Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Del jove viatger britànic a l’avi català i francès

La tesi doctoral de Jaume Marín certifica el canvi del model turístic de l’Estartit i apunta que es podrà anticipar nous cicles de demanda

A l’esquerra, retrat de banyistes i venedor ambulant a la platja, el 1997; a la dreta, turistes en una embarcació amb visió submarina | FONS LLUÍS CRUSET/CRDI AJUNTAMENT DE GIRONA

L’Estartit és un clar exemple del canvi de model turístic que s’ha produït al conjunt de la Costa Brava al llarg dels darrers 35 anys. La caiguda del turisme britànic ha donat a pas a més presència de turisme local, i la substitució dels viatgers alemanys i dels Països Baixos per l’increment dels francesos. Aquest canvi es va accelerar a l’inici dels anys 2000, amb l’arribada de l’euro i el desembarcament de Ryanair a l’aeroport de Girona, que permetia les arribades més directes. Del turisme de touroperadors dels anys 80 i 90, que aportava la majoria de viatgers, es va passar a clients que es buscaven el seu allotjament i transport. També s’ha incrementat l’edat mitjana dels viatgers que sojornen a la Costa Brava, així com una disminució dels dies d’estada.

Pel que fa al municipi de les Illes Medes i el Montgrí, la tesi remarca que s’ha desenvolupat un canvi d’imatge de la destinació gràcies a la posada en valor dels seus recursos naturals. Jaume Marín ha portat a terme una anàlisi de dades des de 1984 al 2019 on es té informació de les dades rellevants del turista (nacionalitat, temps d’estada i organització del viatge). «El fet d’analitzar un període de temps superior a 35 anys permet conèixer factors cíclics i aquells que s’han de tenir en compte a l’hora de fer una previsió de la demanda turística d’una destinació», explica el consultor.

L’anàlisi de les dades turístiques de la destinació de les Illes Medes i el Montgrí és una de les tres parts de la tesi que ha portat a Jaume Marín, consultor turístic amb una llarga trajectòria a la Costa Brava, a obtenir el doctorat cum laude a la Universitat de Girona (UdG). Del seu estudi, extreu tres variables que «semblen tenir un efecte clar en la transformació de la destinació: origen del turista, durada de l’estada i organització del viatge». Els resultats mostren una transformació radical en la destinació: de turistes llunyans d’origen europeu als turistes nacionals, la durada de l’estada es va reduir considerablement i els operadors turístics i les agències de viatges són substituïts per turistes que organitzen el viatge ells mateixos o a través d’associacions i clubs.

Marín adverteix que «alguns d’aquests canvis són cíclics, la qual cosa podria albirar una possibilitat de pronosticar-los, mentre que uns altres són clarament difícils d’anticipar». El consultor turístic explica també què l’ha motivat a fer aquest tesi basant-se en les dades. «L’ús de dades a llarg termini encara no és comuna a causa de la falta de dades disponibles i de confiança per a analitzar destinacions», indica. Així, la tesi suggereix idees als gestors de destinacions a tenir en compte a l’hora de preveure l’evolució dels seus viatgers.

L’estudi universitari recorda que l'Estartit és un destí madur de sol i platja que va néixer com un típic lloc de vacances durant la dècada de 1960, inicialment construït i completament gestionat per operadors turístics. Al principi era molt popular entre els joves turistes britànics que arribaven en els vols xàrter que operaven en l’aeroport de Girona.

Del jove viatger britànic a l’avi català i francès

No obstant això, gràcies sobretot als seus recursos naturals -com les Illes Medes i el seu món subaquàtic - va començar a ser conegut com una destinació de busseig més basada en la naturalesa. Més recentment, l'Estartit ha començat a posicionar-se com un destí familiar basat en els béns naturals i culturals.

Començant amb l’anàlisi per nacionalitat, l’estructura del mercat turístic de l'Estartit ha sofert canvis substancials. Respecte a això, «veiem una disminució contínua en el turisme britànic, que va representar el 44% del total de turistes en 1984 i només el 8,5% en 2019», diu. Les nacionalitats que s’han establert com a majoria en el mercat i van consolidar aquest canvi han estat els francesos, catalans i turistes de la resta d’Espanya. Aquests tres mercats van representar 68,1% dels visitants en 2019, mentre que en 1984 van representar només el 27,5%. En concret, els turistes francesos van representar el 33% del total en 2019, mentre que en 1984 no arribaven ni al 10% (9,8%).

El mercat belga va disminuir lleugerament, del 6% al 5%, igual que el mercat alemany, que va caure del 10,5% al 8%. El mercat holandès va disminuir substancialment, del 8% en 1984 al 3,3% el 2019.

Aquestes dades permeten determinar la importància de la demanda local, considerada com composta per turistes de Catalunya, enfront de la de mercats més llunyans, representant els primers un canvi decisiu en la demanda es va consolidar al llarg dels anys del període estudiat.

Per Marín, «hi ha un fet rellevant que la relació antagònica entre el mercat britànic i el català, quedant clarament demostrat que els anys en què un té un percentatge alt, el de l’altre és baix». La mateixa relació, encara que menys pronunciada, també es troba entre els mercats català i alemany. El mercat britànic també mostra antagonisme amb la resta d’Espanya i els mercats francesos, encara que en menor mesura que amb el català.

