«No ets conscient que el teu marit et maltracta fins que ho fa al teu fill»

I és que si abans d’estar embarassada «el maltracte era psicològic i sovint recorria a amenaces verbals, fins i tot de mort», confessa que durant la gestació les amenaces «es van fer molt més evidents». I després del part (poques setmanes abans que el Govern espanyol decretés l’estat d’alarma i entrés en vigor el confinament domiciliari per la covid-19), van aparèixer les agressions físiques. «Va maltractar al meu fill en dues ocasions (una d’elles, la nit de Reis), el va agafar amb una ma, el va subjectar només per la roba i el va deixar caure sobre el llit», explica.

Però no s’acaba aquí. «Un dia, quan el meu fill tenia només 3 mesos, em va donar una empenta que em va fer caure a terra, el meu cap va topar contra el radiador i em van començar a sortir hematomes», explica. I no va dubtar. «Vaig agafar el meu nadó, vaig sortir de casa tan de pressa com vaig poder amb el que portava posat, bolquers i alguna muda de recanvi pel meu fill i vaig anar a la comissaria de policia a presentar una denúncia», recorda. Però allà va topar amb el que reclama que va ser «un gran error dels Mossos d’Esquadra»: «No em van deixar presentar cap denúncia pel maltractament que ell havia fet sobre el meu fill i que jo havia vist amb els meus propis ulls, només la vaig poder fer en el meu cas», lamenta la testimoni.

Després de patir agressions físiques i psicològiques, va decidir presentar una denúncia als Mossos

Aquell mateix dia, sortint de la comissaria, sabia que ja no podia tornar a casa. «En aquell moment no coneixia ningú a Girona, no sabia on anar, i vaig passar les dues primeres nits en una habitació d’hotel amb el meu fill», assegura. Després, va decidir donar veus entre les companyes del grup de lactància per a trobar un pis buit de lloguer on resguardar-se. «Mentrestant em vaig inscriure a la llista d’espera de la Generalitat però, per motius de seguretat, em van assignar un habitatge fora de la província de Girona», recorda. Però ràpidament va haver de declinar la oportunitat de canviar de vida lluny de tot. «La meva advocada em va advertir que no em podia moure de la província de Girona per la custòdia del meu fill», lamenta.

Però cinc mesos després d’haver de fugir de casa, va arribar la primera bona notícia. «La Fundació SER.GI em va contactar per a dir-me que tenien un pis buit per a mi i el meu fill», recorda. I des d’aleshores, aquí és on ha començat una segona vida, sota l’aixopluc del projecte ‘Dones Supervivents’ de l’entitat.

Morats al cos del menor

Tot i això, assegura que «el maltractament emocional i psicològic encara no s’ha acabat». «Tenim la custòdia compartida i he de veure a la persona que ens ha estat maltractant cada tres dies per a fer el canvi», lamenta. Ara, però, ja no té por d’ell. «L’única cosa que em fa por és que segueixi maltractant al meu fill», assegura. «Quan l’he de deixar sol amb ell pateixo molt perquè és una bomba, en un moment de crisi fàcilment pot perdre la paciència», sosté. De fet, lamenta que «en algun moment ja l’ha perdut»: «Un dia el nen va arribar amb morats a tot el cos, al braç, a les cames i a l’esquena».

A més, se sent engabiada. «Tot i que d’alguna manera estic alliberada, sé que no seré totalment lliure d’aquesta persona fins que el meu fill tingui 18 anys».

Lamenta que no serà "totalment lliure" del seu maltractador fins que el seu fill compleixi la majoria d'edat

Sense ordre d’allunyament

Mai, però, han pogut blindar a la mare amb una ordre d’allunyament. «Quan vaig anar a presentar la denúncia l’agent no me la va concedir, em va preguntar si realment creia que era necessari i això em va fer agafar encara més por, vaig tenir la sensació que amb això es podia enfadar molt més i sentia que jo estava desprotegida», confessa. El consell, assegura, va ser que ho sol·licités durant el judici ràpid. «Quan ho vaig demanar allà, la jutgessa me la va denegar al·legant que l’havia d’haver demanat abans», lamenta.

De judicis, de fet, ja se n’han celebrat dos. «En tots dos casos, la Fiscalia ha demanat tres anys de presó, però finalment la jutgessa ha decidit no condemnar-lo».

«Manipulen la realitat»

Un dels principals problemes, confessa, és que els maltractadors «manipulen la teva realitat»: «Quan no pots més i et poses a plorar et culpen a tu, et diuen que ets massa sensible, que sempre busques el drama o que compliques les coses», alerta.