Per a Rodrigo Armando Pérez, Girona havia de ser només un destí vacacional. Però després d’aterrar-hi el 14 de març de 2020 procedent de Colòmbia (el mateix dia que el Govern espanyol decretava l’estat d’alarma per la irrupció de la covid-19), la pandèmia el va engabiar aquí, juntament amb la seva dona i el seu fill de 19 anys. «De cop ho van tancar tot, la pandèmia ens va enclaustrar aquí», recorda. Quan van intentar retornar al seu país, un nou revers del destí els va desafiar. «Em van diagnosticar un càncer i ens va tocar quedar-nos perquè havia de començar el tractament al Trueta», afirma. I ara, tornar a Colòmbia s’ha convertit en el que mai s’hauria volgut imaginar: simplement, una il·lusió.

Els esforços s’havien de centrar en sobreviure lluny de casa. Però la seva situació irregular hi posava traves. «Fa 30 mesos que vam arribar i encara no tenim documentació, l’advocat ens ha dit que l’únic que podem fer és esperar a portar 3 anys aquí per a aconseguir els papers», lamenta. Però aquest és un peix que es mossega la cua. «Com que no tenim documentació no podem treballar ni fer res, ni jo, ni la meva dona ni tampoc el meu fill, i com que no podem treballar, no tenim diners per a poder comprar menjar», assegura Pérez.

Fins que van conèixer l’església evangèlica Elim de Girona, una de les 91 entitats col·laboradores amb el Banc dels Aliments de Girona. Un cop a la setmana, hi va a buscar una cistella d’aliments que li permetrà subsistir set dies més sense saltar-se cap àpat. «Hi ha fruita, verdures, llet, cafè, amanida...», detalla. En definitiva, «hi ha tot el que necessitem per a alimentar-nos». I és que sense aquesta ajuda, sosté, «no podria menjar cada dia».

Destriar per a adaptar

El lot de productes «variat» també li ha permès adaptar la seva dieta a les exigències de la quimioteràpia. «Com que hi ha de tot, he pogut anar escollint els aliments que més em convenien», explica.

De tant en tant, però, toca fer una visita al supermercat. «La quantitat està molt bé i ens permet anar subsistint, i quan anem al supermercat sabem que la compra que podem fer sempre ha de ser mínima, tenint en compte que gairebé no tenim recursos», sosté.

Tot i això, no vol renunciar a l’optimisme. «Has d’acceptar la vida tal i com ve, a vegades tenies pensat fer moltes coses però resulta que al final la vida te n’havia preparat unes altres, i toca entomar-ho tan bé com puguis», defensa. Tot i això, no es vol imaginar on seria sense aquesta ajuda. «Estic molt agraït al Banc dels Aliments i a l’església Elim, sense ells no sé què seria de nosaltres», confessa.

Des que va trepitjar l’església per primera vegada, ha vist com el nombre de persones beneficiàries no ha parat de créixer. «Ja som gairebé 500 persones, ha augmentat molt amb l’arribada dels refugiats ucraïnesos», conclou.