És evident com els anys del començament del període analitzat, entre 1984 i 1995, estan relativament més associats a Alemanya, el Regne Unit i el mercat de Bèlgica i Holanda. El mercat francès té una major afinitat amb el català i l’espanyol. És a dir, «els anys que més turistes francesos van venir a l'Estartit també van venir més turistes nacionals (català i espanyol)», afirma Marín. «El mateix pot dir-se dels mercats holandès i belga. En els anys en què més belgues venien turistes, també hi havia més holandesos», remarca.

Destaca l’augment de l’edat del turista des dels anys 80 fins a l’actualitat, on els viatgers de 60 anys o més passes del 7,6% el 1984 al 27,5% el 2019

decoration

La tesi utilitza l’origen del turista per analitzar també altres variables que confirmen el canvi del model turístic en l’Estartit. Pel que fa a l'edat del turista, «va observar com el percentatge de turistes majors de 60 anys que visiten la destinació ha anat augmentant al llarg del temps, i en termes relatius era gairebé el segment dominant el 2019».

En aquest cas, es va trobar un clar contrast entre els turistes del mercat britànic i el grup d’edat de majors de 60 anys. Així s’estableix que en els anys amb més turistes britànics, proporcionalment hi havia menys turistes de 60 anys o més. Aquesta relació també es reflecteix en els turistes alemanys. «En altres paraules, els alemanys i els turistes britànics que van visitar el destí a l’inici del període analitzat van ser en la majoria gent jove», indica.

Cal destacar l’augment de l’edat del turista al llarg del període analitzat, amb els 60 anys o més, passant del 7,6% en 1984 al 27,5% en 2019. El segment de majors de 60 va ser el segon en importància i clarament en ascens després del 35-49 anys. Això denota un envelliment del turista població que visita el destí. Així l'Estartit rebia joves britànics i alemanys als anys 80, però més recentment principalment turistes de més edat procedents de Catalunya, Espanya i França.

Pel que fa a l’organització del viatge, Marín detecta que la reserva a través d’una agència de viatges i l’organització d’un mateix viatge s’oposen. Els anys més associats a l’organització del viatge a través d’una agència van ser els dels anys 80, i els anys més associats amb organitzar-lo un mateix són els més recents. Destaca l’any 2013, sent l’any en què la majoria dels turistes van organitzar ells mateixos el viatge en termes proporcionals.

Pel que fa a la relació entre la nacionalitat i l’organització del viatge, el doctor en Turisme hi veu «una clara associació entre les dues variables». Els resultats revelen que el mercat britànic va ser operat clarament amb reserves gestionades per agències de viatges i tour operadors. De fet, els mercats belga, alemany i britànic van mostrar tots una alta associació amb l’organització a través d’agències de viatges, especialment entre 1984 i 1995. D’altra banda, no és d’estranyar que el mercat català estigués més a prop a l’opció de resposta d’organitzar el viatge pel seu compte.

L’estudi destaca el fet que Ryanair comenci a operar en l’Aeroport de Girona Costa Brava el desembre de 2002, la qual cosa va accentuar encara més el fenomen dels turistes organitzant viatge per compte propi i la gradual disminució de l’organització a través d’agències de viatges.

«Això està molt lligat a estades d’1 a 3 dies. L’associació entre els anys 1984 2003 i estades de 8-14 nits, 15-21 nits i més de 21 nits és molt clara», diu Marín a la seva tesi doctoral. «A partir de 2003, va haver-hi un gran increment, en termes relatius, de les estades d’1 a 3 nits. El 2003 va ser el primer estiu que l’aerolínia va tenir connexions aèries amb els principals mercats emissors i on els turistes podien començar a reservar i organitzar el seu propi transport aeri. «Això significava que, sense necessitat d’agències de viatges, hi havia una major probabilitat que els turistes flexibilitzin la seva estada i no compressin els paquets estàndard per setmana», indica el consultor.

Pel que fa a la nacionalitat i la durada del sojorn, les dades reflecteixen un contrast entre mercats més distants, com Alemanya, Gran Bretanya, Bèlgica i Holanda, i estades curtes d’1 a 3 dies per la distància geogràfica. En els anys en què les estades eren més curtes -entre 1 i 3 nits i 4 a 7 nits - hi ha una major proporció de turistes francesos, espanyols i catalans per a visitar l’Estartit.

Els agents turístics es plantegen traslladar el model d’èxit del mar a l’oferta de terra

L’Estartit bull d’idees per tractar d’avançar-se a l’evolució de la competència i busca posicionar-se amb l’impuls d’un nou model turístic. L’objectiu és traslladar el model d’èxit de l’aigua -que té el busseig i la vida submarina de les Illes Medes com a principal atractiu- a la terra. La protecció del medi ambient, la creació de noves experiències, la col·laboració entre privats, un augment de les inversions i la inclusió d’itineraris per turistes «sèniors» són algunes de les propostes que es van treballar amb el mètode Lego Serious Play. El doctor en Turisme Jaume Marín, coneixedor del passat i present de l’Estartit, va ser el responsable de la dinamització i de la recollida de les dades. Tècnics, nous emprenedors i empresaris reconeguts es van trobar fa unes setmanes a l’Estació Nàutica per aportar la seva visió a tres anys. La principal proposta passa per aprofitar el massís del Montgrí i tota la plana del Ter per generar noves alternatives turístiques complementàries a l’oferta del mar.

Compartir l'article

stats