Feia mesos que advertien que estaven al límit i, fa unes setmanes, van alertar que si la situació no canviava, iniciarien mobilitzacions. Els metges han dit prou i han convocat vaga pel 25 i 26 de gener.
Així ho ha anunciat avui el principal sindicat dels facultatius, Metges de Catalunya, tot i que encara ha donat marge de maniobra al Departament de Salut i ha ofertun «ampli temps de negociació» per evitar la conflictivitat. Malgrat tot, l’organització sindical va avisar que només «mesures contundents» i «millores substancials» podran fer enrere l’aturada.
Si la situació no es reverteix, la convocatòria de vaga suposarà l’inici d’un nou cicle de mobilitzacions. L’aturada, a la qual estan cridats a adherir-se els 25.000 facultatius que treballen al Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública (SISCAT), arriba després dels diferents crits d’alerta llançats per l’organització sobre la «degradació» de la sanitat pública que «no han tingut una resposta decidida i concreta» per part l’Administració.
Sense anar més lluny, fa dues setmanes van fer entrega de gairebé 54.000 signatures al Registre General del Parlament per exigir mesures que resolguin els problemes estructurals de la sanitat pública.
El sindicat ha assegurat que les reivindicacions són per garantir la supervivència del sistema, que es veu «greument amenaçat» per la «desafecció dels professionals mèdics» i la «nul·la capacitat de captar i retenir les noves generacions de facultatius».
La manca de professionals mèdics és, precisament, un dels eixos sobre el qual giren la majoria de queixes. Segons Metges de Catalunya, es tracta d’un problema que es veurà agreujat per la jubilació de 9.000 facultatius a Catalunya en els propers deu anys, segons estudis de demografia mèdica. Manifesten que el relleu d’aquesta generació de metges no serà possible si no es milloren les condicions laborals i retributives que s’ofereixen al col·lectiu.
La darrera convocatòria de places MIR, van exposar , serveix com a exemple de la «manca d’atractiu del sistema». Tot i l’incentiu d’entre 5.000 i 9.000 euros anuals -en el cas de Girona era la quantitat més elevada- que va oferir Salut perquè els nous residents escollissin les 370 places de medicina familiar i comunitària que oferia Catalunya l’any 2022, 71 van quedar desertes i, després d’un segon procés extraordinari d’adjudicació, 14 places van quedar vacants definitivament. «Les 50, 60 o 80 visites diàries que fan els metges de família, amb cinc minuts o menys per atendre cada pacient, són la pitjor publicitat de cara a formar nous especialistes», va sentenciar el sindicat.
Per tot això, i escoltant el malestar del col·lectiu mèdic, Metges de Catalunya va prendre la decisió de començar una «mobilització històrica que esdevingui el motor de la reconstrucció del sistema sanitari públic».
Salut busca acords
Com a reacció a la convocatòria de vaga, el Departament de Salut ha afirmat que hi ha «temps suficient» per evitar la vaga de metges convocada pel 25 i 26 de gener. Segons ha recollit ACN, el sotsdirector del Servei Català de la Salut, Alfred Garcia, ha agraiït als professionals que s’hagi deixat un marge de dos mesos, que permet «tancar acords i donar sortida als pics de demanda en una època complicada com és el Nadal». «Crec que és un exercici de responsabilitat», ha afirmat.
Garcia també ha apuntat que «entén perfectament les reivindicacions» dels professionals i ha recordat que s’estan buscant acords en el marc de les negociacions dels convenis del Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) i el de l’Institut Català de la Salut (ICS).
«Ens agradaria sortir de la consulta pensant que hem atès bé els pacients»
«Hi ha hagut una mala planificació i ara ens trobem amb una gran crisi sociodemogràfica». Teresa Mir, metgessa d’atenció primària a Olot i membre de la junta del Col·legi de Metges, lamenta que s’hagi arribat a la situació actual i reivindica reformes «urgents». Un dels punts clau passa per tenir un conveni mèdic propi, diferenciat dels altres professionals sanitaris, ja que considera que hi ha aspectes propis del col·lectiu. «Hi ha molts països europeus que el tenen i seria necessari que l’administració s’hi posés per tal de poder negociar les condicions laborals i retributives en una taula pròpia».
Confiem que s’arribi a un acord i que la inestabilitat política no suposi un impediment
D’altra banda, des del Col·legi de Metges de Girona «comprenen» la demanda del sindicat i confien que s’arribi a un acord que pugui evitar la vaga. «S’estan negociant convenis en tots els àmbits, tant públic com privat, confiem que s’arribi a un acord i demanem als polítics que la inestabilitat i canvis de conselleria no siguin un impediment per a definir una millora immediata», conclou Mir, que també és delegada del sindicat Metges de Catalunya.
D’altra banda, Rosa Maria Jaumà, metgessa d’atenció primària a Banyoles, admet que «no ens agrada fer vaga però quan intentes negociar des de fa temps i veus que no t’escolten, no hi ha altre remei». La metgessa i delegada de Metges de Catalunya manifesta que fa anys que els professionals viuen una situació «precària» i molts d’ells han optat per marxar perquè no veuen perspectives de millora. «Hi ha una infradotació molt gran; se’ns fa creure que podem amb tot i no és així, ens agradaria poder sortir de la consulta i pensar que hem atès bé els pacients». Jaumà també fa referència a les mobilitzacions que hi ha a altres comunitats autònomes i explica que han de fer «reflexionar perquè hi hagi un canvi de model i els polítics han de tenir prou coratge per assumir-ho».
Hi ha una infradotació molt gran i se’ns fa creure que podem amb tot però no és així
L’esgotament és un altre dels aspectes que el sindicat ha tractat en l’anunci de la vaga. I és que la síndrome d’esgotament professional o burnout afecta un de cada tres facultatius, segons diferents enquestes, i la seva incidència és especialment elevada a l’atenció primària, concretament entre el col·lectiu de metgesses amb edat compreses entre els 31 i els 50 anys. En aquest sentit, el darrer estudi sobre la Situació de la Professió Mèdica a Espanya, realitzat a 20.000 facultatius just abans de la pandèmia, assenyala que el 35% dels metges es declara insatisfet amb el seu exercici professional, amb la sobrecàrrega de treball (65,2%) i l’elevat nivell d’exigència (33%) com els principals motius d’insatisfacció.
Les massives mobilitzacions a Madrid acaben de donar l’impuls
Feia setmanes que se sentien a tocar campanes sobre la intenció de fer vaga. A més, les massives mobilitzacions de Madrid van acabar d’empènyer els metges catalans, que fa anys que denuncien gran sobrecàrrega assistencial (sobretot en l’atenció primària) i males condicions laborals. Una altra gran preocupació davant la pròxima remesa de jubilacions que no es podrà cobrir perquè no hi ha metges. Això passa també a altres països d’Europa, com França i Alemanya.
Segons va recollir El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona, el secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, va dir que «tenim prou motius per fer vaga sense fixar-nos en ningú més. Però veure que hi ha companys d’altres comunitats que es mobilitzen fa venir més ganes de convocar-la», assenyalava Lleonart, que, a més, va matisar que el 25 i 26 de gener «seran els primers dies» de vaga, de manera que, si no s’arriba abans a un acord amb la Conselleria de Salut, es podria allargar. «Anirem planificant i convocant en funció de si hi ha més o menys sensibilitat per part de l’Administració», apuntava el secretari general.
Millorar el pagament de les guàrdies, regular els descansos segons les institucions europees, fer estudis cada dos anys de càrrega laboral o incloure la formació mèdica continuada com a part de la jornada laboral són algunes de les altres reivindicacions dels metges.
