Abans les vetlles tenien lloc a les cases particulars. Però els tanatoris han convertit aquesta tradició en un record llunyà del passat. A darrera però, hi ha un llarg procés d’almenys 24 hores en el que unes poques desenes de persones es mobilitzen perquè la família pugui donar el millor comiat al difunt. Com en una gran representació teatral, l’últim adeu té un gran treball darrera l’escenari. Una visita a l’interior del Tanatori de Girona ens permet conèixer la gran tramoia que sustenta tota la cerimònia de comiat.
El servei s’activa quan, des de l’hospital, la residència o el domicili particular, s’informa de la defunció. Des de la funerària s’envia una ambulància per a recollir el difunt. El personal de Mémora identifica el cadàver i se’l trasllada al tanatori, on està tot preparat per rebre’l i donar-li el ritual que es mereix.
El difunt es diposita en una cambra frigorífica on, com obliga la llei, se li conserva a una temperatura d’entre 2 i 8 °C. A la sala de tanatopràxia – l’espai on s’acondicionen els difunts- es diposita el cos sobre una taula similar a les que s’utilitzen per a les autòpsies, se’ls renta amb aigua i sabó, se li fa un massatge que trenqui la rigidesa «post mortem» i el dipositen dins del seu fèretre.
Mentrestant, els familiars són atesos pels assessors de Mémora. “Ens centrem en explicar, informar i donar tranquil·litat a la família, transmetre’ls que estan en bones mans”, comenta Ruth Sanmarini, cap de servei de Mémora a Girona. També els assessoren per a decidir el tipus de cerimònia que s’oficiarà, l’hora d’obertura de la capella ardent, el tipus de fèretre –Mémora compta amb una fàbrica de taüts pròpia,–, els recordatoris, etc., i decideixen quin tipus de roba portarà la persona difunta.
Les tasques de preparació continuen en la zona de tanatopràxia. Es pentina, es vesteix, s’afaita o es maquilla a la persona difunta, sempre amb molta cura i respecte per aconseguir que la família tingui un últim i bon record. "Nosaltres demanem fotografies per poder pentinar-lo, arreglar-lo o maquillar-lo perquè intentem que tinguin l’aspecte més semblant al que tenien en vida. En el cas de les dones, per exemple, si es pintava els llavis ben vermells doncs li pintem i si era molt presumida i es pintava les ungles també ho fem” explica Dídac Domingo, un dels dos tanatopràctics de l’equip i el que ens rep el dia que visitem el tanatori. Després de 8 anys d’ofici, Domingo mostra la seva professionalitat adquirida i això que a Espanya no es va reconèixer la professió de tanatopràxia fins a l’any 2012 i per a la qual encara no existeixen uns estudis reglats.
Hi ha casos en què el difunt és una persona ja molt gran o que a patit una malaltia i el seu estat físic ha canviat. Per això, el repte dels tanatopràctics és “procurar que els familiars tinguin la millor imatge del difunt a l’hora d’acomiadar-lo”, com explica Domingo. Un bon record és el primer pas per començar el procés de dol.
Durant les 24-48 hores que dura un servei funerari es continuen les operacions administratives: el certificat de defunció en el registre civil, la llicència d’enterrament o d’incineració, i si s’ha practicat una autòpsia i és necessari acudir als jutjats, entre altres tràmits.
En un cantó discret del tanatori, ens topem amb la floristeria des d’on es confeccionen els rams i les corones que demanen les famílies.
Una vegada el difunt està preparat, s’inicia la vetlla on les hostesses s’han encarregat de preparar la sala per tal que la família pugui acomiadar el seu ésser estimat en un espai càlid i confortable.
Rituals més personalitzats
En els darrers anys els rituals de comiat són més personalitzats i Mémora s’ha sabut adaptar a les noves demandes. Moltes cerimònies es realitzen en el mateix oratori que està adaptat a diferents religions, ja no cal desplaçar-se a la parròquia. Xavier Poch, delegat territorial de Mémora a Catalunya, argumenta que “cada vegada més s’incorporen elements de personalització com lectures dels familiars i amics, projecció de fotografies, música, etc.” i el moment de la cerimònia pren més importància perquè es converteix en un homenatge a la vida de la persona que ens ha deixat.
Després de la vetlla i la cerimònia de comiat, es realitza l’enterrament o la incineració. S’intenta que el comiat sigui el més acollidor possible i per exemple a la sala d’incineració hi ha les flors escollides per la família i també es posa en marxa un projector amb imatges tranquil·les de camps, mar o postes de sol.
La incineració d’un cos humà es duu a terme sempre de manera individual. A més, s’utilitzen taüts especials que redueixen al màxim la contaminació ambiental i en el cas del Tanatori de Girona, el forn és zero emissions. Una vegada s’ha completat el procés d’incineració, les cendres resultants es lliuren als familiars en una urna funerària.
Aquí finalitza el servei funerari com a tal però des de Mémora volen seguir acompanyant a les famílies en el seu dol i els ofereixen atenció psicològica emocional en grups de dol presencials, telefònicament o virtualment.
