409 persones, ja que hi va haver 158.816 naixements davant de 234.225 defuncions), però es va veure compensat per un saldo migratori positiu de 258.547 persones: hi va haver 478.990 immigracions procedents de l’estranger davant de 220.443 espanyols que van marxar a viure fora.
Pel que fa a les nacionalitats de les persones nouvingudes al conjunt de l’Estat, els principals increments durant el primer semestre de l’any es van produir entre la població colombiana (60.142 persones més), ucraïnesa (48.396) i veneçolana (31.703 més). En canvi, els principals descensos es van produir entre la comunitat romanesa (11.751 persones menys), Regne Unit (-8.381) i Xina (-5.058).
